Altiplà d'Ukok
| ||||
| Tipus | Altiplà i altiplà  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Muntanyes Daurades de l'Altai | |||
| Localitzat a l'entitat geogràfica | massís de l'Altai | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Rússia | |||
| ||||
L'altiplà d'Ukok és una remota àrea de prades amb prou feines afectada per l'acció humana, i localitzada en el cor de la Sibèria sud-occidental, a la regió russa del massís d'Altai, situada prop de les fronteres amb la Xina, Kazakhstan i Mongòlia. Pazyryk és el nom d'un antic poble que va viure al massís d'Altai sobre aquest altiplà i el qual s'associa amb algunes importants troballes arqueològiques que inclouen mòmies en estat de congelació trobades al permafrost.
Patrimoni de la humanitat[modifica]
L'altiplà d'Ukok ha estat reconegut com a part del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco anomenat Muntanyes Daurades d'Altai per la seva important riquesa mediambiental.[1] Proporciona un hàbitat per a moltes espècies amenaçades que inclouen un dels animals predadors menys estudiats: la pantera de les neus. Altres espècies amenaçades protegides al lloc inclouen l'argalí o ovella de muntanya, l'àguila estepària i la cigonya negra.[2] En l'actualitat, l'altiplà d'Ukok es veu amenaçat pels plans per construir un gasoducte entre Xina i Rússia. Altres perills inclouen la proposta per construir una carretera que el travessi així com la sobreexplotació de l'estepa pels grangers.[3]
Situació[modifica]
Situada al sud de Sibèria, la serralada d'Altai és el massís muntanyós més important de la regió biogeogràfica de Sibèria occidental i la capçalera dels seus dos rius més cabalosos: l'Obi i l'Irtich. El lloc comprèn tres parts diferenciades: la zona de Zapovednik Altaisky amb una àrea de protecció al voltant del llac de Teletskoie; la zona de Zapovednik Katunsky amb una àrea de protecció al voltant del mont Belukha; i la zona silenciosa d'Ukok, situada a l'altiplà del mateix nom. El lloc, que abasta una superfície total de 1.611.457 hectàrees, ofereix la seqüència més completa de zones vegetals d'altura de tota la Sibèria central: estepa, bosc estepa, bosc mixt, vegetació subalpina i vegetació alpina. També és un hàbitat de gran importància per a la conservació d'algunes espècies en perill d'extinció, en particular la pantera de les neus.[4]
El gran refugi de vida natural de Sijote-Alín fou creat per preservar la seva vida salvatge. L'any 2001, la Unesco va inscriure Sijote-Alin com Reserva de la Biosfera. Tres són els elements d'aquest lloc natural Patrimoni de la Humanitat:
| Codi | Nom | Lloc | Coordenades | Superfície | Imatge |
|---|---|---|---|---|---|
| 768-001 | Reserva natural d'Altai (Altaisky Zapovednik) i zona de protecció del llac Telétskoye | República d'Altai | 51° 29′ 50″ N, 87° 42′ 40″ E / 51.49722°N,87.71111°E | 965753 Ha |  |
| 768-002 | Reserva natural de Katun (Katunsky Zapovédnik) i zona de protecció al voltant de la muntanya Belukha | República d'Altai | 49° 40′ 00″ N, 86° 00′ 00″ E / 49.66667°N,86.00000°E | 392800 Ha |  |
| 768-003 | Altiplà d'Ukok | República d'Altai | 49° 22′ 00″ N, 87° 30′ 00″ E / 49.36667°N,87.50000°E | 252904 Ha |  |
La reserva cobreix una àrea de 16,175 km².[5]
Troballes[modifica]
S'han descobert molts túmuls funeraris de l'edat de bronze a l'àrea, que han estat relacionats amb la cultura Pazyryk i que guarden gran semblança amb la dels pobles escites de l'oest.[6] El terme kurgan és el més habitual per a descriure tals enterraments en forma de túmul allargat. Les excavacions al lloc continuen aportant interessants troballes arqueològiques,[7] entre les quals destaca especialment la coneguda Dama de Gel, excavada per l'arqueòloga russa Natàlia Polosmak.[8][9] Tres mòmies tatuades (c. 300 aC) van ser extretes del permagel de l'altiplà durant la segona meitat del segle xx.[10]
La Dama de Gel i altres troballes arqueològiques estaven situades en una molt disputada franja de terra entre Rússia i la Xina.[11] Els residents de la República d'Altai exigeixen el retorn dels objectes desenterrats des de la seva actual ubicació a Novossibirsk.[12]
Transport[modifica]
L'altiplà d'Ukok està connectat amb la resta del món per accidentades carreteres de terra que travessen els ports de muntanya d'Ukok (frontera Rússia-Kazakhstan), Ulan-Daba (frontera Rússia-Mongòlia), Teplyi Kluch (a 2.907 m d'altitud) i Kalgutinsky. Es pot accedir a aquests ports des del poble de Kosh-Agach, que és fàcilment accessible gràcies a l'autovia M52, coneguda com a tram Chuysky.
