Auditori Nacional (Mèxic)

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Auditori Nacional
Imatge
Dades
TipusSala multifuncional i sala de concerts Modifica el valor a Wikidata
Part deChapultepec i Primera Sección del Bosque de Chapultepec (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteTeodoro González de León
Abraham Zabludovsky Modifica el valor a Wikidata
Construcció1952 Modifica el valor a Wikidata
Obertura1952 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaCiutat de Mèxic, Miguel Hidalgo (Mèxic) i Chapultepec (Mèxic) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPrimera Sección del Bosque de Chapultepec (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 19° 25′ 29″ N, 99° 11′ 42″ O / 19.4247°N,99.1949°O / 19.4247; -99.1949
Activitat
Capacitat màxima10.000 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webauditorio.com.mx Modifica el valor a Wikidata
Facebook: AuditorioMx Twitter (X): AuditorioMx Instagram: auditoriomx Modifica el valor a Wikidata

L'Auditori Nacional de Mèxic (castellà: Auditorio Nacional) és un centre d'espectacles situat a l'avinguda passeig de la Reforma de la colònia Chapultepec en la Ciutat de Mèxic, just enfront de la zona hotelera de Polanco i a un costat del Campo Marte. És el principal recinte de presentacions al país i és considerat un dels més importants al món per diversos mitjans especialitzats.[1] Fora hi ha l'estació Auditorio de la Línia 7 del metro. Va ser construït als anys 1950 i remodelat entre el 1988 i el 1991 per Teodoro González de León i Abraham Zabludovsky.[2]

Història[modifica]

Maqueta de l'auditori original.
Un altre angle de l'Auditori

Va començar a construir-se el 1952 per ordre del president Miguel Alemán Valdés per a organitzar-hi esdeveniments eqüestres. Se'n va concloure la construcció el 1953 sota comandament de Adolfo Ruiz Cortines amb un canvi en l'ús: ara estava pensat com a auditori municipal. D'aquest edifici només es conserva la graderia dels dos primers pisos. L'arquitecte Hugo Enrique Díaz Moro va ser dirigir el projecte i el també arquitecte Fernando Peña va materialitzar-lo amb l'ajuda dels enginyers Óscar de Buen i Guillermo Salazar Polanco.[cal citació]

El 1989 va ser tancat al públic per a una remodelació integral, que va ser executada pels arquitectes Abraham Zabludovsky i Teodoro González de León.[2] Va ser reinaugurat el 6 de setembre de 1991, després de 18 mesos d'obres.[3]

L'edifici va ser ampliat en capacitat, se'n va revestir la façana amb martelina (segell personal de tots dos arquitectes) i en van reforçar la isòptica i la qualitat acústica i equip escènic.[4]

Actualment disposa de 9.366 butaques, dos pisos per a aparcar i un escenari de 23 metres d'altura i 23 metres d'amplada. L'administració de l'immoble va passar d'estar a càrrec del govern de la Ciutat de Mèxic a un fideïcomís tripartit entre govern federal, el municipal i la iniciativa privada.[5]

L'esdeveniment de reinauguració va anar a càrrec de la Compañía Nacional de Danza, del Cor i l'Orquestra de Belles Arts.[cal citació] Aquest escenari també ha albergat les preses de possessió de la presidència de Mèxic de Luis Echeverría Álvarez el 1970 i de José López Portillo el 1976.[6] Al capdavall, s'ha consolidat com un recinte d'excel·lència internacional.[cal citació]

Instal·lacions[modifica]

Al vestíbul de l'auditori es realitzen esdeveniments i fires. A més, hi ha un aparador amb objectes d'interès que hi han dipositat aquells que hi han passat. S'hi troben exposades les escultures Escenario 750 de Vicente Rojo Almazán i el mural escultòric Teorema inmóvil de Manuel Felguérez.[cal citació]

Dins del recinte es troba integrat l'Orgue Monumental de l'Auditori Nacional, un orgue que inclou vora 15.600 flautes.[7]

A l'esplanada estan emplaçades les escultures La luna de Juan Soriano i Tres figuras áureas de Teodoro González de León. Sota les escalinates es va inaugurar un passeig de la fama amb buidatges en acer i petjades de les mans de diversos artistes que hi han estat.[cal citació]

Existeix un recinte altern, el Lunario de l'Auditori Nacional, dissenyat per a concerts més íntims, amb capacitat d'unes 1.000 persones.[cal citació]

Referències[modifica]

  1. EsMas. «Auditorio Nacional, el mejor escenario del mundo». Arxivat de l'original el 2013-10-31. [Consulta: 31 juliol 2013].
  2. 2,0 2,1 «Auditorio Nacional, un titán con muchos secretos» (en castellà), 20-09-2016. [Consulta: 1r desembre 2020].
  3. «Cumple el Auditorio Nacional 15 años tras remodelación». [Consulta: 1r desembre 2020].
  4. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-10-20. [Consulta: 16 abril 2021]. Mexico's Auditorio Nacional Eyes More Top Ticket Sales Rankings with New Meyer Sound MILO System", nota en el sitio oficial de Meyer Sound
  5. «ZETA > Espectaculoz», 14-01-2010. Arxivat de l'original el 2010-01-14. [Consulta: 26 febrer 2023].
  6. «El ritual del poder». Arxivat de l'original el 2016-04-13. [Consulta: 2 abril 2016].
  7. «404 - Infórmate Diario Electrónico», 05-07-2013. Arxivat de l'original el 2013-07-05. [Consulta: 26 febrer 2023].

Enllaços externs[modifica]