Búnquer barraqueta
Búnquer barraqueta és un nom per a designar els sectors polítics blavers i reaccionaris del País Valencià sorgits durant la Transició democràtica espanyola.[1][2] En paraules de l'historiador Ferran Garcia-Oliver: «dins seu s'atrinxeraren nostàlgics del règim franquista que trobaren en el xovinisme regional una arma poderosa de persuasió i de confusió política».[3]
El fenomen del búnquer barraqueta va ser un moviment polític format per membres de la Junta Central Fallera i persones de l'Ajuntament de València que no volien cap canvi, ni reforma ni ruptura. La figura de Ramon Pascual Lainosa, el president de la Junta Central Fallera fins al 1978 i militant d'Unió Valenciana, així com Miquel Ramón i Izquierdo, l'últim alcalde franquista de la ciutat de València i fundador d'Unió Valenciana, i el catalanòfob Vicente Gonzalez i Lizondo, formarien part del brou de cultiu del blaverisme.[4]
Referències[modifica]
- ↑ Berenguer, J. Ricard. «Vicent Berenguer: "Al remat, el búnquer barraqueta ha desfet més que altra cosa"». El Punt Avui, 10-03-2013. [Consulta: 23 maig 2024].
- ↑ Viadel, Francesc. «Mos volen furtar les Falles». Diari La Veu, 15-04-2024. [Consulta: 23 maig 2024].
- ↑ Fontana, Josep «Un llibre per entendre qui són els valencians». El Temps, 15-03-2016, pàg. 42-44.
- ↑ Mancebo, Jorge. «Els vestigis del franquisme a les Falles». Directa, 19-03-2020. [Consulta: 23 maig 2024].