Vallcanera
Localització | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
Estat | Espanya | |||
Comunitat autònoma | Catalunya | |||
Àmbit funcional territorial | Comarques gironines | |||
Comarca | Selva | |||
Municipi | Sils | |||
Dades històriques | ||||
Festa patronal | 10 de desembre[1] | |||
Vallcanera és una entitat de població i un antic territori del municipi de Sils, a la comarca de la Selva.
Localització i Història[modifica]
El poble pròpiament dit té tota la seva població disseminada, si bé l'església de Santa Eulàlia actua com a centre del lloc donada la seva situació en una confluència de camins veïnals.
L'antic territori de Vallcanera ocupa la meitat nord del terme municipal i limita al nord amb Vilobí d'Onyar, a l'est amb Caldes de Malavella, al sud amb la Barceloneta i la Urbanització de les Mallorquines i a l'oest amb Riudarenes i Santa Coloma de Farners.
Agregat a Sils als voltants del 1868 i en alguna ocasió sota l'administració d'un alcalde pedani, tot el territori de Vallcanera ha estat tractat de manera unificada a efectes administratius, desdibuixant els quatre veïnats que en formen part i que responen, a grans trets, a les unitats del relleu que el configuren.
El 1800 era ens local independent, que el 1846 va ser agregat al terme de Riudarenes, abans de la seva incorporació definitiva a Sils.[2]
Era especialment rellevant l'Hostal de la Belladona, al camí ral de Girona a Barcelona.[3]
Veïnats de Vallcanera[modifica]
Vallcanera[modifica]
Va des de les actuals urbanitzacions de Vallcanera Parc i les Comes fins a les cases de la vorera oest de la Urbanització de les Mallorquines.
Vallcanera Parc és una urbanització del veïnat de Vallcanera de població del municipi de Sils, a la comarca de la Selva. En el cens de 2009 tenia 1.062 habitants.[4] En l'actualitat la lluita veïnal de la urbanització es concentra en la recepció total de les obres de la urbanització i l'extinció de l'obligació de conservar-la per part dels propietaris i propietàries, d'acord amb la llei 1/2005 d'Urbanisme de Catalunya.[5][6][7]
Can Belladona[modifica]
S'anomena així per la casa del mateix nom, se situa a l'est, a banda i banda de l'antic Camí Reial, que vertebra el veïnat des de Can Rebrull i Can Nara fins a la ratlla de Caldes de Malavella i discorre entremig dels cursos de les rieres de la Font del Frare i de la Belladona donant unitat així a les diverses propietats existents. No obstant això, actualment es troba partit per l'autopista AP-7.
Mas Bosquets[modifica]
Duu el nom de la caseria i s'estén per la zona nord, des de can Vendrell al nord fins a la Casa Nova, arran del terme municipal de Vilobí d'Onyar. Escassament poblat des de sempre, ocupa les terres més elevades del territori, a les capçaleres de la riera de Vallcanera i la del Forn de Vidre, tributari seu, que conformen una petita unitat geogràfica, emmarcada per petits turons, i determina de manera bastant clara la identitat del veïnat.
Serramagra[modifica]
Situat a l'oest, als límits amb els termes municipals de Santa Coloma de Farners i Riudarenes, ocupa una petita vall de característiques semblants. Té forma d'una llenca allargassada de terra que va des de Can Maimí i Can Massó, a prop del centre de Vallcanera fins a Cal Mutxo. El veïnat, estrictament parlant, s'estén per la zona més plana i baixa, on s'aiguabarregen la totalitat dels esmentats recs i rieres. La seva situació de punt de confluència de camins veïnals li atorga ja des dels seus inicis la capitalitat de tot aquest territori i ajuda a explicar la ubicació de l'església i perquè, a diferència dels altres, no documentats, encara s'arriba a esmentar en el cens de població de l'any 1900.
Bibliografia[modifica]
- Costa i Fernández, Lluís. El Govern local a Sils: estructura, funcionament i composició (1875-1991). Ajuntament de Sils, 1992. ISBN 8460606864.
Referències[modifica]
- ↑ «Vallcanera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860) (en català). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.
- ↑ Mallorquí, Elvis. Els camins històrics, 2021. ISBN 978-84-15808-96-1.
- ↑ «Vallcanera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Vecinos con malos humos, El Periódico, 10 d'agost de 2015
- ↑ Vallcanera Parc té nou president a la junta de l´entitat de conservació, Diari de Girona, 31 de març de 2008
- ↑ Recepció Vallcanera Park. Un projecte “milionari”, 23 d'octubre de 2008
Enllaços externs[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vallcanera |