Bronquitis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaBronquitis
modifica
Tipusbroncospasme, malaltia pulmonar obstructiva crònica, signes i símptomes respiratoris i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatpneumologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
acefylline (en) Tradueix, azitromicina, cefpodoxima, dicloxacillin sodium (en) Tradueix, sparfloxacin (en) Tradueix, diprofil·lina, cefdinir, erdosteine (en) Tradueix, methacycline (en) Tradueix, josamycin (en) Tradueix i cefixima Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11CA20 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10J20-J21
CIM-9490-491
CIAPR78 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0086236 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB29135 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus001087 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine297108 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD001991 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0006277, C0149514 i C0008677 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:6132 Modifica el valor a Wikidata

La bronquitis és una inflamació dels bronquis (vies respiratòries de grandària mitjana) en els pulmons.[1] La bronquitis aguda és generalment causada per virus o bacteris i pot durar diversos dies o setmanes. La bronquitis crònica no és necessàriament causada per una infecció i és normalment part d'una síndrome anomenada malaltia pulmonar obstructiva crònica; es diagnostica clínicament com una tos persistent que produeixi esput (flegma), durant almenys tres mesos en dos anys consecutius. Tant la bronquitis aguda com la crònica poden derivar en asma o pneumònia.

La bronquitis aguda es caracteritza per tos, producció d'esput (flegma) i símptomes relacionats amb l'obstrucció de les vies respiratòries a causa de la seva inflamació i de la flegma, tals com falta d'alè i sibilàncies.[2] És causada per una infecció vírica, com ara un refredat, o una infecció bacteriana com: el mycoplasma, la bordetella i la chlamydia. També pot provenir d'haver respirat gasos irritants, com ara els del fum del tabac o de l'aire contaminat.[3] El principal símptoma és la tos persistent.

La bronquitis crònica es defineix com una tos productiva, aquella que produeix esput, que dura tres mesos o més a l'any durant almenys dos anys.[4][5] Moltes persones amb malaltia crònica de bronquitis també tenen malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC).[6] El fum del tabac és la causa més comuna, amb una sèrie d'altres factors com la contaminació de l'aire i la genètica en un paper menor.[7] Els tractaments inclouen deixar de fumar, vacunes, rehabilitació, i sovint broncodilatadors i esteroides.[8] Algunes persones poden beneficiar-se de la oxigenoteràpia a llarg termini.[8]

La bronquitis aguda és una de les malalties més comunes.[9][10] Al voltant del 5% dels adults i el 6% dels nens tenen almenys un episodi a l'any.[11][12] La bronquitis aguda és el tipus més comú de bronquitis.[13] En canvi, als Estats Units, el 2018 , 9,3 milions de persones van ser diagnosticades amb la bronquitis crònica menys comuna.[14][15]

Tractament[modifica]

Si es considera que la bronquitis és bacteriana, per regla general es tracta amb antibiòtics. És comú l'ús d'amoxicilina. En casos d'asma, solen usar-se inhaladors per a evitar les asfíxies —broncodilatadors— o la inflamació —esteroides—. Per als talls en la respiració (dispnea) deguts al broncoespasme, sol usar-se un inhalador de rescat de salbutamol —Ventolin, Salbutamol—. Existeixen altres inhaladors que poden ser prescrits per a un ús diari.

Història[modifica]

La condició de la bronquitis ha estat reconeguda durant molts segles, en diverses cultures diferents, com ara la grega antiga, la xinesa i l'índia, amb la presència d'excés de flegma i tos en reconeixement de la mateixa condició. Els primers tractaments de la bronquitis crònica van incloure all, canyella i ipecacuana, entre d'altres.[16] Els tractaments moderns es van desenvolupar durant la segona meitat del segle xx.[17]

