Candi Agustí i Trilla
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 desembre 1875  Castellfollit de la Roca (Garrotxa) |
| Mort | 21 maig 1963 (87 anys) Olot (Garrotxa) |
 Regidor de l'Ajuntament d'Olot | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | cirurgià, escriptor |
Candi Agustí i Trilla (Castellfollit de la Roca, 10 de desembre del 1875 - Olot, 21 de maig del 1963)[1] va ser un metge cirurgià, odontòleg i escriptor, regidor de l'Ajuntament d'Olot.
Biografia[modifica]
Fill de Joan Agustí i Surroca i Joaquima Trilla. Va estudiar a l'Escola Pia d'Olot, va marxar a Girona a estudiar el batxillerat que va acabar el 1893. Es va llicenciar en medicina a Barcelona el 6 de febrer de l'any 1900. Va aconseguir una plaça d'intern a l'Hospital de la Santa Creu. El 1903 ingressa a la clínica dental del doctor Bover a Olot, després va marxar a la clínica Aumedo, de París a ampliar coneixement en odontologia. Més endavant es va establir al carrer Sant Rafael d'Olot, on va posar una consulta d'odontològia.[2]
L'any 1901 va assistir al congrés d'Unió Catalanista com a delegat per Olot i, a més, poc després es convertiria en el president local de la Lliga Regionalista. Catalanista, conservador i amic personal de Francesc Cambó, va arribar a ser tinent d'alcalde de la capital garrotxina.[3] Quan era tinent d'alcalde de l'Ajuntament d'Olot (1912), va impulsar la creació d'una institució benèfica, “La Caritat”, per assistir pobres i infants, i el 1914 va presidir la junta acompanyat per diverses personalitats. En fou president fins al 1963.[4] També impulsar el projecte de portar aigua potable de Sant Roc a la ciutat. El 1919 presentava un primer projecte per la construcció del “Grup Escolar” – inaugurat el 1932 –; i va ser fundador de l'Assemblea Local de la Creu Roja a Olot, del qual va ser-ne president l'any 1956.
El 1963 la ciutat d'Olot li va retre un homenatge,[5] ofert per La Caritat, la Creu Roja local i per l'Ajuntament, i li concedí l'Encomanda al Mèrit Civil de Sanitat.
En el món de la cultura també va tenir un paper destacat, fou promotor del moviment pro esperanto, i el 28 de juliol de 1912 fou nomenat vicepresident d'Olota Stelo, va formar part del comitè directiu del IV Congrés Regional Esperantista de Kataluna Esperanta Federacio, que es va celebrar a Olot. Va ser un dels fundadors de la Societat Olotina de Cultura, març de 1916. Va col·laborar a les revistes Vida Olotina i El Deler.
L'any 1958 va escriure l'obra En Josep de Costabella. Odissea d'un olotí durant el domini marxista, va guanyar el premi del Patronat d'Estudis Històrics Olotins. On relata la seva experiència entre 1936 i 1939. I és que amb l'esclat de la guerra, a causa de la seva militància en les files del catalanisme conservador, Candi Agustí es va haver d'amagar per no ser assassinat pels revolucionaris. Així mateix, el 1939 els franquistes el van empresonar uns mesos a la Model de Barcelona. Després va poder tornar a Olot, on va reprendre les seves activitats.[3]
Altres obres que va escriure són: Records de la cas gran publicat el 1957, on explica anècdotes de quan era regidor a l'ajuntament d'Olot; En Gridó publicat el 1956, on ens aporta records del seu pare -en Gridó- i de la família ; i En Passavent (quadre de costums del país) publicada el 1961 i on tot explicant la vida d'un jornaler de la Peroleda (casot de Sant Aniol de Finestres) ens fa unes pinzellades de la vida rural garrotxina de l'època.
El 1902,[6] es va casar amb Maria Gràcia Masó i Simón, de Mieres,[6] amb la qual va tenir nou fills: Joan (mort abans de l'any), Lluïsa, Joaquima, Maria Salut, Josep Maria, Conxita, Ramon, Joan i Montserrat.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Calbet i Camarasa, Josep M. Metges i farmacèutics catalanistes (1880-1906). Cossetània Edicions, 2001, p. 21–22. ISBN 978-84-95684-05-9 [Consulta: 10 febrer 2018].
- ↑ 2,0 2,1 Josep Maria Canals. Diccionari biogràfic d'Olot. Ajuntament d'Olot, p. 19-20. ISBN 978-84-938058-4-5.
- ↑ 3,0 3,1 Xavier Carmaniu Mainadé «Gironins del segle xix : Candi Agustí i Trilla». Dominical, 19-02-2012, pàg. 14.
- ↑ esteve. «“La Caritat” i el Dr.Candi Agustí i Trilla | Esteve Roure». [Consulta: 3 setembre 2017].
- ↑ «Arxius de Curós_Morató_Lluís - Olot Cultura». Arxivat de l'original el 2017-09-03. [Consulta: 3 setembre 2017].
- ↑ 6,0 6,1 «La Garrotxa». La Veu de Catalunya, 1-15 juliol 1902. Arxivat de l'original el 23 de desembre 2017 [Consulta: 28 desembre 2017]. «CASTELLFOLLIT DE LA ROCA. El dia 24 del present, a tres quarts d'onze del matí, en la iglesia parroquial contragueren matrimoni nostres amichs don Narcís y Candi Agustí, ab las simpàticas y distingidas senyoretas Concepció Pujol, de Olot y Gracieta Masó, de Mieras. Benehí la unió dels coutrayents Mossen Miquel Oliveras, Rector de Pont de Molins. L'iglesia estava complertament plena de una escullida concurrencia, entre la qual hi havia molts invitats a la festa, que havian baixat d'Olot, y altres de Mieras. Després de la cerimonia religiosa, els nuvis y convidats se trasladaren a casa del senyor Agustí, ahont va servírsels un espléndit y suculent dinar, regnant entre els reunits l'expansió propia de semblants casos. A la tarde del mateix día, els nuvis marxaren en un cotxe particular en direcció a Figueras, y d'allí passarán a fer son viatge de lluna de mel en la vehina nació francesa, aturantse a las principals poblacions. A més de felicitar coralment a nostres bons amichs, els hi desitgém tota classe de felicitats en el nou estat.» Arxivat 23 de desembre 2017 a Wayback Machine.