Vés al contingut

Alèucia tòxica alimentària

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaAlèucia tòxica alimentària
Tipustoxiinfecció alimentària i micotoxicosi Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
UMLS CUIC0275070 Modifica el valor a Wikidata

L'alèucia tòxica alimentària (ATA) és una malaltia produïda per una toxiinfecció alimentària per part de la micotoxina T-2, que és generada de manera natural per Fusarium en cereals i els seus derivats sota condicions determinades. L'enverinament per ATA té símptomes són molt diversos tals com febre, vòmits, leucopènia o inflamacions, anèmia, tot sovint esdevenint fatal.[1][2]

Origen i causes[modifica]

L'alèucia tòxica alimentària s'associa directament i única a la toxina T-2, de la classe dels tricotecens.[3] Aquesta micotoxina es produeix com a subproducte de les floridures dels fongs d'espècies com Fusarium sporotrichioides o Fusarium poae en unes condicions favorables que encara són força desconegudes.[2] Tot i així, se sap que creix fàcilment en cereals i llurs subproductes que han patit llargs períodes de pluja en el moment de la collita o que han estat emmagatzemats durant l'hivern i exposats a una infestació fúngica.[1][2]

Durant les dècades de 1930 i 1940 va ser una patologia molt comuna entre les classes populars agrícoles a l'URSS, el Turkmenistan i l'Uzbekistan.[1][3] Aquells brots van ser provocats per pa provinent de gra que havia estat acumulat durant l'hivern sota la neu i en el qual hi havia proliferat Fusarium.[3]

Símptomes[modifica]

L'ATA està classificada com a toxiinfecció alimentària i pertany concretament al grup de les micotoxicosis alimentàries. Té com a símptomes més recognoscibles febre, nàusees i vòmits, leucopènia, inflamació aguda de l'aparell digestiu, angines necròtiques, trombocitopènia, esgotament de la medul·la òssia i alteracions sanguínies, que porten el pacient a una pèrdua del sistema immunitari i que esdevé causa de mort amb una freqüència significativa.[1][2] Molts dels afectats, com va ócorrer en les epidèmies de l'URSS de mitjan segle xx, poden desenvolupar també càncer d'esòfag.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Lutsky, I. I.; Mor, N. «Alimentary toxic aleukia (septic angina, endemic panmyelotoxicosis, alimentary hemorrhagic aleukia): t-2 toxin-induced intoxication of cats.» (en anglès). The American Journal of Pathology, 104, 2, 1981-8, pàg. 189–191. ISSN: 0002-9440. PMC: PMC1903757. PMID: 6973281.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Domínguez i García, Àngela. Guia per a la prevenció i el control de les toxiinfeccions alimentàries. 2a edició. Barcelona: Departament de Salut. Generalitat de Catalunya, 2006, p. 139. ISBN 84-393-7091-1. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 M. Craddock, Valda. Cancer of the Esophagus: Approaches to the Ethiology (en anglès). Cambridge University Press, 1993, p. 230. ISBN 9780521373937.