Compàs de marcacions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Dial d'un compàs de marcacions SUUNTO
Compàs SUUNTO

El compàs de marcacions o compás de demores, és un instrument nàutic utilitzat per determinar demores d'objectes observats. (Demora: angle format pel nord i la visual a un objecte determinat en el mar ). S'utilitza en la navegació per determinar l'angle entre la direcció d'un objecte i el nord o un altre punt de referència. Proporciona el rumb absolut, que és l'angle en sentit horari entre el nord magnètic o nord veritable i l'objecte. Per exemple, un objecte cap a l'est tindria una orientació absoluta de 90 graus Si el nord és el veritable, es diu demora veritable, si el nord és el magnètic es diu demora magnètica. És utilitzat habitualment per geòlegs, agrimensors i navegants per obtenir orientacions precises sobre el terreny.[1]

Els navegants utilitzen successives demarcacions de punts de referència fixos juntament amb tècniques geomètriques senzilles per determinar la seva posició, rumb i velocitat. A més a més, fer demarcacions successives d'altres vaixells, juntament amb tècniques senzilles de geometria, pot servir al navegant a determinar si hi ha risc de col·lisió i a decidir quines mesures s'han de prendre per evitar el perill.[1]

Descripció[modifica]

Il·lustració d'un compàs de marcacions antic

Totes les brúixoles de mà es poden utilitzar per prendre una demora, però el que distingeix el compàs de marcacions de la resta és el fet que té algun tipus d'òptica que permet visualitzar "al mateix temps" les marques de la brúixola i l'objectiu observat. El tipus més senzill de brúixola de mà, té un disc de "rosa dels vents horitzontal" i un dispositiu d'observació: una pínula, alidada o visor que permet a l'usuari observar l'objecte i a continuació, "canviant de vista" llegir l'angle marcat per la brúixola respecte al nord magnètic.

Les versions amb prisma més complexes, com les brúixoles SUUNTO (vegeu la primera fotografia), utilitzen un sistema òptic per mostrar les marques de demora a través d'un ocular mentre s'apunta a l'objectiu. També hi ha models electrònics de prismàtics que, mitjançant un sistema híbrid electrònic-òptic, permeten visualitzar digitalment les marques de demora al mateix temps que s'observa l'objecte a través del seu sistema òptic..[2]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 MotorBoating, p. 68. 
  2. Field & Stream, abril 1976, p. 155–. ISSN 87558599. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Compàs de marcacions