Programari gratuït
Redirigeix a:
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El programari lliure (en anglès freeware) és un programari que es distribueix lliurament. Perquè un programari es consideri lliure[1], ha de cumplir amb les 4 llibertats[2] del software lliure:
- La llibertat d'ús, fa referència a que qualsevol persona pugi obri un programari, per quelcom ús i/o finalitat
- La llibertat d'estudiar, vol dir que qualsevol pot modificar i estudiar com funciona el programari, per poder-lo adaptar-ho a les pròpies necessitats
- Llibertat de distribució, això significa que es pugui compartir
- Llibertat de fer obres derivades, vol dir que poguem millorar el programari, i comparti aquestes millores amb la resta de persones i comunitat.
El programari lliure sol incloure una llicència d'ús, que permet que se'l redistribueixi. També es pot desautoritzar l'ús amb fins comercials. Alguns exemples son les llicències Creative Commons[3], ja que algunes llicències no permeten l'ús amb fins comercials, o algunes altres característiques com reconèixer al autor original.
Altres menes de llicències de distribució de programari són programari gratuït amb donació o programari descatalogat, entre d'altres.
Possibles confusions[modifica]
Quan el programari gratuït té una sèrie de limitacions d'ús (duració, capacitats, publicitat...) que s'ofereixen només a la versió de pagament del programa, es diu programari de prova. Alguns exemples de programari de prova són l'eina de descompressió WinRAR, Adobe Photoshop, etc. Que limiten el seu ús a un cert nombre de dies (versió trial) si no es compra.
Tampoc es pot confondre amb aplicatius gratuïts que continguin publicitat (com per exemple Windows Live Messenger). Aquest tipus de programari és conegut com a "adware" i es programari de prova. Si aquest programa disposa de versió sense publicitat pagant, també és programari de prova.
També és important aclarir que no existeix el terme aplicatiu gratuït, ja que el terme freeware es tradueix com lliure aquest últim no ha d'ésser necessàriament gratuït i ha de complir una sèrie de llibertats. No s'ha de confondre el terme Anglès "free" vol dir gratuït, però també significa lliure, en aquest context fa referència a lliure.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Programari gratuït |
| Llicències de programari | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
 |
 |
 |
 |
 |
 | |
| Drets cedits | Domini públic | FOSS no protectiu | FOSS protectiu | Freeware | Propietari | Secret comercial |
| Drets d'autor | No | Sí | Sí | Sí | Sí | Sí |
| Dret d'ús | Sí | Sí | Sí | Sí | Sí | No |
| Dret de Visualització | Sí | Sí | Sí | Sí | Sí | SÍ |
| Dret de còpia | Sí | Sí | Sí | Sovint | No | No |
| Dret a modificar | Sí | Sí | Sí | No | No | No |
| Dret a distribuir | Sí | Sí, sota la mateixa llicència | Sí, sota la mateixa llicència | Sovint | No | No |
| Dret a subllicenciar | Sí | Sí | No | No | No | No |
| Filosofia | A disposició del públic.
Exonerat de drets d'autor. |
Similar i posterior al copyleft.
Mínimes restriccions per a l'usuari |
Accés al codi i més.
Metodologia en el desenvolupament i entrega al públic. |
Propòsits publicitaris
o comercials |
Propòsits comercials | Diferents motius |
| Exemples | SQLite, ImageJ | Apache web server, ToyBox | Linux kernel, GIMP | Irfanview, Winamp | Windows, Half-Life 2 | Server-side
World of Warcraft |
| Drets d'autor |  | |||||
- ↑ «Aplicacions ofimàtiques, Apunts de l'IOC», 28-05-2024. [Consulta: 28 maig 2024].
- ↑ «¿Qué es el Software Libre? - Proyecto GNU - Free Software Foundation» (en castellà). [Consulta: 28 maig 2024].
- ↑ «Les diferents llicencies Creative Commons» (en anglès americà). [Consulta: 28 maig 2024].