Cas Bagó
| Lloc | Catalunya |
|---|---|
| Data dels fets | 1996-2012 |
| Data de difusió | 2012 |
| Descripció dels fets | |
| Irregularitats en la contractació de serveis, incompatibilitat de càrrecs | |
| Implicats | |
| Polítics | Ramon Bagó i Agulló (president del Consorci de Salut i Social de Catalunya), Josep Trias i Figueres |
| Particulars | Ramon Bagó i Agulló (president del Grup Serhs) |
| Sentència | |
| Arxivat | |
| Data | març de 2014 |
| Òrgan | Fiscalia Anticorrupció de Barcelona, fiscal Emilio Sánchez Ulled. |
| Sentit | Falta de proves, es constaten irregularitats |
| Categoria:Casos de corrupció | |
El Cas Bagó és el nom que rep[1] la polèmica sobre presumpta corrupció en la contractació de les empreses del Grup Serhs pels menjadors i altres serveis dels hospitals catalans concertats finançats amb recursos públics mentre el president del consorci hospitalari, Ramon Bagó i Agulló, ho era també d'aquesta empresa. Abans d'aquest càrrec, Bagó havia estat alcalde de Calella per Convergència i Unió (1979-1991) i director general de Turisme de la Generalitat de Catalunya (1980-1984). El cas va donar lloc a una investigació de la fiscalia anticorrupció i a una comissió d'investigació al Parlament de Catalunya.
Història[modifica]
Publicació[modifica]
L'any 2012 la revista Cafè amb llet va denunciar irregularitats en la contractació de l'empresa SEHRS per als Hospitals concertats del Consorci de Salut i Social de Catalunya.[2] Per aquest motiu la revista va ser denunciada per Josep Maria Via (implicat en un altre cas relacionat) [3] i finalment condemnada pel jutjat de primera instància 37 de Barcelona a pagar una multa de 10.000 € per atemptar al seu honor.[4]
Comissió d'investigació[modifica]
L'estiu de 2012, al final de la IX legislatura, el PSC va demanar l'obertura d'una comissió d'investigació sobre la gestió de la sanitat catalana degut als casos de presumpta corrupció del grup Innova de Reus, l'Hospital de Sant Pau de Barcelona i les contractacions del grup Sehrs pel Consorci de Salut i Social de Catalunya.[5] Juntament amb la comissió d'investigació sobre la gestió de les entitats financeres demanades per ICV-EUiA i ERC aquestes dues eren les primeres comissions d'investigació que es constituïen al Parlament de Catalunya.
L'avançament de les eleccions va paralitzar el treball de les dues comissions, que van haver de reprendre a petició de PSC, el PPC, ICV-EUiA i C's, sent constituïda el 12 d'abril de 2013, ja dins la X legislatura.,[5][6] i presidida per Meritxell Borràs (CiU)[6] La comissió va convocar a trenta-tres compareixents, entre els quals Ramon Bagó, qui va comparèixer al mes de juny, on va negar-hi haver afavorit a les seves empreses.[7] Les conclusions de la comissió, aprovades pel ple del Parlament el 7 de novembre de 2013, van reconèixer l'excel·lència de la gestió de sistema sanitari català tot i reclamar la creació de mecanismes de control i d'impulsar una reforma estructural per restablir-ne la confiança.[6] L'aprovació es va fer amb els vots a favor dels grups de CiU i PSC, l'abstenció d'ERC i els vots en contra dels grups de ICV-EUiA, C's, la CUP i el PPC.[6]
Actuació de l'Oficina Antifrau i la Fiscalia Anticorrupció[modifica]
