Capella de la Mare de Déu de Llorita
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Construcció | S. XVI | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | ruïnós | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Andreu de Llavaneres (Maresme) | |||
| Localització | Camí Ral | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 45794 | |||
La Capella de la Mare de Déu de Llorita és una obra de Sant Andreu de Llavaneres (Maresme) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Descripció[modifica]
Santuari en ruïnes prop del límit amb Dosrius, al peu del camí ral, dins de la propietat de Can Lloreda. En tenim referències des del segle xvi, tot i que probablement és anterior. L'edifici, amb detalls del segle XV, es troba en mal estat.[1]
Història[modifica]
La capella estava administrada per l'Ajuntament de Llavaneres des de 1628 per mediació d'un ermità que vivia en les dependències annexes a la capella. Cada any s'hi celebrava un aplec.[1]
En les visites pastorals de segle xviii es considerada com "ermita del comú", probablement pel fet d'esser administrada per l'ajuntament i no pels propietaris. Al segle xix el metge barceloní Francesc Colom va comprar can Lloreda i va iniciar un plet per tal de fer fora l'ermità. El 1829 l'Ajuntament va haver de donar les claus de la capella i de l'habitatge i es traslladen el retaule i la imatge a la parròquia del poble.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Capella de la Mare de Déu de Llorita». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. [Consulta: 19 agost 2021].