Can Cabanyes
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | neoclassicisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Badalona (Barcelonès) | |||
| Localització | Rbla. Sant Joan, 59-77 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 20569 | |||
| Id. IPAPC | 13277 | |||
.jpg)
Can Cabanyes és una masia situada a la Rambla de Sant Joan, 59-77 del barri de Nova Lloreda de Badalona, catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local.[1]
Descripció[modifica]
De façana neoclàssica, l'edifici compta amb planta baixa, un pis i golfes. A cada costat hi ha sengles galeries amb columnes toscanes sobre base de carreus, amb balustrades i acabament en frontó. A la teulada presenta una torre central. El jardí, desfigurat per la construcció de l'autopista C-31, compta amb palmeres i també un curiós safareig circular. Tot el conjunt de la finca ofereix un aspecte colonial.[2][1]
Capella del Sant Crist[modifica]
A l'entrada de la finca hi ha una capella dedicada al Sant Crist, que ja existia en el darrer quart del segle xviii, segons el plànols conservats de l'antiga masia de can Peixau. La llegenda diu que la imatge arribà en aquest punt per una rierada des del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.[2]
Història[modifica]
El 1575, Eleonor Rovira, vídua de l'anterior propietari Pere Soley, es va casar amb Salvador Cabanyes d'Argentona, en un matrimoni doble en què també es casava la seva filla i pubilla (Jerònima Soley) amb Jaume Cabanyes, segons condicions estipulades al testament per a poder heretar la casa i propietats.[3]
El 1636, el propietari Francesc Cabanyes va encarregar unes reformes al mestre de cases Joan Clot.[1][2] La masia va ser reformada al segle xviii i novament al segle xix, que li donà l'aspecte actual.[1][2][4]
Actualment és propietat de l'Ajuntament, i s'utilitza com a centre cívic i seu del Districte 2.[4][5][6] A més, cada any anualment s'hi celebra la Festa Indiana, on s'acostuma a servir tripes i a realitzar activitats culturals amb diverses entitats dels barris del districte.[7]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Masia de Can Cabanyes». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Lladó, Francesc; Padrós, Joan Antoni. «Can Cabanyes» (PDF). Inventari de protecció del patrimoni cultural europeu, 1980. Arxivat de l'original el 2014-11-08.
- ↑ Oliva Ricós, Benet. La generació de Feliu de la Penya. Burgesia Mercantil i Guerra de Successió. Universitat de Lleida, 2001, p. 74-75.
- ↑ 4,0 4,1 «Can Cabanyes». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ «Centre Cívic Can Cabanyes». Ajuntament de Badalona.}}
- ↑ «Oficina municipal de Districte núm. 2 Can Cabanyes». Ajuntament de Badalona. Arxivat de l'original el 17-01-2016. [Consulta: 8 agost 2013].
- ↑ Redacción «Callos con garbanzos para celebrar la Fiesta Indiana de Badalona». La Vanguardia, 24-05-2013.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Cabanyes |
- «Can Cabanyes». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.