Aurora Malagarriga i Ormart
Aurora Malagarriga i Ormart (Barcelona, 1883-1938), o Armart, va ser una pintora catalana de flors i fruits que va exposar a Barcelona i París durant el primer terç del segle xx.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1883  Barcelona |
| Mort | 1938 (54/55 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Escola de Belles Arts de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | pintora |
| Professors | Cristòfol Montserrat i Jorba |
| Família | |
| Germans | Elvira Malagarriga Ormart |
Biografia[modifica]
Filla de Joaquim Malagarriga i Verdaguer[1] i de Maria Ormart Vergara, natural de Montevideo,[2] i neta de Sebastià Malagarriga i Codina (Barcelona 1815-24 d'abril de 1880), escultor de cera. Com la seva germana petita, Elvira, estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, La Llotja, com a deixebla del pintor Cristòfol Montserrat i de la pintora suïssa resident a Barcelona Kathinka B. De Lombart.[3] Així mateix, va estudiar amb el pintor francès Jean Paul Laurens, durant els tres anys que va residir a París.[4]
Va destacar com a pintora de flors i fruits i va tenir una breu carrera artística.[3] El febrer de l'any 1900 es va poder veure una pintura seva representant l'assalt de les tropes espanyoles a Tetuan a l'aparador d'un establiment del passatge Bacardí de Barcelona. Aquell mateix any també va participar en l'exposició de la Societat Artística i Literària de Catalunya a la Sala Parés, galeria on també va exposar els anys 1904 i 1906, quan es va poder veure un nu femení de mida natural. Va presentar la seva obra al Saló de París com a mínim en dues ocasions: el 1910 la pintura titulada La lettre attendue par la négresse i el 1912 una cinquantena de pintures amb temes inspirats pels seus viatges per Espanya, Itàlia i França.[4] Igualment, consta entre els artistes que van participar en el Salon des Indépendents de París, amb les obres El nostre gosset i Bretó.[3]
El 1916 va exposar de nou a la Sala Parés i el 1918 consta entre els artistes de l'exposició organitzada pel Reial Cercle Artístic de Barcelona.[4] S'ha documentat el mateix any en l'exposició d'art que organitzava l'Ajuntament de Barcelona al Palau de Belles Arts, en la qual va presentar una obra titulada Fruites.[5][6] A principis de 1919 es van poder veure les seves obres a la Sala Goya de Barcelona, entre les quals Pobre viejo, La oración, Verano i Otoño. Uns anys més tard, el 1924, va exposar 26 olis a les Galeries Dalmau, entre els quals hi havia flors, figures i paisatge. La darrera exposició en què es té constància que va participar és el I Saló de Tardor de Barcelona que es va fer el 1936.[4]
Referències[modifica]
- ↑ «Esquela defunció pare». La Vanguardia, 16-07-1920, p. 2.
- ↑ Maria Omart Vergara (Montevideo 1845 - Barcelona, 28 de gener de 1907), segons el Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1907, número de registre 1234.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Ibiza i Osca, Vicent. Dona i art a Espanya: Artistes d'abans de 1936. Obra exposada-obra desapareguda (tesi). València: Universitat de València, Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació, 2004, p. 201, 592 i 789.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Coll i Mirabent, Isabel. Diccionario de mujeres pintoras en la España del siglo XIX. Barcelona: Centaure Groc, 2001, p. 135-136. ISBN 84-931852-1-3.
- ↑ Repertori de catàlegs d'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, LIX, 2002, p. 113, cat. 225. ISBN 84-5273-661-4.
- ↑ Exposició d'art: catàleg il·lustrat 1918 (en castellà). Ajuntament de Barcelona. Barcelona: Establiment Gràfic Thomas, 1918, p. 28, cat. 152.
Bibliografia[modifica]
- Antolín Paz, Mario; Morales y Marín, José Luis; Rincón García, Wifredo (dir.): Diccionario de Pintores y Escultores Españoles del siglo XX, vol. 8. Madrid: Forum Artis, 1994.
- Arnáiz, José Manuel; et ali.: Cien años de pintura en España y Portugal (1830-1930). Madrid: Antiquaria, 1998.
- Coll, Isabel: Diccionario de mujeres pintoras en la España del siglo XIX. Barcelona: Centaure Groc, 2001.
- Dels fons a la superfície. Obres d'artistes catalanes contemporànies anteriors a la dictadura franquista (catàleg d'exposició). Barcelona: Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, 2008, p. 26.
- RÀFOLS, Josep M.: Diccionario «Ràfols» de artistas de Cataluña, Valencia y Baleares. Barcelona: Edicions Catalanes, 1979.