191 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 191 aC (cxci aC) |
| Islàmic | 837 aH – 836 aH |
| Xinès | 2506 – 2507 |
| Hebreu | 3570 – 3571 |
| Calendaris hindús | -135 – -134 (Vikram Samvat) 2911 – 2912 (Kali Yuga) |
| Persa | 812 BP – 811 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 60 |
| Ab urbe condita | 563 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iii aC - segle ii aC - segle i aC | |
| Dècades | |
| 220 aC 210 aC 200 aC - 190 aC - 180 aC 170 aC 160 aC | |
| Anys | |
| 194 aC 193 aC 192 aC - 191 aC - 190 aC 189 aC 188 aC | |
El 191 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Glabrió i Nasica (o també any 563 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «191 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments[modifica]
República de Roma. Antiga Grècia[modifica]
- Aquest any són elegits cònsols Mani Acili Glabrió i Publi Corneli Escipió Nasica.[2]
- Glabrió obté Grècia com a província, però abans de marxar el Senat l' encarrega de fer les cerimònies religioses i preparar uns jocs extraordinaris dedicats a Júpiter. Surt de Brundusium i desembarca a Apol·lònia amb mil legionaris i dos mil cavallers i amb poders per aixecar cinc mil homes més. Estableix els quarters a Làrissa i amb la cooperació de Filip V de Macedònia sotmet el territori entre la muntanya de Cambúnia i el mont Eta en el curs de la Guerra Romano-Síria. Limnea, Pellinaeum, Farsàlia, Feres, i Escotussa expulsen les guarnicions d'Antíoc III el gran i els seus aliats, els atamans. Filip de Megalòpolis, pretendent a la corona de Macedònia, és capturat i enviat carregat de cadenes a Roma, i Aminandre rei dels atamans, és destituït.[3]
- Antíoc III reforça el pas de les Termòpiles i els etolis ocupen els passos del mont Eta, però els romans trenquen la seva resistència a la Batalla de les Termòpiles i dispersen el seu exèrcit. Beòcia i Eubea se sotmeten i el cònsol ocupa Làmia i Heraclea (al peu de l'Eta). A Heraclea fa presoner l'estrateg etoli Damòcrit de Calidó que uns mesos abans amenaçava de portar la guerra al Tíber.[4]
- Escipió Nasica lluita contra els bois als que derrota, i obté els honors del triomf.[5]
- Mitjançant la Lex Acilia de intercalando, proposada per Glabrió, es regula el calendari romà i es dona als pontífex la possibilitat d'intercalar un dia al calendari per evitar desfasaments amb el cicle lunar.[6]
Hispània[modifica]
- Comencen les campanyes del pretor de la Hispània Ulterior Luci Emili Paul·le Macedònic contra els lusitans.[7]
Referències[modifica]
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXVI, 1
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXVI, 14
- ↑ Sarikakis, Theodoros. «Το Βασίλειο των Σελευκιδών και η Ρώμη». A: Christopoulos, Georgios A., Bastias, Ioannis K.. Ιστορία του Ελληνικού Έθνους, Τόμος Ε΄: Ελληνιστικοί Χρόνοι (en grec), 1974, p. 69. ISBN 978-960-213-101-5.
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXVI, 2
- ↑ Michels, Agnes Kirsopp «The Calendar of Numa and the Pre-Julian Calendar». Transactions and Proceedings of the American Philological Association, 80, 1949, pàg. 331.
- ↑ Monge Marigorta, José Antonio «Els ibers contra Roma: aliats i rebels» (en castellà). Historia. National Geographic. RBA [Barcelona], 90, pàg. 98. ISSN: 1696-7755d.