Apringi
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Apringius segle VI  Beja (Portugal) |
| Mort | segle VI Beja (Alentejo, Portugal) |
| Bisbe | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot |
| Bisbe i confessor | |
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa Grega |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 3 de gener |
| Iconografia | Com a bisbe |
Apringi (Badajoz, mitjan segle iv - Beja, 540) fou un teòleg i bisbe de Beja, figura important de la patrística hispànica. És venerat com a sant per l'Església catòlica. Nomenat bisbe de Beja en 531, n'és el primer bisbe històric. Hi va fundar una escola i un hospital. Fou mestre del rei got Teudis. La seva obra erudita fou molt lloada, entre d'altres per Isidor de Sevilla, que el qualificà de vir disertus lingua et sciencia eruditus (home savi en llengua i ciència i erudit)". En morir, el succeí el bisbe Palmaci.[1][2][3]
Les obres més reconegudes són:
- Comentaris a l'Apocalipsi, que Isidor considerava com a la millor i que va assolir una gran fama;
- Càntic dels càntics.
Referències[modifica]
- ↑ Boyer, Blanche B. «Review of Thought and Letters in Western Europe A. D. 500 to 900». Classical Philology, 53, 4, 1958, pàg. 267–269. ISSN: 0009-837X.
- ↑ da Cunha Antunes, Júlio; Pereira Lamelas, Isidro. Apríngio, bispo de Beja. Comentário ao Apocalipse (en portuguès). Lisboa: Alcalá, 2006.
- ↑ Cardoso, George. «S. Apringio bispo de Beja». A: Agiologio lusitano dos sanctos, e varoens illustres em virtude do Reino de Portugal, e suas conquistas. I. Lisboa: Officina Craesbeekiana, 1652, p. 19.