Aníbal Cavaco Silva
Aníbal Cavaco Silva (portuguès: Aníbal António Cavaco Silva) (Boliqueime, 15 de juliol de 1939) és el 6è President de la República Portuguesa des de la Revolució dels Clavells. Va ser Primer Ministre de Portugal des de la victòria a les eleccions legislatives 6 de novembre de 1985 al 28 d'octubre de 1995.[1][2] El seu govern de deu anys fou el més llarg de tota la història dels governs triats democràticament a Portugal.
Primer Ministre de Portugal[modifica]
Va ser Primer Ministre de Portugal des de la victòria del Partit Socialdemòcrata a les eleccions legislatives 6 de novembre de 1985 al 28 d'octubre de 1995.[1] El seu govern de deu anys fou el més llarg de tota la història dels governs triats democràticament a Portugal.[2]
Cavaco Silva es va comprometre a dur a terme reformes estructurals en l'administració i direcció econòmica del país amb lleis marcades per l'entrada de Portugal a la Comunitat Econòmica Europea. Tanmateix, les reformes per les quals apostava van trobar una ferma oposició a l'Assemblea de la República on el Partit Renovador Democràtic de l'expresident de la República António Ramalho Eanes, va presentar una moció de censura el 3 d'abril de 1987,[3] aprovada amb els vots del Partit Socialista (PS), el Partit Comunista Portuguès (PCP) i el Moviment Democràtic Portuguès (MDP/CDE) i com a conseqüència, el govern va caure i el president de la República Mário Soares va dissoldre l'Assemblea i convocar eleccions per al 19 de juliol, que guanyaria el Partit Socialdemòcrata per majoria absoluta.
Eleccions presidencials de 2006[modifica]
El 20 d'octubre de 2005 Cavaco Silva va anunciar la seva candidatura a les eleccions presidencials portugueses del 22 de gener de 2006.[4] Va ser elegit president de la República amb una mica més del 50% dels vots en la primera volta. És el primer president de centre-dreta des de 1974.
Presidència de la República[modifica]
Va prendre possessió, mitjançant el jurament de la Constitució en l'Assemblea de la República, el 9 de març de 2006,[4] en una cerimònia a la qual van assistir els expresidents Ramalho Eanes i Mário Soares, els Prínceps d'Astúries,[5] l'expresident dels Estats Units George H. W. Bush, el President de Timor Oriental Xanana Gusmão, entre altres personalitats.
El nou govern d'esquerra d'António Costa va aprovar l'adopció homoparental de parelles casades, tot i que en primera instància el president de la República, Aníbal Cavaco Silva va vetar el document però el Parlament va confirmar la proposta i Cavaco Silva va promulgar la llei, que va entrar en vigor l'1 de març de 2016.[6]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Aníbal Cavaco Silva». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 «Presidente de la República de Portugal, Aníbal Cavaco Silva» (en castellà). Congreso de los Diputados. [Consulta: 30 setembre 2023].
- ↑ «Cavaco Silva, el primer jefe de Estado de centroderecha de la democracia» (en castellà). El Mundo, 23-01-2006. [Consulta: 19 maig 2024].
- ↑ 4,0 4,1 «Aníbal Cavaco Silva» (en portuguès). buscabiografias. [Consulta: 30 setembre 2023].
- ↑ «Toma de posesión del Presidente electo de Portugal, Aníbal António Cavaco Silva» (en castellà). Página oficial de la Casa de Su Majestad el Rey. [Consulta: 30 setembre 2023].
- ↑ «Alteração à lei permitiu que 40 casais homossexuais adotassem 55 crianças desde 2016» (en portuguès). Espresso, 01-03-2024. [Consulta: 18 maig 2024].
Enllaços externs[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aníbal Cavaco Silva |
- Presidència de la República Portuguesa (portuguès)
- Persones vives
- Collar de l'orde d'Isabel la Catòlica
- Persones del districte de Faro
- Gran Creu de l'orde de Sant Olaf
- Presidents de Portugal
- Distingits amb l'Orde del Lleó d'Or de la Casa de Nassau
- Loulé
- Alumnes de la Universitat de York
- Alumnes de la Universitat Tècnica de Lisboa
- Gran Creu de 1a classe de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya
- Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica
- Gran Creu de Classe Especial de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya
- Distingits amb la Creu del Reconeixement
- Gran Creu de l'orde d'Orange-Nassau
- Gran Creu de l'orde Polònia Restituta
- Gran Collar de l'orde de la Creu del Sud
- Professors de la Universitat Nova de Lisboa
- Doctors honoris causa per la Universitat de la Corunya
- Neoliberals