Catalpa comuna
Catalpa bignonioides  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | Indian bean tree wood (en)  |
| Estat de conservació | |
| Dades insuficients | |
| UICN | 61985360 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Bignoniaceae |
| Tribu | Catalpeae |
| Espècie | Catalpa bignonioides Walter |
| Distribució | |
 | |
La catalpa comuna[1] (Catalpa bignonioides)[2] és una espècie d'arbre caducifoli originari del sud-est dels Estats Units. "Catalpa" és el nom en llengua cherokee d'aquest arbre. S'utilitza molt com a arbre ornamental. Prefereix un sòl humit i a ple sol. És fàcil la reproducció per llavors. No és afectat per gaires malalties i plagues.
Taxonomia[modifica]
L'espècie va ser descrita per Thomas Walter i publicada a Flora Caroliniana, secundum, 64 en 1788;[3] és un sinònim que substitueix el tàxon descrit per Carl von Linné, a Species Plantarum, vol. 2, p. 622, el 1753 sota el nom de Bignonia catalpa[4]
Descripció[modifica]
Arriba a fer 15 a 18 m d'alt amb un tronc d'1 m de diàmetre i de capçada irregular. Les fulles són grosses i amb forma de cor, fan de 20-30 cm de llarg i 15-20 cm d'ample. Les fulles secreten nèctar. Les flors són en forma de trompeta de 2.5-4 cm, blanques amb taques grogues, creixen en panícula de 20 a 40. El fruit és un llarg llegum de 20-40 cm de llarg i de 8-10 mm de diàmetre; sovint romanen a l'arbre tot l'hivern. Contenen moltes llavors aplanades amb ales.[4][5][6]
Referències[modifica]
- ↑ «Catalpa comuna | Verd urbà». [Consulta: 7 setembre 2022].
- ↑ Árboles: guía de campo; Johnson, Owen y More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1. Versión en español de la Collins Tree Guide.
- ↑ «Catalpa bignonioides». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 4 setembre 2013].
- ↑ 4,0 4,1 Bignoniaceae en Flora Ibérica, RJB/CSIC, Madrid
- ↑ Catalpa en Flora of China, vol. 18, p. 215–216, 1998
- ↑ [1] Keeler, H.L. - Our Native Trees and How to Identify Them; a popular study of their habits and their peculiarities, pp. 225–228 - Charles Scriber's Sons, New York, 1900