El mateix any 2013 l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) va presentar un meticulós informe en el que apreciava conductes delictives en la relació de dos organismes públics (Consell Comarcal del Maresme i Badalona Serveis Asistencials) i l'empresa SEHRS. En la presentació de l'informe el director de l'OAC, Daniel de Alfonso, va acusar a Ramon Bagó, responsable de l'empresa, d'afavorir-la des dels seus càrrecs directius al Consorci Sanitari de Catalunya [8][9] incomplint la llei d'incompatiblilitats.[1] Per aquesta raó la OAC va traslladar els resultats de la seva investigació a la Fiscalia Superior de Catalunya perquè determinés si hi havia fets constitutius de delicte; aquesta va traslladar el cas a la Fiscalia Anticorrupció de Barcelona.[1] El març de 2014 el fiscal Emilio Sánchez Ulled va arxivar el cas constatant que hi havia sospites però no es podia demostrar delicte, tot i que assenyalava diverses irregularitats per la creació de societats instrumentals (que permetien burlar el control) i per afavorir des de l'administració societats de les quals es forma part.[8] El fiscal també assenyalava en el decret d'arxivament les insuficiències del marc legal per poder perseguir aquest tipus d'irregularitats.[8]
Cas Fernández Díaz[modifica]
L'estiu de 2016 es faria públic que la causa hauria format part d'una suposada conxorxa duta a terme des de la mateixa oficina antifrau i el Ministre de l'Interior Espanyol, en el que es coneix com a Cas Fernández Díaz.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Arqués, Enric «Ramon Bagó: un cas "de llibre"». El Triangle, 22-07-2013. Arxivat de l'original el 2015-07-21 [Consulta: 18 juliol 2015]. Arxivat 2015-07-21 a Wayback Machine.
- ↑ Dante Fachin, Albano «Ramon Bagó: la increïble història de l'home que es contractava a si mateix. Amb diners públics.». Cafè amb llet, 08-01-2012. Arxivat de l'original el 5 de desembre 2013 [Consulta: 27 juny 2014].
- ↑ «La revista Cafè amb llet, al banquillo por destapar una trama corrupta en la sanidad catalana». La Marea, 24-09-2012 [Consulta: 27 juny 2014].
- ↑ Rodríguez, Jesús «Condemnen els periodistes de Cafè amb Llet a pagar 10.000 euros a l'assessor d'Artur Mas». Directa, 23-10-2012. Arxivat de l'original el 26 d’octubre 2012 [Consulta: 27 juny 2014]. Arxivat 26 October 2012[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ 5,0 5,1 «El Parlament crea dues comissions d'investigació de la gestió financera i sanitària». 324.cat, 12-04-2013 [Consulta: 27 juny 2014].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «El ple aprova les conclusions de la comissió d'investigació de sanitat amb els vots de CiU i el PSC». Notícies Parlament de Catalunya, Dijous, 7 novembre 2013.
- ↑ «Bagó nega haver afavorit concessions a Serhs des del consorci de sanitat». 324. [Consulta: 27 juny 2014].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 García, Jesus «El fiscal no ve delito en las adjudicaciones a Bagó, pero sí numerosas irregularidades». El País, 12-03-2014 [Consulta: 27 juny 2014].
- ↑ «El director d'Antifrau diu que Ramon Bagó i el grup Serhs van gestionar diners públics en benefici propi». Agència Catalana de Notícies, 22-07-2013. Arxivat de l'original el 7 de novembre 2014 [Consulta: 27 juny 2014]. Arxivat 7 de novembre 2014 a Wayback Machine.
Vegeu també[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Sibina, Marta; Dante, Albano. Artur Mas: On Són Els Meus Diners?. Barcelona: Cafè amb llet, 2013. ISBN 9788486469412.
Enllaços externs[modifica]
- Pàgina de la web del Parlament de Catalunya amb la documentació de la Comissió d'Investigació sobre la Gestió en l'Àmbit Sanitari i les Relacions entre el Sector Públic Sanitari i les Empreses Arxivat 2015-07-22 a Wayback Machine. (CIGAS), diari de sessions, vídeos de les compareixences, propostes de resolució, etc.