Carla Vall i Duran

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCarla Vall i Duran

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 abril 1989 Modifica el valor a Wikidata (35 anys)
Vilanova i la Geltrú (Garraf) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Pompeu Fabra - dret
Universitat Oberta de Catalunya - criminologia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballViolència contra les dones i drets humans Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióadvocada, columnista, criminòloga, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereAssaig Modifica el valor a Wikidata
Influències
Participà en
28 març 2022Defensem l'escola en català
9 febrer 2021Construïm el nou cicle Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

Lloc webcarlavall.com Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): CarlaVall Instagram: carlavalld LinkedIn: carla-vall-i-duran-b9271112a Modifica el valor a Wikidata

Carla Vall i Duran (Vilanova i la Geltrú, 4 d'abril de 1989) és una advocada penalista, criminòloga i escriptora catalana, experta en drets humans i en l'abordatge i prevenció de violències masclistes.[1][2][3]

Trajectòria[modifica]

Es llicencià en Dret per la Universitat Pompeu Fabra i es graduà en Criminologia per la Universitat Oberta de Catalunya. Membre de Dones Juristes, és una de les advocades joves amb més projecció i, en els darrers anys, un rostre conegut pel gran públic gràcies a les seves intervencions en mitjans de comunicació on comenta temes de jurisprudència i feminismes.[4][5] L'any 2022 es publicà el seu primer llibre, Trenqueu en cas d'emergència, una obra que actua de guia orientativa per a persones que han patit violència masclista.[6] El mes de març d'aquell mateix any redactà l'epíleg del llibre Qui va matar l'Helena Jubany?,[7] un reportatge novel·lat sobre l'assassinat d'Helena Jubany i Lorente l'any 2001.[8]

El 2022, guanyà el Premi Menina en la categoria de justícia feminista per la seva trajectòria de lluita contra la violència masclista, que inclou casos com el de l'Aula de Teatre de Lleida. El guardó en qüestió és atorgat anualment per la Delegació del Govern contra la violència de Gènere i el Ministeri d'Igualtat d'Espanya. El lliurament del guardó tingué lloc el 25 de novembre, Dia internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones.[9]

Obra publicada[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Molts agressors sexuals obtenen plaer en la dominació». Betevé, 07-02-2019. [Consulta: 16 febrer 2021].
  2. Ardèvol, Clara. «Quan parlem de violència sexual, parlem que la teva parella et violi quan ets a casa». Vilaweb, 25-11-2019. [Consulta: 16 febrer 2021].
  3. Regué, Júlia. «Carla Vall: «Els protocols contra l'assetjament no poden suplir el dret penal»», 23-03-2020. [Consulta: 16 febrer 2021].
  4. Molina, Neus. «Entrevista a l'advocada Carla Vall». Crític, 04-03-2020. [Consulta: 16 febrer 2021].
  5. «Durant el confinament moltes dones han pres consciència de la violència». TV3, 24-11-2020. [Consulta: 16 febrer 2021].
  6. Llimós, Albert. «Carla Vall: "Passar comptes amb la vida és molt més complicat que passar comptes amb un jutge"». Ara.cat, 13-03-2022. [Consulta: 30 març 2022].
  7. Navarro, Mayka. «Qui va matar Helena Jubany?». LaVanguardia.com, 28-03-2022. [Consulta: 30 març 2022].
  8. Zurimendi, Ander. «Instrucció del cas Jubany: “No hi va haver mà negra, però sí mala fe”». DiarideSabadell.com, 23-03-2022. [Consulta: 30 març 2022].
  9. Bermúdez, Mar. «L'advocada Carla Vall rep el premi del Menina 2022 en justícia feminista». Principal, 21-11-2022. [Consulta: 21 novembre 2022].