Alice Ader
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1945 (78/79 anys) París |
| Dades personals | |
| Formació | Conservatoire de Paris |
| Activitat | |
| Ocupació | pianista |
| Gènere | Música clàssica |
| Instrument | Piano |
Premis | |
| Lloc web | alice-ader.com |
   | |
Alice Ader (París, 1945) és una pianista francesa.
Biografia[modifica]
Biografia Alice Ader va estudiar al Conservatori Nacional de Música de París amb Geneviève Dehelly, primer a la classe de Lucette Descaves i Jacques Février, de música de cambra. Va obtenir la seva medalla el 1963. Va actuar per primera vegada en solitari a la Salle Gaveau, als quinze anys.
Després de la seva medalla al Concurs Internacional Marguerite Long el 1967,[1] va continuar la seva formació durant tres anys a Àustria, a l'"Akademie für Musik und Kunst Wien Darstellende" fins al 1970, amb Bruno Seidlhofer.
És ajudant de la classe d'acompanyament del lied de Paul von Schilawsky a Salzburg. També acompanya la soprano Gerda Hartman.[2]
El 1986 va enregistrar un dels seus primers discos en solitari, dedicat a Vals i Ländler de Franz Schubert. A l'any següent, Alice gravava la completa Vingt Regards sur l'Enfant-Jésus d'Olivier Messiaen. El 1994 va fundar l'"Ader Ensemble" dedicat a la música de cambra. Ha actuat tant en recital o amb orquestra al "Théâtre des Champs-Élysées", al "Châtelet", a la "Salle Gaveau" (1960), al Festival de Montpeller, al Midem de Cannes, al "Wiener Konzerthaus", al Mozarteum de Salzburg (1964), al Wigmore Hall de Londres i al "St. Louis Theatre" de Lisboa.
Alice Ader ha estat solista de televisió i ràdio, sobretot a Radio France, la BBC, l'alemanya Südwestfunk i Radio Lisbon.
Creacions[modifica]
- Philippe Hersant, Trio: variations on the Sonnerie de Sainte-Geneviève-du-Mont by Marin Marais (Radio France, 11 de desembre de 1998), Conjunt Ader.[3]
- Gérard Pesson, quadern de Butterfly (2000) Ensemble Ader
- Olivier Greif, Ich ruf zu dir (2000), sextet per a piano, clarinet i quartet de corda. 13 de febrer del 2000, Casa de Ràdio-França.
- Philippe Hersant, Concert Streams (2002)
- Olivier Penard, The others death, per a baríton i piano, Abbaye de la Prée (2011)
Homenatge i distinció[modifica]
- Cavaller de la Legió d'Honor Signet de la Legió d'Honor (decret de 27 de març de 2016).[4]
Articles[modifica]
- Éric Taver, "(Auto) Retrat: Alice Ader, ascetisme i plaer", Repertori, París, n. 144, Març del 2001, pàg. 22/23 (ISSN 1148-6244)
- Stéphan Vincent-Lancrin, "Entrevista: Alice Ader i Debussy, Alícia al país de les meravelles", Clàssica, La Varenne St Hilaire, n. 30,2001, pàg. 38/40 (ISSN 1298-7875, OCLC 56137683)
Referències[modifica]
- ↑ Vincent-Lancrin 2001, pàg. 39.
- ↑ http://www.gerda-hartman.net/carriere-artistique/biographie [arxiu]
- ↑ Trio de Philippe Hersant a data.bnf.fr [arxiu]
- ↑ Decret de 27 de març de 2016 pel qual es promou l'ordre de la Legió d'Honor" al lloc web de Légifrance, 27 de març de 2016 (consultat el 27 de març de 2016)