Artemisia lucentica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuArtemisia lucentica Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsterales
FamíliaAsteraceae
TribuAnthemideae
GènereArtemisia
EspècieArtemisia lucentica Modifica el valor a Wikidata
O.Bolòs i Vigo

Artemisia lucentica és una espècie de planta amb flors del gènere Artemisia dins la família de les asteràcies nativa de la Península Ibèrica.[1]

Morfologia[modifica]

És una mata llenyosa aromàtica. Les tiges amb toment aplicat. Les fulles de 1–4 mm de longitud, blanc-tomentoses, les superiors sovint senceres o subsenceres. Capítols penjollants, hemisfèrics, amples (3–4 mm), normalment en raïms i amb flors nombroses. Involucre d'uns 3 mm de diàmetre. Bràctees obtuses molt escarioses. Les flors grogues.

Distribució i hàbitat[modifica]

És un endemisme del sud-est de la Península Ibèrica, on es troba en els matolls secs, sòls calcaris o guixencs, formant part de timonedes i matolls baixos una mica nitròfils.

Taxonomia[modifica]

Artemisia lucentica va ser descrita per Oriol de Bolòs, Joan Vallès i Josep Vigo i publicat en Fontqueria 14: 9. 1987.[2]

Citotaxonomia[modifica]

Nombre de cromosomes d'Artemisia lucentica i tàxons infraespecífics: 2n=18[3]

Els següents noms científics són sinònims d'Artemisia lucentica:[1]

  • Artemisia cernua Dufour ex Willk. & Lange
  • Artemisia cernuiflora Dufour ex Willk. & Lange
  • Artemisia hispanica Weber ex Stechm.
  • Artemisia hispanica Lam.
  • Artemisia radicans C.Sm. ex DC.
  • Artemisia ramosa Lag. ex Willk. & Lange
  • Artemisia seriphium Pourr. ex Willk. & Lange

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Artemisia lucentica» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 1r juliol 2022].
  2. «Artemisia lucentica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 23 novembre 2012].
  3. Aportación al conocimiento citotaxonómico de ocho táxones ibéricos del género Artemisia L. (Asteraceae). Vallés Xirau, J. (1987) Anales Jard. Bot. Madrid 44(1): 79-96