Estauromeduses
Stauromedusae  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Subregne | Eumetazoa |
| Fílum | Cnidaria |
| Classe | Staurozoa |
| Ordre | Stauromedusae Haeckel, 1879 |
Les estauromeduses (Stauromedusae) són un ordre cnidaris de la classe Staurozoa. Fins fa poc es consideraven un ordre dins de la classe Scyphozoa, però van ser reubicades dins els estaurozous sobre la base d'un estudi cladística.[1]
Característiques[modifica]
La superfície aboral (l'oposat a la boca, veure simetria radial), corresponent a l'exumbrela d'altres meduses, es prolonga en una tija gràcies a la què es fixen als substrat, com ara algues i roques. La majoria tenen uns 5 cm de llarg, encara que hi ha algunes que assoleixen els 15 cm.[2]
Història natural[modifica]
Viuen en entorns marins, normalment subjectats a algues o roques.[3] Tenen un distribució marcadament antitropical; la majoria es troben a l'hemisferi nord, als oceans boreals o polars, prop de la costa i en aigües superficials. Poques estauromeduses es troben en aigües tropicals o subtropicals càlides de l'Atlàntic, Índic o Pacífic.
Taxonomia[modifica]
L'ordre Stauromedusae es divideix en dos subordres, que inclouen un total de 5 famílies, 14 gèneres i 50 espècies:[4]
- Subordre Eleutherocarpida
- Família Lucernariidae
- Família Kishinouyeidae
- Família Kyopodiidae
- Família Lipkeidae
- Subordre Cleistocarpida
- Família Depastridae
Referències[modifica]
- ↑ Antonio C. Marques & Allen G. Collins. (2004). Cladistic analysis of Medusozoa and cnidarian evolution. Invertebrate Biology 123(1): 23-42.
- ↑ Collins, A. G., 2002. Phylogeny of Medusozoa and the evolution of cnidarian life cycles. Journal of Evolutionary Biology, 15(3):418-432.[Enllaç no actiu]
- ↑ Collins, A. G. (n.d.). Staurozoa. AccessScience. doi:10.1036/1097-8542.652700
- ↑ http://faculty.washington.edu/cemills/Staurolist.html[Enllaç no actiu]
