Casa Pere Carbó i Rovira
Casa Pere Carbó i Rovira | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Edifici residencial | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
Localització | Banys Vells, 1-3 i Barra de Ferro, 6 | |||
| ||||
Bé amb protecció urbanística | ||||
Tipus | Bé amb elements d'interès | |||
Id. Barcelona | 259 | |||
La casa Pere Carbó i Rovira és un edifici situat als carrers dels Banys Vells i de la Barra de Ferro de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Descripció[modifica]
Es tracta d'un edifici en cantonada de planta baixa (desdoblada en semisoterrani i entresol) i quatre pisos. Els baixos són de pedra de Montjuïc, igual que les llosanes dels balcons (amb el motllurat típic de l'època que es prolonga formant una imposta a nivell dels forjats) i l'emmarcament de les obertures (en aquest cas sense motllures), amb alternància de balcons i finestres. El parament té un estuc que imita lleugerament falsos carreus, i la cantonada és arrodonida. Les finestres de la cambra de ventilació són o bé semicirculars (sobre els balcons) o bé circulars (sobre les finestres), solució inspirada en el model dissenyat per Josep Mas i Vila per als edificis del principi del carrer de Ferran.[1] El coronament té una doble cornisa amb permòdols.
Història[modifica]
El 1832, l'indià de Sant Sadurní d'Anoia Pere Carbó i Rovira (1792-1850)[2][3][4][5] va demanar permís per a reedificar la casa de la cantonada dels carrers de la Barra de Ferro i dels Banys Vells, segons el projecte del mestre de cases Josep Pedrerol.[6] Emigrat a Cuba, el 1841 va retornar a Barcelona, deixant-hi el seu germà Miquel amb poders per a gestionar els negocis, i tot seguit, va participar en diverses empreses tèxtils.[7] Una d'elles fou una filatura de cotó (1842) al carrer d'en Robador sota la raó social Josep Vallès i Cia (vegeu casa-fàbrica Busqueta-Riera).[8]
Nissaga Carbó[modifica]
El 1822 es va casar a Vilanova i la Geltrú amb Magdalena Ferrer i Fontanals (1802-1858),[9][7] amb qui tingué quatre fills:[3]
- Magdalena Carbó i Ferrer (1824-1872),[10] que el 1845 es casà amb el seu oncle Miquel Carbó i Rovira (c. 1808-1885).[11][12][3]
- Madrona Carbó i Ferrer (1831-1910),[13] que es casà amb l'indià Joaquim Casas i Gatell (1802-1878).[14][15] Tingueren tres fills:
- Elisa Carbó i Ferrer (c. 1836-1912),[22][23] casada el 1859 amb el també indià Ramon Casas i Gatell (1817-),[24] germà de l'anterior.[15] Van tenir tres fills:
- Montserrat Casas i Carbó (1860-1922),[25] que es casà el 1890 amb l'enginyer madrileny Eduardo Nieto Algora (c. 1861-1914).[26] La seva filla Maria Caterina Nieto i Casas (†1923) fou cinquena marquesa de Villamizar.[27]
- Ramon Casas i Carbó (1866-1932),[28] pintor, que es casà amb la seva model Júlia Peraire i Ricarte (1888-1941).[29][30]
- Elisa Casas i Carbó (1868-1960),[31] que es casà amb l'enginyer barceloní Josep Codina i Prats (1864-1901),[32] que intervingué en la construcció de la seva casa al passeig de Gràcia, 94 i la dels seus cunyats al núm. 96 (vegeu Cases Codina i Casas-Carbó).
- Enric Carbó i Ferrer (1836-1901),[33][34][3] que es casà amb Carme Juncadella i Oliva,[35] filla del fabricant Jeroni Juncadella i Casanovas i a qui va dedicar la torre «Villa Carmen» al Mas Gener de Santa Eugènia de Berga. Tenia el despatx al carrer del Dormitori de Sant Francesc (actualment Josep Anselm Clavé), 9,[36] i heretà la casa del carrer dels Banys Vells.[37] Fou director del ferrocarril de Mollet a Caldes de Montbui.[38]
Referències[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Pere Carbó i Rovira |
- ↑ 1,0 1,1 «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Pere CARBÓ ROVIRA». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Dorel-Ferré, 1995, p. 192.
- ↑ Raveaux, 2005, p. 183.
- ↑ Rodrigo i Alharilla, 2007, p. 227.
- ↑ «Pedro Carbó Rubira. Barra de Ferro 13 i Banys Vells. Quarter 1, barri 2, illa 37». C.XIV Obreria C-112/1832-88. AHCB, 20-12-1832.
- ↑ 7,0 7,1 Dorel-Ferré, 1995, p. 181.
- ↑ Raveaux, 2005, p. 160, 181, 183.
- ↑ «Magdalena FERRER FONTANALS». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ «Magdalena CARBÓ FERRER». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ «Miguel CARBÓ ROVIRA». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ Rodrigo i Alharilla, 2007, p. 228.
- ↑ «Madrona CARBÓ FERRER». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ «Joaquim CASAS GATELL». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ 15,0 15,1 Dorel-Ferré, 1995, p. 181, 192.
- ↑ «Dolores CASAS CARBÓ». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ «Agustí BIOSCA CASANOVAS». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ «Joaquín CASAS CARBÓ». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ «Aurora MASSÓ VERDAGUER». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ «Mercedes CASAS CARBÓ». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ «José Mª VILANOVA SANTOMÀ». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ «Elisa CARBÓ FERRER». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ La Vanguardia, 11-11-1912.
- ↑ «Ramón CASAS GATELL». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ «Montserrat CASAS CARBÓ». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ «Eduardo NIETO ALGORA». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ «Mª Catalina NIETO CASAS». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ «Ramón CASAS CARBÓ». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ «Julia PERAIRE RICARTE». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ «Barcelona: Índice de matrimonios 1921-1922». familysearch.org.
- ↑ «Elisa CASAS CARBÓ». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ «José CODINA PRATS». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ La Vanguardia, 26-06-1901, p. 26.
- ↑ «Enric CARBÓ i FERRER». geneanet. Tempus Genealogia.
- ↑ «Carme JUNCADELLA i OLIVA». geneanet. Tempus Genealogia.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1885, p. 694.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 355.
- ↑ La Vanguardia, 11-01-1892, p. 242.
Bibliografia[modifica]
- Dorel-Ferré, Gràcia «Los orígenes del capital industrial catalán: el ejemplo de la familia Puig de Vilanova i la Geltrú». Revista de Historia Industrial, 8, 1995, pàg. 173-192.
- Raveux, Olivier «Los fabricantes de algodón de Barcelona (1833-1844). Estrategias empresariales en la modernización de un distrito industrial» (en castellà). Revista de Historia Industrial, 28, 2005, pàg. 157-185.
- Rodrigo i Alharilla, Martín. Indians a Catalunya: capitals cubans en l'economia Catalana. Barcelona: Fundació Noguera, 2007. ISBN 978-84-9779-529-6.