Al·lòcton (geologia)
En geologia, al·lòcton és com s'anomena una unitat geològica que ha estat transportada per mitjans mecànics i es troba en un lloc diferent del lloc on s'ha format.[1]
En sedimentologia i petrologia sedimentària s'anomenen al·lòctons els elements d'una roca sedimentària (minerals, fragments de roques i restes paleontològiques) procedents d'altres llocs distants de l'àrea on s'han dipositat.[2]
En tectònica i geologia estructural s'anomena al·lòctona la formació o unitat geològica que ha estat moguda i transportada per un procés tectònic i per això és en un lloc diferent d'on s'ha format.[2]
Els encavalcaments afecten unitats al·lòctones de mida reduïda i que no denoten grans diferències pel que fa a l'estratigràfia i la litololia de les unitats autòctones on reposen. Quan es trenca la continuïtat de les capes, apareixen petites llesques o escames, (separades per alguns quilòmetres), o mantells de corriment (més extensos). Les restes soltes o aïllades del mantell, s'anomenen Klippe. En els sectors on ha desaparregut el mantell s'anomenen finestres tectòniques o fenster.[3][4]
En la ciència del sòl, el terme al·lòcton fa referència a un sòl que que es va formar en un altre lloc diferent d'on es troba, un exemple en serien els al·luvions.[5]
Referències[modifica]
- ↑ «al·lòcton, al·lòctona». enciclopèdia.cat, GEC, 1986. [Consulta: 17 febrer 2022].
- ↑ 2,0 2,1 «al·lòcton/al·lòctona». IEC, Diccionari de Geologia, 2022. [Consulta: 17 febrer 2022].
- ↑ «Características de un cabalgamiento (manto tectónico):» (en castellà-espanyol). geovirtual2.cl, 2020. [Consulta: 17 febrer 2022].
- ↑ Rosselló, V.M.. Manual de geografia física. 2a. Universitat de València, 1998, p. 214-217. ISBN 8437034663, 9788437034669.
- ↑ «al·lòcton». IEC, Diccionari multilingüe de la ciència del sòl, 2022. [Consulta: 17 febrer 2022].