Més al sud, passat Kosh-Agach, el camí es torna impracticable per a mitjans normals de transport i sols es pot seguir amb tot terreny. Però fins i tot aquest es pot quedar atrapat en el fang dels pantans de la vall del riu Kalguty, especialment en els dies assolellats en què el sòl gelat comença a descongelar-se. Durant la major part de l'any aquests passos són coberts de neu i són proclius als devessalls. Durant el curt estiu canvia el tipus de devessall, car tots els pendents es veuen exposats a la solifluxió.
Galeria d'imatges[modifica]
-
Pas de la muntanya Teplyi Kluch -
Paisatge de l'altiplà -
Paisatge
Referències[modifica]
- ↑ «Golden Mountains of Altai» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 10 abril 2015].
- ↑ «Protect Snow Leopard Habitat / Siberia». forests.org. Arxivat de l'original el 2007-09-27. [Consulta: 31 juliol 2007].(en anglès)
- ↑ «Altai: Saving the Pearl of Siberia». [Consulta: 30 novembre 2006].[Enllaç no actiu](en anglès)
- ↑ Informació sobre la reserva d'Altai a la pàgina de la UNESCO
- ↑ «Greater Altai – Altai Krai, Republic of Altai, Tyva (Tuva), and Novosibirsk - Crossroads». Arxivat de l'original el 2007-03-14. [Consulta: 30 novembre 2006].
- ↑ Bahn, Paul G. The Atlas of World Geology. Nova York: Checkmark Books, 2000, p. 128. ISBN 0-8160-4051-6.(en anglès)
- ↑ «Golden Mountains of Altai». UNESCO. [Consulta: 31 juliol 2007].(en anglès)
- ↑ «Ice Mummies: Siberian Ice Maiden». PBS - NOVA. [Consulta: 31 juliol 2007].
- ↑ «Prehistoric Art - Early Nomads of the Altaic Region». The Hermitage Museum. Arxivat de l'original el 2007-06-22. [Consulta: 31 juliol 2007]. (anglès)
- ↑ «Bronze collect at Novosibirsk State University - including Pazyryk». Arxivat de l'original el 2012-09-05. [Consulta: 30 novembre 2006].(en anglès)
- ↑ Leigh Fenly. «Archaeology News», desembre 8 2004. [Consulta: 27 novembre 2007].(en anglès)
- ↑ «Minor nationality of Russia demands the return of "Princess of Ukok"». Pravda, 2 febrer 1 2005. [Consulta: 27 novembre 2007].(en anglès)
- S.I. Rudenko, Kul'tura naseleniia Gornogo Altaia v skifskoe vremia ("El poblament de l'Alt Altái en temps de Escitia")Moscou i Leningrad, 1953, traduït a l'anglès com Frozen Tombs of Sibèria: The Pazyryk Burials of Iron Age Horsemen, M.W. Thompson, tr. (University of Califòrnia Press, Berkeley) 1970. ISBN 0-520-01395-6 (en rus)(en anglès).
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Altiplà d'Ukok |
- Fotos de l'altiplà d'Ukok - Altai-Photo (en rus).
- Greater Altai – Altai Krai, Republic of Altai, Tyva (Tuva), and Novosibirsk Arxivat 2011-07-06 a Wayback Machine. (en anglès).
- Recorregut de gasoducte al sud de Sibèria (anglès)
- Col·lecció a la Universitat Estatal de Novosibirsk Arxivat 2012-09-05 at Archive.is, inclou elements Pazyryk (en anglès) (en rus).
- Història en fotografies de la vida a Ukok.