Computació afectiva
La computació afectiva és una branca de l'estudi i desenvolupament de la intel·ligència artificial que fa referència al disseny de sistemes i dispositius que poden reconèixer, interpretar i processar emocions humanes. En paraules de Rosalind Picard:[1] «si volem que els ordinadors siguin realment intel·ligents i que interaccionin de manera natural amb nosaltres, els hem d'atorgar la capacitat de reconèixer, entendre i fins tenir i expressar emocions».
La tendència de la interacció afectiva és emular -fins a cert punt- la interacció persona-persona, en la qual -de forma multimodal- es combina tant el llenguatge corporal (gestos, expressivitat, postura, distància, etc.) com el llenguatge verbal (paraules). Aquests sistemes "afectius" han de ser capaços de capturar i reconèixer els estats emocionals del usuari a través de mesures sobre expressions facials, la veu, el cos, o quelcom altre reflex del procés emocional que s'estigui duent a terme. Seguidament processar aquesta informació classificant-la, gestionant-la i aprenent mitjançant algoritmes que s'encarregun de recollir i comparar gran cantitat de casos, i que tienen en compte els estats emocionals del usuari i en el seu cas del ordenador. Per últim generar las respostes i emocions corresponents, que poden expressar-se a través de diferentes canals: colors, sons, robots, o personatges virtuals dotats d'expressions facials, gestos, veu, etc.[2]
Objectiu[modifica]
L'objectiu principal de la computació afectiva és reconèixer els estats emocionals dels usuaris per actuar en conseqüència i provocar i expressar emocions de forma dinàmica en funció de la resposta de l'usuari per millorar la comunicació persona-ordinador. Per complir amb aquest objectiu és necessari considerar les interfícies intel·ligents. Segons Benyon[3] un sistema adaptatiu és "aquell que, basat en el coneixement, altera automàticament aspectes de la funcionalitat i la interacció per aconseguir acomodar les diferents preferències i requeriments dels diferents usuaris".
S'ha apreciat[4][5] que les característiques que s'associen a les relacions interpersonals sobre afectes, emocions, estats d'ànim, etc també apareixen en la comunicació amb els ordinadors.
Referències[modifica]
- ↑ Rosalind W. Picard. “Affective Computing” (2000)
- ↑ Baldasarri, Dra. Sandra «[http://sedici.unlp.edu.ar/bitstream/handle/10915/53441/Documento_completo__.pdf-PDFA.pdf?sequence=1&isAllowed=y Computación Afectiva: tecnología y emociones para mejorar la experiencia de usuario]». Revista Institucional de la Facultad de Informática UNLP.
- ↑ BEN94. David Benyon. “Accommodating Individual Differences through an Adaptive User Interface”. Presentada per Alison Nichols, 21 octubre 1994
- ↑ S. V Tetzchner & H. Martinsen ‘Introducción a la enseñanza de signos y al uso de ayudas técnicas para la comunicación' (Adaptado por C.Basil). Visor, Madrid (1993)
- ↑ R. W. Picard. “Afective Computing” MIT Press. (1997)
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Computació afectiva |