Black Girls Code

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióBlack Girls Code
lang=ca
Un estand de Black Girls Code als premis GEM-TECH 2015 organitzats per la Unió Internacional de Telecomunicacions. Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusorganització sense ànim de lucre Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaassociació 501(c)(3) Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació2011
FundadorKimberly Bryant Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Lloc webblackgirlscode.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: BlackGirlsCodeOrg Twitter (X): blackgirlscode Instagram: blackgirlscode LinkedIn: black-girls-code Youtube: UCbCFbkNPe8g-dZPCyGLvWBg Modifica el valor a Wikidata

Black Girls CODE (BGC) és una organització sense ànim de lucre que se centra a proporcionar educació tecnològica a les noies afroamericanes. Kimberly Bryant, enginyera elèctrica que havia treballat en biotecnologia durant més de 20 anys, va fundar Black Girls Code el 2011 per rectificar la subrepresentació de les dones i les nenes afroamericanes a la indústria tecnològica.[1][2][3] L’organització ofereix ensenyaments de programació, codificació i creació d’aplicacions per a llocs web, robots i dispositius mòbils, amb l’objectiu de proporcionar als joves afroamericans les habilitats necessàries per ocupar algunes de les 4 milions d'ocupacions informàtiques disponibles als EUA el 2020.[4]

Fundació[modifica]

Bryant es va inspirar a iniciar BGC després que la seva filla videojugadora, Kai, va assistir a un campament d’estiu d'informàtica i es va decebre de l'experiència.[3][5] La seva filla formava part d'un grapat de noies que eren al camp i era l'única noia afroamericana present. També va assenyalar que els nois del camp van rebre molta més atenció dels consellers que les poques noies que hi havia.[3][6] En una entrevista amb Ebony, Bryant va declarar: "Volia trobar una manera de comprometre i interessar la meva filla per convertir-se en una creativa digital en lloc de ser només una consumidora, i no vaig trobar altres programes dirigits a noies com ella de comunitats poc representades".[7]

El 2011, Bryant va convèncer els seus col·legues de Genentech per crear un pla d’estudis de codificació de sis setmanes per a Girls of Color. La seva primera sèrie educativa va començar al soterrani d’una institució de preparació universitària i hi va assistir una dotzena de noies, inclosa la seva filla. El gener de 2012, una empresa de consultoria tecnològica anomenada ThoughtWorks va invertir en la iniciativa de Bryant, proporcionant-li accés a l'espai i als recursos i permetent a l’organització prosperar en una organització sense ànim de lucre reconeguda internacionalment. El desembre de 2019, BGC tenia un total de 15 capítols.[8]

Organització[modifica]

Il·lustració gràfica de Black Girls CODE.
Il·lustració gràfica de Black Girls CODE.

BGC s’ha convertit en un fenomen de ràpid creixement, que s’expandeix ràpidament als EUA i a l'estranger. Amb seu a Oakland (Califòrnia),[9] l'organització va créixer fins a 2.000 estudiants l’agost de 2013 dins de les set institucions establertes[2] operant a set estats dels Estats Units, així com a Johannesburg, Sud-àfrica.[10] BGC intenta duplicar el seu abast afegint capítols als EUA i Àfrica durant els pròxims dos anys.[11] BGC també organitza tallers bilingües en col·laboració amb Latino Startup Alliance.[3] Així, l'objectiu final de BGC és "créixer per formar un milió de noies el 2040 i convertir-se en les 'noies exploradores' de la tecnologia".[11]

BGC depèn d’un ampli grup de voluntaris per dissenyar i realitzar classes i tallers. Professionals del sector de TI comparteixen la seva experiència amb les joves estudiants, ajudant-les a conèixer els fonaments del disseny de programari en idiomes com Scratch o Ruby on Rails.[12] Les activitats extraescolars s'alternen amb tallers de tot un dia; i durant l'estiu es fa un curs ampliat.

