Mussol
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre l'au. Per altres significats, vegeu «Mussol (desambiguació)». |
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Athene noctua (Scopoli, 1769) |
||||||||||||||
El mussol (Athene noctua) és una de les aus rapinyaires nocturnes més esteses a la meitat sud d’Europa i nord d’Àfrica. Té uns 25 cm de longitud.
Com la majoria de les aus de la família Strigidae, té uns grans ulls d’iris groc pàl·lid. El perfil és rabassut i el plomatge terrós a taques blanques. En vol es reconeix per les ales curtes, arrodonides i amb línies puntejades de color blanc. Se sembla al gamarús europeu, però aquest és de color cendra, amb un parell de manyocs en punta al damunt del cap i menys corpulent que el mussol.
El seu vol és ondulat, amb descensos i ascensos continuats i d’aleteig ràpid.
El seu cant és fàcil d’identificar al capvespre: una sèrie de reclams aguts i forts. Se sol veure sobretot als paisatges mediterranis, amb oliveres, matolls i algun pedreguer. També és freqüent veure’l de dia posant als pals i fils elèctrics.
Caça bàsicament petits rosegadors, insectes grans, petits ocells i cucs.
[edita] El mussol a la cultura
En l'antiga Grècia era l’animal sagrat de la deessa Atenea, de la qual pren el seu nom científic, i símbol de la ciutat d’Atenes. És per això que moltes monedes porten encunyada al revers la imatge d’aquest animal (inclosos els euros grecs).
