Albelda
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre el municipi de la Llitera. Per al jugador de futbol, vegeu David Albelda. |
|
|||
| Localització | |||
| Imatge:Localització d' Albelda | |||
| Estat • Autonomia • Província • Comarca |
Espanya Aragó Província d'Osca Llitera |
||
| Predom. ling. | Català | ||
| Superfície | 52,04 km² | ||
| Altitud | 361 m | ||
| Població (2007) • Densitat |
875 hab. 16,81 hab/km² |
||
| Coordenades | 41° 51′ 0″ N 0° 21′ 0″ O | ||
| Codi postal | 22558 |
||
Albelda és un municipi de la comarca de la Llitera, a l'Aragó, dins de la província d'Osca.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
El poble d'Albelda està situat a 99 km d'Osca, a la part nord-oriental de la seua província, damunt de la depressió de l'Ebre, enclavat entre muntanyes de guix, gresos i argiles, d'altures suaus, formacions pintoresques i amb el turó del castell vigilant.
El seu terme municipal limita amb els del Campell (a l'oest), Castellonroi (al nord-est), Alfarràs (al sud-est) i Almenar (al sud), aquests dos darrers ja dins de la comunitat autònoma de Catalunya.
[edita] Llocs d'interès
Destaquen al seu casc antic, els porxos que tancaven el poble i els petits portals que donen a la Plaça Major, on hi ha la seua església ex-col·legiata del segle XVI, i la rambla on aflueixen les aigües del torrent que recull les d'una deu de la serra de la Gesses, el pou àrab i la font que li dona vida i que van ser motiu d'assentaments.
[edita] Història
La vila d'Albelda és d'origen ilerget, musulmana en els seus fonaments, aragonesa per regne i catalana per veïnat. El topònim Albelda, d'origen àrab, significa 'la ciutat'. Posseeix diversos objectes ibers, entre ells representacions humanes que estan exposades al públic.
Va ser una terra disputada per nobles i clergues (diòcesi de Lleida i Barbastre), la qual cosa explica la condició, mentalitat, llengua i manera de ser dels seus habitants.
Va ser lloc de la senyoria dels comtes d'Urgell (segle XIII i XIV) i, després, dels Peraltas. Vila des que Felip IV, el 1629, li atorgà aquesta condició. A partir d'aleshores, terra d'Infanzones, a la qual van pertànyer les armes dels Miravete, Cudós, Sangenís, Chicot i Torres, etc.
[edita] Oficis tradicionals dels habitants
Els seus habitants van ser guerrers, agricultors i comerciants. Com a agricultors van conrear sobretot l'olivera. Artesanalment van treballar el cànem als seus telers, l'elaboració de cantis, el vímet, la boga i la canya. Ferrers, fusters guarnimenters, esquiladors... van treballar pel camp i per al camp. Van construir els seus forns per al pa i posseïen molí d'oli per a molturar les olives, empresa que encara avui continua i que es recorda amb un monument i amb les armes heràldiques de la vila.
Avui dia, Albelda és rica en cereals, olivera, fruiters i farratges. Abunden les granges de porcí, oví i caprí. Així la seva gastronomia ofereix varietat de productes naturals, elaborats artesanalment.
[edita] Territori i paisatge
La seva vida discorria en un paisatge àrid ple d'aljubs i sitges (receptacles àrabs) a les seves roques que servien per pal·liar les necessitats d'altres èpoques no molt remotes i camins de traç directe entre Aragó i Catalunya que han donat pas a les actuals rutes de senders (GR i PR ruta d'aljubs i sies).
[edita] Hidrografia
Aquest paisatge es va veure modificat a començaments del segle XX per la construcció del Canal d'Aragó i Catalunya i el seu sifó, l'obra d'enginyeria hidràulica més important d'Espanya en aquella època, la base del qual, enjardinat, és el Passeig del Sifó. Amb el canal l'economia va millorar i amb ella la vida i costums dels seus habitants.
Les aigües del canal divideixen el terme en dues zones:
- la de secà, en la qual destaquen l'ermita de San Sebastià (s.XVI-XVII) i les "Voltes", les construccions d'arquitectura popular més significatives
- la zona de regadiu on podem trobar l'ermita de San Roc (s.XVII-XVIII) i la savina mil·lenària.
[edita] Tradicions i vida
Satisfets i amb tenacitat, els seus habitants han recuperat les tasques tradicionals, festes com "La sega i la trilla" al juny i la matacía o "Festa del Tosino" el gener, gràcies a un gran moviment associatiu que es deixa notar en les catorze associacions que existeixen al poble, que no supera els 900 habitants i que compta amb serveis de guarderia, biblioteca, piscines i centre de salut. Molt apropiat per a un turisme tranquil.
[edita] Símbols
[edita] Escut
Escut partit. Primer quarter d'or, els quatre pals de gules; sego quarter d'argent, amb una rama d'olivera de sinople; i de suports, dos lleons rampants. Al timbre, corona reial tancada.
[edita] Bandera
Està composta por un escacat blanc i atzur, carregat amb el blasó local.
