Educació a distància
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
.jpg)
L'ensenyament a distància o educació no presencial és l'ensenyament de manera que l'alumne i el professor es troben en un lloc físic diferent. L'estudiant es pot comunicar amb altres estudiants i professors per correu i videotrucades, pot participar en projectes individuals i en equip, debatre, fer i respondre preguntes, compartir material didàctic divers i ser avaluat. Actualment ha agafat molta força una variant més dedicada a l'ensenyament superior, els MOOC.[1]
Una característica de la formació a distància com a metodologia educativa és el rol actiu que cal que l'estudiant adopte. L'educació a distància requereix el rol del tutor, que –per carta, telèfon, o altres noves alternatives que ens ofereixen les TIC - guia els passos de l'estudiant. L'educació a distància no pot encarregar-se de les primeres etapes educatives, perquè el paper de l'estudiant requereix unes habilitats mínimes per poder seguir les activitats no presencials per ell mateix, sols amb el guiatge del tutor. Convé no confondre l'educació a distància amb un procés d'autoaprenentatge a partir d'uns continguts educatius com per exemple llibres, rebuts per correu o per Internet.
Història[modifica]
Té el seu origen en els cursos per correspondència que es remunten al segle xix. El primer curs d'educació a distància en el sentit modern va ser impartit per Isaac Pitman a la dècada de 1840, que va crear un curs de taquigrafia amb targetes enviades i rebudes per correu postal.[2] Durant la segona meitat del segle xx, apareixen institucions universitàries que imparteixen titulacions impartides a distància. El 1946 neix la "University of South Africa", el 1969 es funda la "Open University " a la Gran Bretanya[3] i el 1974 a Alemanya es crea la "Fernuniversität".[4] Moltes universitats obertes són considerades "mega-universitats" amb més de 100.000 alumnes inscrits.[5]
Ensenyament presencial[modifica]
Tot procés educatiu necessita la participació activa de l'estudiant, però en l'educació a distància s'explicita la responsabilitat que l'estudiant pren en la seva educació. Aquest model consisteix a proporcionar a l'estudiant material didàctic (teòric i pràctic) perquè hi treballi pel seu compte. Els alumnes tenen a la seva disposició la possibilitat de fer consultes als professors, ja sigui per correu o telefònicament, per tal de resoldre dubtes. Els únics actes presencials que de vegades es fan de forma presencial són les activitats de gestió (cada vegada menys) i els exàmens (no sempre).
Els principals avantatges de l'ensenyament a distància són:
- La "no presencialitat", que permet dur la formació a qui viu lluny dels centres docents.
- Permet una impartició asíncrona de la docència, de forma que gent amb fortes limitacions d'horari (per exemple per assumptes laborals) pot accedir a la formació.
Ensenyament semipresencial[modifica]
L'ensenyament semi-presencial és una modalitat d'ensenyament en la qual s'alternen els períodes de formació presencial i telemàtica. Aquesta doble vessant permet aprofitar els avantatges de la formació a l'aula, i també aquells derivats de l'ensenyament virtual. La possibilitat de compaginar l'ensenyament asincrònic (i sincrònic) a partir dels Entorns Virtuals d'Aprenentatge li dona també un valor afegit per sobre de l'ensenyament tradicional. Es pot produir una major individualització del procés d'ensenyament aprenentatge, atès que cada alumne pot tenir un ritme d'aprenentatge diferent al dels seus companys. Igualment destaca la interacció amb les noves tecnologies i accés a una gran quantitat d'informació.
Referències[modifica]
- ↑ Kaplan, Andreas M.; Haenlein, Michael «Higher education and the digital revolution: About MOOCs, SPOCs, social media, and the Cookie Monster». Business Horizons, 59, 4, 2016-07, pàg. 441–450. DOI: 10.1016/j.bushor.2016.03.008. ISSN: 0007-6813.
- ↑ Tait, Alan «Guest Editorial - Reflections on Student Support in Open and Distance Learning» (en anglès). The International Review of Research in Open and Distributed Learning, 4, 1, 01-04-2003. DOI: 10.19173/irrodl.v4i1.134. ISSN: 1492-3831.
- ↑ «History of distance education» (en anglès). Association for Educational Communications and Technology. [Consulta: 6 juny 2024].
- ↑ «Learning has accompanied Life – for over 30 Years» (en anglès). FernUniversität in Hagen, 23-11-2010. Arxivat de l'original el 23-11-2010. [Consulta: 6 juny 2024].
- ↑ Daniel, John S. Mega-universities and knowledge media: technology strategies for higher education. Reprinted with rev. London: Kogan Page, 1999. ISBN 978-0-7494-2634-7.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- Resolució EDU/2910/2007 de 25 de setembre, del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, per la qual s'estableix, amb caràcter experimental, la modalitat semipresencial en els ensenyaments de formació professional inicial.
- Ordre de 4 de juliol de 2008 de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula l'organització de les ensenyances dels Cicles Formatius de Formació Professional en la modalitat semipresencial o a distància en centres públics de la Comunitat Valenciana.
- Borrador del Decreto por el que se regulan las modalidades semipresencial y a distancia de las enseñanzas de Formación Profesional Inicial, de Educación Permanente de Personas Adultas, de Idiomas y Deportivas, se crea el Instituto de Enseñanzas a Distancia de Andalucía y se establece su estructura orgánica y funcional.
Referències[modifica]