Minitransvasament de l'Ebre

De Viquipèdia

El minitransvasament de l'Ebre és el nom que rep el transvasament d'aigües del riu Ebre cap al Camp de Tarragona, executat en compliment de la llei 18/1981 de l'1 de juliol (BOE número 165 de l'11 de juliol de 1981).

Per a la gestió del transvasament es va crear el "Consorci Concessionari d'Aigües per als Ajuntaments i indústries de Tarragona" (CAT) els estatuts del qual es van publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 593 del 27 de setembre de 1985. Segons l'article 3 d'aquests estatuts la seu del Consorci radicarà a Tortosa i s'establiran els corresponents serveis al Camp de Tarragona el que s'ha traduït a efectes reals en una seu social al Palau Montagut (Seu dels Regants de l'Esquerra, al carrer Santa Anna 3-5 de Tortosa) i una seu efectiva a les instal·lacions del CAT a l'Autovia T-11 Km 14 de Tarragona.^[1] Han estat nomenats presidents Joan Miquel Nadal i Malé de Convergència i Unió, entre 1989 i el 2001 i el reusenc Daniel Pi Noya d'Iniciativa per Catalunya Verds des de l'abril de 2004. La vicepresidència del Consorci correspon segons l'article vuitè a l'alcalde del municipi amb un consum més gran d'aigua. Així mateix són òrgans del Consorci l'Assemblea general i el Consell d'administració. El CAT creat l'abril de 1985 començà a subministrar aigua el 3 d'agost de 1989. En els seus orígens els consorci estava format per la Generalitat de Catalunya, 21 municipis consorciats i 21 empreses industrials^[2]. En l'actualitat (2008) en són beneficiaris més de 70 municipis (80% de la població de la província de Tarragona) i més de 30 indústries. El Consorci ha arribat a subministrar aigua a Mallorca (1994), mitjançant el transport amb el vaixell Móstoles que sortia carregat des del port de Tarragona^[3]. El primer enviament d'aigua del CAT a Mallorca va acabar abocant-se al mar al fer-se malbé ^[4].

La detracció d'aigües del CAT es realitza a la població de Campredó i té origen en la compra de part de la concessió de les comunitats de regants de l'esquerra i de la dreta de l'Ebre. Aquesta aigua és la que s'estalvia pel fet d'haver canalitzat els canals de l'Esquerra i de la Dreta i algunes conduccions més en el marc de l'anomenat Pla Delta d'acord amb la llei 18/1981. La planta de tractament del CAT se troba a la localitat de l'Ampolla que des del 2007 torna a acollir uns laboratoris d'anàlisi i la nau central de control del Consorci a la localitat de Constantí.

El 18 d'abril del 2008, el consell de ministres del Govern d'Espanya aprovà un Reial Decret ("Real Decreto Ley de medidas excepcionales y urgentes para garantizar el abastecimiento de poblaciones afectadas por la sequía en la provincia de Barcelona"; BOE número 97 de 22 d'abril de 2008) que modificava la limitació geogràfica de la llei de 18/1981 fent possible el perllongament del transvasament cap a Barcelona. La mesura s'havia impulsat des del govern de la Generalitat de Catalunya (en mans del PSC, ICV i ERC) a causa de la situació de sequera sostinguda qualificada "d'emergència nacional".

Aquest decret ha provocat reaccions oposades en diferents parts del territori d'Espanya. La Plataforma en Defensa de l'Ebre s'hi ha pronunciat en contra i ha anunciat manifestacions de protesta com la que va tenir lloc a Amposta el diumenge 18 de maig de 2008.

En declaracions del govern espanyol als mitjans de comunicació, s'ha estimat el cost de les obres de connexió de la xarxa del CAT amb la xarxa del Ter-Llobregat en 180 milions d'euros^[5]. El 9 de maig de 2008 el Govern informava de l'adjudicació de les obres a la UTE (Unió Temporal d'Empreses) liderada per Agbar, amb un 20%, i integrada per Dragados, Sacyr, Acciona Infraestructuras, Comsa i Copisa en un 16% cadascuna.^[6]. El 12 de maig el vaixell de bandera panamenya Sichem Defender preparava ja els seus dipòsits al port de Tarragona per a transportar aigua de l'Ebre i el 19 de maig de 2008 se li afegia el Norient que carregava els seus dipòsits de 26 mil hectòmetres cúbics a Marsella. L'operació de dur aigua amb vaixell a Barcelona té un cost de 22 milions d'Euros mensuals.

Finalment com a resultat d'un mes de maig plujós les reserves de les conques internes de Catalunya experimentaren un gran augment, arribant al 60% de la seva capacitat, fet que va provocar l'aprovació d'una resolució de data sis de juny de 2008 que suspenia la vigencia del Reial Decret-llei 3/2008 de 21 d'abril (sense que això suposi la seva derogació).^[7].

[edita] Referències