El metge britànic Charles Badham va ser la primera persona a descriure la malaltia i anomenar la forma aguda acute bronchitis (bronquitis aguda) al seu llibre Observations on the inflammatory affections of the mucous membrane of the bronchiæ (Observacions sobre les afeccions inflamatòries de la membrana mucosa de les brànquies), publicat el 1808. En aquest llibre, Badham va distingir tres formes de bronquitis, incloent l'aguda i la crònica. Una segona edició ampliada del llibre es va publicar el 1814 amb el títol An essay on bronchitis (Un assaig sobre la bronquitis).[16] Badham va utilitzar el terme catarrh (refredat) per referir-se als símptomes cardinals de la tos crònica i hipersecreció de moc de bronquitis crònica i va descriure la bronquitis crònica com un trastorn incapacitant.[18]

L'any 1901 es va publicar un article sobre el tractament de la bronquitis crònica en la gent gran. Els símptomes descrits s'han mantingut sense canvis. Es pensava que la causa era provocada per la humitat, el fred i les condicions de boira, i els tractaments estaven dirigits a diverses mescles per a la tos, estimulants respiratoris i tònics. Es va assenyalar que es pensava que hi havia algun element diferent del temps.[19] En aquest moment també es van descriure exacerbacions de la malaltia. Es va referir a un altre metge Harry Campbell que havia escrit al British Medical Journal una setmana abans. Campbell havia suggerit que la causa de la bronquitis crònica eren substàncies tòxiques i va recomanar aire pur, menjar senzill i exercici per eliminar-les del cos.[19]

Entre 1951 i 1953 es va dur a terme un programa d'investigació conjunt a Chicago i Londres en el qual es van detallar les característiques clíniques de mil casos de bronquitis crònica. Les troballes es van publicar a The Lancet el 1953.[20] Es va afirmar que des de la seva introducció per Badham, la bronquitis crònica s'havia convertit en un diagnòstic cada cop més popular. L'estudi havia analitzat diverses associacions com ara el clima, les condicions a casa i a la feina, l'edat d'inici, les malalties infantils, els hàbits de tabaquisme i la manca d'alè. Es va concloure que la bronquitis crònica portava invariablement a l'emfisema, sobretot quan la bronquitis havia persistit durant molt de temps.[20]

L'any 1957 es va constatar que a l'època es feien moltes investigacions sobre bronquitis crònica i emfisema en general, i entre els treballadors industrials exposats a la pols.[21] Es van publicar fragments que dataven de 1864 en què Charles Parsons havia assenyalat la conseqüència que es produïa del desenvolupament d'emfisema per bronquitis. Es va veure que això no sempre era aplicable. Les seves troballes van estar en associació amb els seus estudis sobre la bronquitis crònica entre els treballadors de la ceràmica.[21]

Una reunió del CIBA (ara Novartis) el 1959, i una reunió de la American Thoracic Society el 1962, van definir la bronquitis crònica com un component de la MPOC, en els termes encara vigents.[18][22]

Referències[modifica]

