168 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 168 aC (clxviii aC) |
| Islàmic | 814 aH – 813 aH |
| Xinès | 2529 – 2530 |
| Hebreu | 3593 – 3594 |
| Calendaris hindús | -112 – -111 (Vikram Samvat) 2934 – 2935 (Kali Yuga) |
| Persa | 789 BP – 788 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 83 |
| Ab urbe condita | 586 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iii aC - segle ii aC - segle i aC | |
| Dècades | |
| 190 aC 180 aC 170 aC - 160 aC - 150 aC 140 aC 130 aC | |
| Anys | |
| 171 aC 170 aC 169 aC - 168 aC - 167 aC 166 aC 165 aC | |
El 168 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Paulus i Cras o també any 586 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «168 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments[modifica]
Antic Egipte[modifica]
- Ptolemeu VI Filomètor i Ptolemeu VIII Evergetes II envien una petició d'ajut a la Lliga Aquea contra Antíoc IV Epífanes o l'enviament de Licortes i Polibi com a assessors militars. Com que Antíoc és obligat pels romans a renunciar als seus projectes, els assessors no actuen.[2]
- Gai Popil·li Lenat va com a ambaixador davant el rei selèucida Antíoc IV Epífanes, quan el rei avança amb el seu exèrcit contra Alexandria. L'adverteix de no fer la guerra contra Egipte i li entrega una carta del senat en aquest sentit, que el rei promet prendre en consideració. Popil·li Lenat traça un cercle entorn del rei i el commina a no travessar-lo sense prendre una decisió. Aquest gest d'audàcia espanta el rei, que ha d'acceptar immediatament la imposició romana.[3]
Il·líria[modifica]
- Inici i final de la Tercera guerra il·líria. El pretor Luci Anici Gal que dirigia l'exèrcit romà, venç a Genci, rei del Regne d'Il·líria i aliat amb Perseu de Macedònia, i incorpora el territori als dominis de Roma.[4]
Antiga Roma[modifica]
- Aquest any són elegits cònsols Luci Emili Paulus i Gai Licini Cras.[5][6]
- Licini Cras rep la província de la Gàl·lia Cisalpina, però en lloc de prendre'n possessió se'n va a Macedònia.[7]
- Emili Paulus a la primavera, derrota els il·liris i arriba al Regne de Macedònia i el 22 de juny obté la victòria a la Batalla de Pidna, que posa fi a la Tercera Guerra Macedònica. Perseu de Macedònia es rendeix, és fet presoner i portat davant Paulus que el tracta amb cortesia i amabilitat. Aquest mateix any, després de Pidna, el Regne de Macedònia passa a poder de Roma. Per aquesta victòria, Emili Paulus rep el sobrenom de Macedònic.[8]
Necrològiques[modifica]
- Cecili Estaci, comediògraf.[9]
Referències[modifica]
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Polibi. Història, XXVIII, 3
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XLV, 12
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XLIV, 17
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XLV, 3
- ↑ Polibi. Història, XXX, 13
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita XLV,17
- ↑ Matyszak, Philip. The Enemies of Rome From Hannibal to Attila the Hun (en anglès). Thames and Hudson, 2004, p. 53. ISBN 050025124X.
- ↑ Suetoni. De viris illustribus: Terentius, 12
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 168 aC |