De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Substància química grup d'estereoisòmers Massa molecular 196,146 Da Trobat en el tàxon
Juniperus monticola ,
Pimpinella serbica ,
Zingiber mioga ,
Thymus broussonetii ,
Farigola salsera ,
Thymus saturejoides ,
Thymus baeticus ,
Chaerophyllum macrospermum ,
Pycnocycla spinosa ,
sàlvia ,
Blepharocalyx tweediei ,
Blepharocalyx salicifolius ,
Satureja thymbra ,
Farigola reptant ,
Thymus cilicicus ,
Thymus revolutus ,
Thymus sipyleus ,
Thymus zygioides ,
Thuja occidentalis ,
Thuja standishii ,
Chamaecyparis lawsoniana ,
Thymus membranaceus ,
marduix ,
Elettaria cardamomum ,
Thymus willkommii ,
Origanum syriacum ,
Daphne odora ,
Micromeria myrtifolia ,
Zataria multiflora ,
Tagetes erecta ,
Cinnamomum zeylanicum ,
Croton eluteria ,
margaridoia perenne ,
Origanum cordifolium ,
Athamanta macedonica ,
Salvia candidissima ,
Salvia tomentosa ,
Origanum acutidens ,
vainilla ,
espernallac ,
Abies sachalinensis ,
barballó ,
Xylopia aromatica ,
Helichrysum odoratissimum ,
mmenta ,
Cryptomeria ,
Thymus lotocephalus ,
Vitex negundo ,
alfàbrega ,
Zanthoxylum simulans ,
Polygala senega ,
Rhanterium epapposum ,
Toddalia asiatica ,
Origanum paniculatum ,
Hippia frutescens ,
Thymus nummularius ,
Heracleum antasiaticum ,
Guanabaner ,
Brillantaisia lamium ,
Salvia mirzayanii ,
Hyptis emoryi ,
Asarum canadense ,
Thymus sibthorpii ,
Diplotaenia cachrydifolia ,
Asarum gusk ,
matabou ,
Origanum onites ,
Ferula arrigonii ,
Heterotropa ,
Salvia dominica ,
Angelica gigas ,
pastanaga ,
gingebre ,
Citrus tankan ,
poncem ,
Aranja grossa ,
murtra ,
Salvia sclarea ,
farigola ,
Piper arboreum ,
Piper fimbriulatum ,
Piper obliquum ,
Lavandula stoechas ,
orenga ,
Origanum dubium ,
Salvia triloba ,
coriandre ,
Juniperus ,
Heteranthemis viscidehirta ,
Dictam de Creta ,
Strobilanthes callosa ,
Magnolia obovata ,
Magnolia officinalis ,
herba sana d'aigua ,
Corymbia citriodora ,
Heterotropa ,
Salvia fruticosa ,
mandariner ,
Citrus × deliciosa ,
Citrus grandis ,
canyeller ,
Strobilanthes zeylanica ,
Zanthoxylum asiaticum ,
Salvia absconditiflora ,
espígol a ,
Asarum macranthum ,
Clinopodium carolinianum ,
Apiaceae ,
lamiàcies ,
Clinopodium grandiflorum ,
Eremophila oppositifolia ,
Melaleuca rhaphiophylla ,
Xanthorrhoea preissii ,
Flindersia schottiana ,
Zanthoxylum ovalifolium ,
Eucalyptus camfieldii ,
Lagarostrobos franklinii ,
Callitris hugelii ,
Callitris columellaris ,
Callitris glaucophylla ,
Santalum lanceolatum ,
Atherosperma moschatum ,
Hedycarya angustifolia ,
Doryphora sassafras ,
Cinnamomum oliveri ,
Zieria smithii ,
Geijera parviflora ,
Boronia ledifolia ,
Boronia thujona ,
Backhousia angustifolia ,
Backhousia myrtifolia ,
Eucalyptus dives ,
Eucalyptus caesia ,
Eucalyptus flocktoniae ,
Hysterobaeckea behrii ,
Darwinia citriodora ,
Eremophila mitchellii ,
Artemisia maritima ,
Prostanthera lasianthos i
Santalum album Rol Potenciador del gust Fórmula química C₁₂H₂₀O₂ SMILES canònic Identificador InChI Model 3D
L'acetat de linalil és un fitoquímic que es presenta de manera natural en moltes flors i plantes d'espècia . Es troba en la Mentha citrata èster acetat de linalool , un monoterpenoide . En ser un hidrocarbur , és combustible .
L'acetat de linalil sintètic de vegades adultera els olis essencials per fer-los més econòmics, per exemple s'afegeix a l'oli de lavandí per vendre'l com si fos oli d'espígol que és més apreciat. Aquest compost també és usat com a intermediari o directament present en sabons , perfums , cosmètics, productes de neteja i s'usa com a additiu alimentari . La seva producció anual al món està entre les 1000 i les 5000 tones.[1]
Té una tòxicitat baixa pels humans, tòxic pels peixos i extremadament tòxic per als Daphnia [1]
