Capella de Santa Llúcia
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici religiós  | |||
| Part de | Catedral de Barcelona | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Santa Llúcia, s/n | |||
| ||||
.jpg)
La Capella de Santa Llúcia, antigament de les Onze Mil Verges,[1][2] és un edifici annex a la Catedral de Barcelona.
Història[modifica]
D'estil romànic tardà, es va construir entre els anys 1257 i 1268 , sota el mandat del bisbe Arnau de Gurb (1252-1284)[1] com a capella del palau episcopal, amb el qual era unida, i trenta anys abans del començament de les obres de la catedral gòtica, que la va acabar engolint.[2]
La dedicació original fou a la Mare de Déu, a santa Quitèria i a totes les santes verges, hi havia un altar dedicat a santa Llúcia i un altre a santa Àgata. La dedicació exclusiva a Santa Llúcia, protectora de la vista, data del 1296, quan segons la tradició, per intercessió miraculosa d'aquesta santa, una nena nascuda sense ulls els obtingué.[2]
Descripció[modifica]
De planta rectangular, amb una sola nau amb volta de canó apuntada i de dimensions molt reduïdes, està edificada amb dovelles molt regulars, i sobre el centre de la façana s'alça una petita espadanya de dos buits, un afegit posterior.[1]
A l'angle amb el carrer del Bisbe hi ha una columneta esculpida en baix relleu, que segons una tradició del segle xvii llargament repetida, hauria servit de patró de mesura de l'antiga cana d'ús a la ciutat, corresponent a 1.555 mm.[3][4] Aquesta interpretació és actualment rebutjada, ja que es tracta d'un bordó decoratiu que no té la mida de la cana i que es repeteix, per simetria, a l'altre costat de la façana.[2] La confusió s'atribueix a la inscripció a la mateixa façana on es pot llegir clarament la paraula «cana», però que sencera diu «a dues canas lo pou».[2] Té una porta per darrere que permet accedir al claustre i tenia una porta lateral que s'obria al carrer del Bisbe, tapiada el 1821, de la qual encara es pot contemplar el timpà amb un Agnus Dei de transició del romànic al gòtic.[1]
Portal[modifica]
És romànic amb arquivoltes semicirculars, sustentades per tres pilars quadrangulars adossats i dues fines columnes exemptes circulars de fust llis en ambdós costats de la porta, i capitells esculpits amb figures d'animals i personatges, acompanyats de trenta plantes pertanyents a sis espècies comunes que es reparteixen per les impostes i les arquivoltes: fulles de roure, d'Anemone sp., d'agrimònia i de Potentilla sp., frondes de polipodi (una falguera) i una gramínia indeterminada. Aquestes plantes estan representades amb prou realisme per identificar-les, que fa palès que l'escultor tenia les plantes al davant, i la seva presència s'ha relacionat amb la moda, apareguda al nord de França a principis del segle xiii, consistent en abandonar els acants idealitzats que el romànic havia heretat de l'ordre corinti de l'arquitectura clàssica per a substituir-los per representacions naturalistes de la flora local.[5] A més dels motius vegetals, en algunes arquivoltes i a la franja superior de les impostes hi ha motius geomètrics.
Dels quatre capitells de les columnes, els dos interiors només tenen motius vegetals, l'exterior dret té esculpits dos quadrúpedes (un a cada cara, però compartint la mateixa boca, el que s'ha assenyalat com una mostra de la no gaire bona qualitat de l'escultura d'aquesta porta) i a l'exterior esquerre s'hi representen les escenes de l'Anunciació i la Visitació.[6] Part de l'ornamentació de la porta va haver de ser reconstruïda el 1842 per la caiguda d'una bomba, i el timpà, que és llis, té pintures no gaire ben conservades de principis del segle xx.[6]
-
Porta de Santa Llúcia -
Costat esquerre, amb el capitell amb l'anunciació i la visitació -
Costat dret
Interior[modifica]
A l'interior hi ha en dues arcades laterals, dos sepulcres. El del costat de l'epístola (o sigui, a mà dreta) és el del bisbe Arnau de Gurb, d'estil gòtic, el qual havia estat tapiat molts anys fins que el 1891 es va redescobrir i restaurar, per això la disposició d'alguns elements podria no ser l'original,[7] i el del costat de l'evangeli (entrant a mà esquerra) el del canonge Francesc de Santa Coloma, del segle xiv, a sobre del qual hi ha un calvari tallat en pedra amb el fons de vidre blau, el mateix canonge hi apareix representat agenollat al costat de la creu,[2] que era una forma habitual de representar el donant (el que havia pagat l'obra) semblant a com apareix el canonge Vila al timpà de la Porta de la Pietat.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Carabassa, Lluïsa. Guies Catalunya Romànica, vol. XIX. Enciclopèdia Catalana, 2002.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Duran i Sanpere, 1972.
- ↑ Bofarull, Antoni de. Guía-cicerone de Barcelona. Imprenta del Fomento, 1847, p. 86.
- ↑ Suñé, Ricard. Nueva Crónica de Barcelona, vol. III. Seguí, 1952, p. 1074.
- ↑ Duran i Sanpere, 1975.
- ↑ 6,0 6,1 «Santa Llúcia (abans capella de les Onze Verges)». A: Catalunya Romànica, vol. XX: El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Enciclopèdia Catalana, 1982, p. 184-188. ISBN 84-7738-401-6.
- ↑ Duran i Sanpere, Agustí. La catedral de Barcelona. Aymà, 1952.
Bibliografia[modifica]
- Duran i Sanpere, Agustí. «La Catedral». A: Barcelona i la seva història, vol. I: la formació d'una ciutat. Curial, 1972, p. 327-381 (Documents de cultura, 2). ISBN 84-7256-013-9.
- Duran i Sanpere, Agustí. «El portal de la Capella de Santa Llúcia». A: Barcelona i la seva història, vol. III: l'art i la cultura. Curial, 1975, p. 207-210 (Documents de cultura, 7). ISBN 84-7256-072-4.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Capella de Santa Llúcia |
- «Capella de Santa Llúcia». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Capella de Santa Llúcia». UPCommons.