Àcid selenhídric

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Àcid selenhídric és el nom de les dissolucions aquoses del selenur d’hidrogen H2Se, les quals tenen propietats àcides. Aquestes dissolucions són tèrmicament inestables i altament tòxiques, per la qual cosa no tenen aplicacions. Se simbolitzen com H2Se(aq).[1]

En dissolució aquosa el selenur d'hidrogen reacciona amb l'aigua segons la teoria àcid-base de Brønsted-Lowry i s'estableixen els següents equilibris amb formació dels anions hidrogenselenur HSe i selenur Se2– i el catió oxoni H3O+ característic de les dissolucions d'àcids:[2]

El primer equilibri és el més desplaçat cap a la dreta i té un pKa1 = 3,73 (constant d'equilibri Ka1 = 10–3,73 = 1,86 × 10–4),[3] entre els corresponents als àcids sulfhídric (7,05) i tel·luhídric (2,64),[1] que són els hidràcids dels elements del mateix grup de la taula periòdica.[3] Aquest valor indica que l'àcid tel·lurhídric és un àcid més fort que l'àcid sulfhídric i menys fort que l'àcid tel·lurhídric, cosa que és deguda al fet que l'anió HSe té un radi iònic major que els de l'anió HS i inferior al del HTe. En davallar a la taula periòdica els àtoms augmenten el seu volum a causa de l'augment de capes d'electrons, i la força que cal rompre per separar els ions és la força de Coulomb que és inversament proporcional a la separació entre els nuclis dels ions.[2] Pel segon equilibri pKa2 = 10,0 (constant d'equilibri Ka2 = 10–10), per tant, molt menys desplaçat cap a la formació de Se2–.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «àcid selenhídric». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Oroz Funes, J. Química. Madrid: SM, 1987. ISBN 843480798X. 
  3. 3,0 3,1 3,2 William M. Haynes. CRC handbook of chemistry and physics (en anglès). 93rd edition. Boca Raton, FL: CRC Press, 2016. ISBN 978-1-4398-8050-0.