Armadura d'escates
L'armadura d'escates és una forma primitiva d'armadura que consisteix en petites escates o plaques de diverses formes diferents cosides juntes en una peça de roba o cuir en fileres superposades.[1] Aquesta armadura va ser usada per guerrers de cultures molt diverses, així com per cavalls de guerra. El material usat per fer les escates variava molt, i incloïa bronze, ferro, pells d'animals, cuir, llavors, fusta i banya. Les variants depenen essencialment dels seus materials de construcció, encara que han existit històricament múltiples dissenys.
Tipus[modifica]
L'armadura d'escates consisteix en diverses escates individuals cosides o enllaçades en] un suport de cuir o tela per un o més eixos i organitzat en fileres superposades que s'assemblen a la pell d'un peix o rèptil.[2]
- Els romans van dissenyar una armadura d'aquest estil nomenada lorica squamata, que era usada essencialment per la cavalleria i els centurions.[1]
- L'estil japonès, menys usat que el de l'armadura lamel·lar, s'anomena gyorin kozane.[3]
Existeixen d'altres tipus d'armadures construïdes amb fragments de metall, però es dissenyen i confeccionen de manera diferent, com per exemple l'armadura lamel·lar, on les escates individuals es perforen a diversos eixos i són lligades molt juntes entre si, sense necessitar una base de roba. Els romans també tenien una variant anomenada lorica plumata, en la qual les escates s'adherien a una cota de malles.[4]
-
Guerrer escita amb armadura d'escates de bronze -
Exemples de construcció primitiva -
Armadura d'escates enllaçades. Nota: la part superior està cosida al cuir, els centres estan rivetejats. (Europa de l'Est, Rússia i Imperi Romà d'Orient) -
"Gyorin kozane" japonès, de la guarda del coll d'un elm kabuto shikoro fet de cuir endurit (nerigawa).
Història[modifica]
Tal com s'esmenta en l'antic llibre xinès de poesia Shi Jingque fa milers d'anys, els cavalls es cobrien amb armadures d'escates.[5] En dues làpides de Sertori a Verona –una la d'un centurió, l'altra la d'un capdavanter– ambdues figures es representen amb una túnica d'armadura d'escates, que cobreix les espatlles i es redueix per sota el cinturó. El monument Carnuntum de Calidius –una obra de mitjan segle I– mostra també una túnica ajustada a escala d'un centurió. També, a la col·lecció de busts de marbre de la gran vil·la gal·loromana de Chiragan a la vora de Tolosa de Llenguadoc, els emperadors Antoní Pius i Septimi Sever tots dos apareixen vestint armadura d'escates.
Escites[modifica]
La cavalleria escita probablement hagi usat una armadura lamel·lar, com s'evidencia en pintures i excavacions contemporànies als sepulcres kurgan. L'armadura estava composta per lamel·les de ferro i bronze. Els escites van ser els únics en els quals es va trobar indumentàries de guerra aproximadament en un 20% dels cadàvers femenins, i alguns d'ells incloïen armadures, el que pot haver inspirat els contes grecs de les amazones.[6]
A causa de la naturalesa quasi rígida de l'armadura, els escites només construïen peto i espatllera amb muscleres separades. Algunes mostres evidencien armadures parcials, on una camisa de cuir tenia cosides escates en alguns llocs estratègics, especialment prop del coll i el tors superior.
Armadures romanes[modifica]
Les escates individuals usades per les loriques scamatas es deien squamae,[7] o squama.[8] Durant l'Imperi Romà, aquesta armadura era una alternativa popular a la cota de malles (lorica hamata), ja que oferia una millor protecció contra els cops contundents.
Orient Mitjà[modifica]
També era molt popular als imperis de l'Orient Mitjà com ara el persa i romà d'Orient. En aquestes àrees les escates eren habitualment corbades per beneficiar-se de la protecció extra oferta per una escala arrodonida.
D'acord amb la declaració d'Heròdot, els antics perses portaven túniques amb mànigues de diversos colors, i sobre seu plaques de ferro de la forma de les escates de peix; i aquesta comparació no deixa cap dubte que es tractava de l'armadura d'escates, i no de la cota de malles.[9]
Japó[modifica]
Les escates individuals, per als japonesos, s'anomenen kozane.[10] Les seves armadures usaven l'estil d'escates de peix, (gyorin kozane) que va ser datat a les seves versions més prematures en el període Fujiwara (segle xi). «Un tipus primitiu d'arnès japonès, l'únic en làmines de cuir cuit, tallat a trossos i fet en forma d'escates de peix».[11]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Nicolay, Johan. Armed Batavians: Use and Significance of Weaponry and Horse Gear from Non-military Contexts in the Rhine Delta (50 Bc to Ad 450). Amsterdam University Press, 2008.
- ↑ Publication: Anthropological series, Volume 13, (Field Museum of Natural History : 1909), Author Field Museum of Natural History, Publisher The Museum, 1913, Original from Harvard University pàg. 258
- ↑ On the laws of Japanese painting: an introduction to the study of the art of Japan (Google eBook), Henry P. Bowie, P. Elder and Company, 1911 pàg.55
- ↑ Roman military equipment: from the Punic Wars to the fall of Rome, M. C. Bishop, J. C. Coulston, Oxbow Books, 2006 - History pàg.95
- ↑ Notes on turquois in the East, Volume 13, Issues 1-2, (Google eBook), Berthold Laufer, s.n., 1914 pàg.306
- ↑ Anthony, David W. The Horse, the Wheel, and Language: How Bronze-Age Riders from the Eurasian Steppes Shaped the Modern World. Princeton University Press, 2007. ISBN 0-691-05887-3.
- ↑ A new and complete dictionary of arts and sciences, Volume 4 pàg.3046
- ↑ A new Latin-English school-lexicon: on the basis of the Latin-German lexicon of Dr. C. F. Ingerslev (Google eBook), George Richard Crooks, Christian Frederik Ingersley, Alexander Jacob Schem, J.B. Lippincott, 1861 pàg.859
- ↑ Laufer, 1914, p. 239.
- ↑ Absolon, 2011, p. 70.
- ↑ Laufer, 1914, p. 196.
Bibliografia[modifica]
- Absolon, Trevor. The Watanabe Art Musuem Samurai Armour Collection Volume I ~ Kabuto & Mengu (en anglès). TORABA, 2011. ISBN 9780986761508.
- Laufer, Berthold. Museu Field d'Història Natural. Chinese Clay Figures. Prolegomena on the history of defensive armor, Part 1 (en anglès), 1914. OCLC 2301581.