Acca de Hexham

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAcca de Hexham

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement660 Modifica el valor a Wikidata
Hexham Modifica el valor a Wikidata
Mort20 octubre 740 Modifica el valor a Wikidata (79/80 anys)
Hexham Modifica el valor a Wikidata
Sepulturaabadia d'Hexham Modifica el valor a Wikidata
Bisbe d'Hexham
709 – 733
← Wilfrid de York
Diòcesi: bisbat d'Hexham
Bisbe d'Hexham
Abat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic, bisbe catòlic Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat20 d'octubre Modifica el valor a Wikidata

Acca (c. 660 - 740/742) va ser un sant de Northumbria i bisbe de Hexham des del 709 fins al 732.

Romanent de la creu que es trobava a la tomba d'Acca a l'abadia de Hexham

Nascut a Northumbria, Acca començà servint a la casa de Bosa, el futur bisbe de York, però més tard es va unir a Wilfrid, possiblement ja a l'any 678, i el va acompanyar en els seus viatges. Més tard va explicar al seu amic Beda la seva estada a Utrecht amb l'arquebisbe Willibrord, l'antic deixeble de Wilfrid que continuava el seu treball de conversió dels pagans continentals. A la tornada del seu segon viatge a Roma l'any 692, Wilfrid es reintegrà a Hexham i allí nomenà Acca abat del monestir de Sant Andreu. Durant els darrers anys de Wilfrid, Acca va ser el company lleial de l'ancià, i finalment el va succeir l'any 709 com a abat i bisbe.[1]

Acca va fer front als seus deures amb molta energia, en el govern de la diòcesi i en la realització dels serveis de l'església. També va continuar els treballs de construcció i decoració de l'església iniciats per Wilfrid. Acca també era un músic consumat i un erudit teòleg. Beda descriu Acca com "...un cantor molt experimentat, més dotat en escrits sagrats, ... i molt familiaritzat amb les regles del costum eclesiàstic".[2]

Acca dugué un cop al nord un famós cantor anomenat Maban, que havia après a Kent les tradicions romanes de la salmòdia transmeses des de Gregori el Gran fins a Agustí de Canterbury.[3]

Acca també era famós pel seu saber teològic; la seva biblioteca teològica va ser elogiada per Beda. També era conegut pel seu estímul als estudiants per tots els mitjans al seu poder. Va ser Acca qui va persuadir Esteve de Ripon (Eddius) perquè assumís la Vita sancti Wilfrithi, i va prestar molts materials per a la Historia ecclesiastica gentis Anglorum a Beda, que li dedicà diverses de les seves obres més importants, especialment aquelles que tractaven de les sagrades escriptures.[3]

Per raons avui desconegudes, Acca es va retirar o va ser expulsat de la seva diòcesi l'any 732. La tradició de Hexham diu que es va convertir en bisbe de Whithorn a Galloway, Escòcia,[4] mentre que altres afirmen que va fundar una seu al lloc de St Andrews, portant amb ell les relíquies recollides durant el seu viatge a Roma, incloses les de St. Andreu.[5] No obstant això, un tercer relat diu que després d'haver-se barallat amb el rei de Northumbria, Acca prengué el camí de l'exili a Irlanda en una costa remota abans de tornar a Hexham. Es diu que l'església de Sant Andreu d'Aycliffe va ser una vegada dedicada a Acca.[6]

Acca va ser enterrat a Hexham prop de la paret est de l'abadia. Al cap i als peus de la seva tomba es van erigir dues creus finament tallades, de les quals encara en queden fragments d'una.[4] Va ser venerat com a sant immediatament després de la seva mort. El seu cos va ser traslladat almenys tres cops: a principis del segle xi, per Alfred de Westow, sagristà de Durham ; [4] l'any 1154, en la restauració de l'església, quan les relíquies de tots els sants de Hexham es van reunir en una sola capella; i de nou el 1240. La seva festa és el 20 d'octubre. La translació de les seves relíquies es commemora el 19 de febrer.

L'únic escrit supervivent d'Acca és una carta dirigida a Beda i impresa en les seves obres (vegeu també Raine més avall).

Notes[modifica]

  1. ↑ Walsh, Michael J,. A New Dictionary of Saints, Liturgical Press, 2007, ISBN 9780814631867, p. 6
  2. ↑ Ó Carragáin, Éamonn. Ritual and the Rood, University of Toronto Press, 2005, ISBN 9780802090089, p. 265
  3. ↑ 3,0 3,1 Thurston, Herbert. "St. Acca." The Catholic Encyclopedia. Vol. 1. Nova York: Robert Appleton Company, 1907. 12 May 2013
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Oxford Dictionary of Saints
  5. ↑ «"St. Andrew's Day", Scotland, November 2010». Arxivat de l'original el 2017-09-05. [Consulta: 28 abril 2022].
  6. ↑ [enllaç sense format] https://www.great-aycliffe.gov.uk/about/st-andrews-church/

Bibliografia[modifica]

  • Raine, J., Priory of Hexham (Surtees Society, Londres, 1864), que conté el text de la carta d'Acca a Beda i altres materials rellevants sobre la seva vida
  • Stanton, Richard, A Menology of England and Wales (Londres, 1892), 507
  • Simeó de Durham i On the Saints of Hexham d'Ælred, tots dos als Rolls Series
  • Eddius, Life of Wilfrid (ed. Raine, J., Historians of the Church of York, Londres, 1879–94; ed. Levison, W., a Mon. Germ. Hist., Scriptores Rerum Merovingicarum, vol. 6 (1913); o ed. B. Colgrave, Cambridge, 1927)
  • Beda, Història eclesiàstica del poble anglès (moltes edicions)
  • Hunter Blair, P., The World of Bede (1970)
  • Kirby, DP (ed.), St Wilfrid at Hexham (1974)

Enllaços externs[modifica]

Càrrecs religiosos
Precedit per:
Wilfrid 		Bisbe de Hexham
709–732 		Succeït per:
Frithubeorht
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Acca_de_Hexham&oldid=33179896»