Alfons X el Savi

De Viquipèdia

(S'ha redirigit des de: Alfons X)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alfons X el Savi i la seva cort.

Alfons X de Castella o Alfons X el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), rei de Castella i de Lleó (1252-1284).

Taula de continguts

[edita] Orígens familiars

Fill de gran de Ferran III de Castella i de Beatriu de Suàbia, va heretar el regne de Castella a la mort del seu pare el 1252.

Va fracassar en la pugna per la corona del Sacre Imperi Romanogermànic a la qual va dedicar molt esforç i diners. Va prendre diverses places andaluses, Cadis entre elles, però va haver de renunciar a l'Algarve i a les seves aspiracions sobre Navarra. El 1260 conquesta i incendia Rabat.

Estàtua a Madrid (J. Alcoverro, 1892).

Va haver de plantar cara a diverses rebel·lions internes entre les quals destaquen la dels mudèjars el 1264 i al problema successori plantejat en els últims anys del seu regnat. El monarca, casat des de 1249 amb Violant d'Aragó, filla de Jaume I de Catalunya-Aragó, va tenir deu fills legítims, però el primogènit i hereu al tron, don Ferran de la Cerda, va morir el 1275. El rei va tractar de defensar els drets successoris del seu nét, el primogènit de Ferran, però Sanç, fill segon del rei i germà de Ferran de la Cerda, va reclamar la successió per a ell rebent moltes adhesions a la seva causa. El rei va conservar solament la fidelitat de Sevilla on va viure els últims mesos de la seva vida bastant aïllat i secundat solament per un reduït nombre dels seus antics col·laboradors. Per aquest motiu en l'escut d'aquesta ciutat andalusa hi figurin les síl·labes NO-DO, amb una madeixa entre les dues, que donen començament i fi a la frase No m'ha dejado ("No m'ha deixat") en al·lusió a lleialtat dels sevillans. A pesar d'haver decretat el des-heretament de Sanç el 8 de novembre de 1282, aquest es va fer finalment amb el tron a la mort del seu pare.

Durant el seu regnat va impulsar l'economia destacant entre altres mesures la institucionalització de la Mesta en 1273. També va fomentar la repoblació de terres conquistades als musulmans (Múrcia), Baixa Andalusia) i la unificació legislativa amb el Fur Real i les Set Partides.

[edita] Política cultural

Va fomentar l'activitat cultural amb l'Escola de traductors de Toledo i va ser excel·lent poeta en gallec. De la seva extensa obra jurídica, científica, històrica i literària, destaquen El fuero real de Castilla, el Codigo de las siete partidas, les Tablas alfonsíes, la Crónica general e grand estoria, i les Cantigas de Santa María (en gallec), així com el Lapidario i els Llibres d'escacs, daus i taules.

Alfons X va realitzar també la primera reforma (normalització) ortogràfica del castellà, idioma que va adoptar com oficial del regne en detriment del llatí.

L'Escola de Traductors va aglutinar a un grup d'estudiosos cristians, jueus i musulmans que van desenvolupar una important labor científica al rescatar textos de l'antiguitat i abocar-los a les llengües occidentals, posant així els pilars del renaixement científic en l'Europa medieval.

[edita] Núpcies i descendents

Es casà en primeres núpcies, vers el 1240, amb Maria Guillén de Guzmán, matrimoni que posteriorment fou anul·lat, i amb qui tingué dos fills:

El 26 de novembre de 1247 es concertà el seu casament amb Violant d'Aragó, filla de Jaume I el Conqueridor i Violant d'Hongria, que es realitzà el 4 d'abril de 1248 a la catedral de Valladolid. D'aquesta unió tingueren:

[edita] Enllaços externs

[edita] Obres de l'escola d'Alfonso X en la xarxa

Precedit per:
Ferran III		 Rei de Castella
Rei de Lleó
1252–1284		 Succeït per:
Sanç IV


Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Alfons_X_el_Savi»