BGC es basa principalment en donacions per finançar les seves activitats; i actualment, el 75% d’estudiants estan becades.[2]

El lema del Black Girls CODE és: "Imagineu. Construïu. Creeu. - Imagineu-vos un món on tothom tingui les eines per tenir èxit i, a continuació, ajudeu-nos a construir maneres perquè tothom pugui accedir a la informació i crear una nova era de dones de color en la tecnologia".[12]

Premis i subvencions[modifica]

Black Girls CODE va rebre una subvenció de 50.000 dòlars de la campanya de la comunitat Azure Development el gener de 2014.[13] Bryant també va rebre una "Standing O-vation" presentada per Oprah Winfrey i Toyota el novembre de 2014.[6]

L’agost del 2015, Bryant va rebutjar una subvenció de 125.000 dòlars de l’aplicació Uber per compartir viatges, que va definir la mesura com a desconeguda i “impulsada per les relacions públiques”. També va criticar Uber per oferir a Girls Who Code 1,2 milions de dòlars, una quantitat gairebé deu vegades més gran.[14]

« (anglès) We were not happy with some of the things that were occurring in the organization around the treatment of women as well as the treatment of underrepresented minorities [...] We also wanted to make sure that we were supported in a way that we felt we deserved.

(català) No estàvem contentes amb algunes de les coses que s’estaven produint a l’organització al voltant del tractament de les dones i del tractament de les minories poc representades [...] També volíem assegurar-nos que ens donaven suport d’una manera que creiem que mereixíem. »
— GUYNN, Jessica Guynn. Lyft riders can now round up fares and donate to Black Girls Code. Technology News Today - USATODAY[15]

El febrer de 2018, Black Girls CODE va anunciar una associació amb el competidor d’Uber, Lyft, com a part del seu programa Round Up & Donate.[16]

Referències[modifica]

  1. ↑ Palomino, Zinthia. Dones negres en la ciència. Barcelona: Wanafrica ediciones, 2020. ISBN 978-84-17150-86-0. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Robehmed, Natalie. «Black Girls Code Tackles Tech Inclusion». Forbes, 30-08-2013. [Consulta: 16 abril 2014].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Gilpin, Lyndsey. «Black Girls Code founder Kimberly Bryant: Engineer. Entrepreneur. Mother.». TechRepublic, 07-04-2014. [Consulta: 16 abril 2014].
  4. ↑ «By the Numbers». Arxivat de l'original el 2018-08-30. [Consulta: 31 juliol 2021].
  5. ↑ Lynn, Samara. «American Express, BlackGirlsCode, and Internet Backlash». PC Magazine, 09-12-2013. [Consulta: 16 abril 2014].
  6. ↑ 6,0 6,1 Shumaker, Laura «Oprah gives San Francisco's Kimberly Bryant a Standing O-vation». SFGate. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-12-07. [Consulta: 31 juliol 2021].
  7. ↑ Phanor-Faury, Alexandra. «Black Girls Code's Kim Bryant Talks Bits and Bytes». Ebony, 19-03-2014. [Consulta: 16 abril 2014].
  8. ↑ Bondy, Halley. «How Black Girls Code transformed from basement experiment to international movement» (en anglès). [Consulta: 12 febrer 2020].
  9. ↑ «Small-Business Success Story: Black Girls Code». [Consulta: 1r maig 2020].
  10. ↑ Ntim, Lottie. «When Black Girls Code». The Huffington Post, 12-12-2013. [Consulta: 16 abril 2014].
  11. ↑ 11,0 11,1 Error en el títol o la url.D'Ignazio, Catherine. «». MIT Center for Civic Media, 18-11-2013.
  12. ↑ 12,0 12,1 «What We Do». Arxivat de l'original el 2021-06-28. [Consulta: 31 juliol 2021].
  13. ↑ Frank, Blair Hanley. «Black Girls Code, Code.org win Microsoft AzureDev grants». Geekwire, 15-01-2014. [Consulta: 16 abril 2014].
  14. ↑ «Black Girls Code Teams Up With Lyft After Rejecting Offer From Uber» (en anglès americà), 12-02-2018. [Consulta: 21 novembre 2019].
  15. ↑ Guynn, Jessica «Lyft riders can now round up fares and donate to Black Girls Code». Technology News Today - USATODAY, 09-02-2018 [Consulta: 31 juliol 2021].
  16. ↑ «Lyft riders can now add to fares and donate to Black Girls Code». USA Today, 09-02-2018 [Consulta: 17 juliol 2021].

Vegeu també[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Black_Girls_Code&oldid=33101952»