  1. ↑ «bronquitis | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 març 2019].
  2. ↑ «bronquitis aguda | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 març 2019].
  3. ↑ «Bronquitis - Síntomas y causas - Mayo Clinic». [Consulta: 3 març 2019].
  4. ↑ «Bronchitis, Chronic Medical Subject Headings» (en anglès). United States National Library of Medicine. [Consulta: 25 maig 2024].
  5. ↑ Global Initiative for Chronic Obstructive Lung Disease - GOLD, 2018, p. 4–5, 25. 
  6. ↑ Reilly, John J.; Silverman, Edwin K.; Shapiro, Steven D. «Chronic Obstructive Pulmonary Disease». A: Longo, Dan. Harrison's Principles of Internal Medicine. 18a. McGraw Hill, 2011, p. 2151–9. ISBN 978-0-07-174889-6. 
  7. ↑ «Chronic obstructive pulmonary disease». Lancet, vol. 379, 9823, April 2012, pàg. 1341–51. DOI: 10.1016/S0140-6736(11)60968-9. PMC: 7172377. PMID: 22314182.
  8. ↑ 8,0 8,1 «Global strategy for the diagnosis, management, and prevention of chronic obstructive pulmonary disease: GOLD executive summary». Am. J. Respir. Crit. Care Med., vol. 176, 6, September 2007, pàg. 532–55. DOI: 10.1164/rccm.200703-456SO. PMID: 17507545.
  9. ↑ Tackett, KL; Atkins, A «Evidence-based acute bronchitis therapy». Journal of Pharmacy Practice, vol. 25, 6, December 2012, pàg. 586–90. DOI: 10.1177/0897190012460826. PMID: 23076965.
  10. ↑ Braman, SS «Chronic cough due to acute bronchitis: ACCP evidence-based clinical practice guidelines». Chest, vol. 129, 1 Suppl, January 2006, pàg. 95S–103S. DOI: 10.1378/chest.129.1_suppl.95S. PMC: 7094612. PMID: 16428698.
  11. ↑ Wenzel, RP; Fowler AA, 3rd «Clinical practice. Acute bronchitis». The New England Journal of Medicine, vol. 355, 20, 16-11-2006, pàg. 2125–30. DOI: 10.1056/nejmcp061493. PMID: 17108344.
  12. ↑ Fleming, DM; Elliot, AJ «The management of acute bronchitis in children». Expert Opinion on Pharmacotherapy, vol. 8, 4, March 2007, pàg. 415–26. DOI: 10.1517/14656566.8.4.415. PMID: 17309336.
  13. ↑ «Bronchitis» (en anglès). WebMD. [Consulta: 13 gener 2024].
  14. ↑ «FastStats» (en anglès americà). Centers for Disease Control and Prevention, 23-05-2019. [Consulta: 30 maig 2019].
  15. ↑ Villarroel, MA; Blackwell, DL; Jen, A. «Summary Health Statistics: National Health Interview Survey, 2018» (en anglès americà), 2019. [Consulta: 27 maig 2024].
  16. ↑ 16,0 16,1 «History of the treatment of chronic bronchitis». Respiration; International Review of Thoracic Diseases, vol. 58, Suppl 1, 1991, pàg. 37–42. DOI: 10.1159/000195969. PMID: 1925077.
  17. ↑ «One hundred years of chronic obstructive pulmonary disease». American Journal of Respiratory and Critical Care Medicine, vol. 171, 9, May 2005, pàg. 941–8. DOI: 10.1164/rccm.200412-1685OE. PMID: 15849329.
  18. ↑ 18,0 18,1 Petty, TL «The history of COPD.». International Journal of Chronic Obstructive Pulmonary Disease, vol. 1, 1, 2006, pàg. 3–14. DOI: 10.2147/copd.2006.1.1.3. PMC: 2706597. PMID: 18046898.
  19. ↑ 19,0 19,1 «Chronic Bronchitis.». The Hospital, vol. 31, 786, 19-10-1901, pàg. 48–49. PMC: 5211570. PMID: 29819251.
  20. ↑ 20,0 20,1 Oswald, NC; Harold, JT; Martin, WJ «Clinical pattern of chronic bronchitis.». Lancet, vol. 265, 6787, 26-09-1953, pàg. 639–43. DOI: 10.1016/s0140-6736(53)90369-9. PMID: 13098028.
  21. ↑ 21,0 21,1 Meiklejohn, A «A house-surgeon's observations on bronchitis in North Staffordshire pottery workers in 1864.». British Journal of Industrial Medicine, vol. 14, 3, July 1957, pàg. 211–2. DOI: 10.1136/oem.14.3.211. PMC: 1037807. PMID: 13446354.
  22. ↑ «Terminology, Definitions, and Classification of Chronic Pulmonary Emphysema and Related Conditions: A Report of the Conclusions of a Ciba Guest Symposium.». Thorax, vol. 14, 4, December 1959, pàg. 286–299. DOI: 10.1136/thx.14.4.286. PMC: 1018516.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bronquitis&oldid=33551870»