August Wilhelmj
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 setembre 1845 Usingen |
| Mort | 22 gener 1908 (62 anys) Londres |
| Sepultura | Nordfriedhof |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Wiesbaden |
| Ocupació | violinista, compositor, pedagog musical, professor d'universitat |
| Professors | Ferdinand David, Moritz Hauptmann, Hans Richter i Joachim Raff |
| Instrument | Violí |
| Família | |
| Pare | August Wilhelmj |
| Germans | Albert Wilhelmy (en)  |
    | |
August Emil Daniel Ferdinand Wilhelmj (Usingen (Hesse), Alemanya 21 de setembre de 1845 - Londres (Regne Unit), 22 de gener de 1908) va ser un violinista i professor alemany.[1]
Wilhelmj va ser considerat un nen prodigi; quan Henriette Sontag el va sentir el 1852 als set anys, va dir: "Seràs el Paganini alemany".[2] El 1861, Franz Liszt el va sentir i el va enviar a Ferdinand David amb una carta que contenia les paraules "Deixa'm presentar-te el futur Paganini!".[3] Entre els seus professors hi havia: Ferdinand David, per al violí, Moritz Hauptmann, per a la teoria musical i la composició, i Joachim Raff per a la composició.[1]
Amic personal de Wagner, va dirigir els violins a l'estrena de Der Ring des Nibelungen a Bayreuth el 1876. Va visitar Austràlia el 1881, tocant a l'antic Freemasons' Hall, però tot i que apreciat pels assistents als seus concerts, el seu nombre no va ser suficient per fer de la gira un èxit econòmic. No va ser fins que Jenny Lind el va presentar al públic de Londres el 1886 que Wilhelmj es va convertir en un "nom familiar".[4]
S'ha fet famós pel seu arranjament de finals del segle XIX del segon moviment de la Suite orquestral núm. 3 de J. S. Bach per a violí i piano, conegut com a Air on the G String[2] i per la seva reorquestració del 1r moviment del Concert per a violí núm. 1 en re major op. 6 (1883/1884) de Niccolò Paganini.[5]
A partir de 1894 va ser professor de violí a la "Guildhall School of Music and Drama". Entre els seus alumnes hi havia Jessie i Harold Grimson, el violinista nord-americà Nahan Franko, el músic canadenc Donald Heins i el director d'orquestra australià Aylmer Buesst.[1] Wilhelmj va ser propietari d'un violí Stradivari 1725 des de 1866 fins a la seva jubilació, que més tard va ser conegut pel seu nom.[6] Un altre violí conegut va ser fet per Giovanni Francesco Pressenda 1843 (Ex Wilhelmj). El seu Guadagnini de 1785 va ser més tard propietat (com "ex-Wilhelmj") de Jack Liebeck.[7] Va morir a Londres.
La cunyada de Wilhelmj era la compositora i cantant Maria Wilhelmj.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Duncan Druce./http://chase.leeds.ac.uk/article/august-wilhelmj/CHASE[Enllaç no actiu]: Collection of Historical Annotated String Editions. University of Leeds School of Music. Retrieved 25 March 2015.
- ↑ 2,0 2,1 Aryeh Oron./https://www.bach-cantatas.com/Lib/Wilhelmj-August.htm/Bach[Enllaç no actiu] Canatas Website. Retrieved 25 March 2015.
- ↑ Grove's Dictionary of Music and Musicians, 5th ed, 1954, reprinted 1966, Vol. IX, p. 297
- ↑ https://trove.nla.gov.au/newspaper/article/14950878/https://en.wikipedia.org/wiki/The_Sydney_Morning_Herald/No. 21, 854. New South Wales, Australia. 1 February 1908. p. 4. Retrieved 27 May 2016 – via National Library of Australia.
- ↑ https://www.youtube.com/watch?v=0KoexLo81eE
- ↑ http://www.nmf.or.jp/instruments/eng.html/Nippon Music Foundation. Retrieved 25 March 2015.
- ↑ Graeme Skiller (2010)./https://issuu.com/oraclestudio/docs/afcm_programme_2010_final/ p. 41. Retrieved 26 May 2016.
Bibliografia[modifica]
- Morgan-Browne, H. (1922). "An Approximation to the Truth about August Wilhelmj". Music & Letters. 3 (3): 219–228. doi:10.1093/ml/iii.3.219. JSTOR 726234.
Enllaços externs[modifica]
- Listen to wax cylinder recordings of Wilhelmj - the British Library
- August Wilhelmj a International Music Score Library Project (IMSLP).