Contraeconomia
La contraeconomia és un mètode empresarial i revolucionari consistent en l'acció directa realitzada mitjançant el mercat negre i/o el mercat gris. El terme va ser originàriament encunyat per Samuel Konkin, un activista i teòric anarquista, qui la va definir com "l'estudi i/o la pràctica pacífica de totes les accions humanes que estiguen prohibides per l'estat". El terme és l'abreviatura d'"economia contraestablerta". La contraeconomia és fonamental per a la que seria la doctrina de l'agorisme de Konkin, una variant explícitament revolucionària d'anarquisme de mercat.[1]
Origen[modifica]
La primera presentació de la teoria de la contraeconomia va ser realitzada per Samuel Konkin en dues conferències organitzades per J. Neil Schulman, CounterCon I, el 1974 i CounterCon II el 1975, ambdues realitzades a Cheshire, Massachusetts. Altres oradors que van participar en estes conferències inclouen Robert LeFevre, Kenneth Kalcheim i Dennis Turner.
El primer llibre que retrata la contraeconomia com una estratègia per a l'èxit d'una societat llibertària va ser la novel·la Alongside Night, de J. Neil Schulman, de 1979.[2]
Agorisme[modifica]
L'agorisme de Konkin, com exposa en el seu Manifest agorista,[3] postula que el mètode correcte per a aconseguir una societat anarquista de mercat lliure és per mitjà de la promoció i el creixement de l'economia submergida o mercat negre -la contraeconomia-, fins al punt que l'autoritat moral i el poder absolut de l'estat hagen sigut exhaustivament soscavats, per la qual cosa el mercat revolucionari anarquista i les empreses de seguretat jurídica són capaços de sorgir des de baix, i en definitiva, suprimir el govern, i jutjar-lo com una activitat delictiva (amb els imposts considerats robatori, la guerra tractada com a assassinat en massa, etc.).
Segons el pamflet de Konkin, "Contraeconomia":[4]
| « | La contraeconomia és la suma de tota acció humana no agressiva, que estiga prohibida per l'estat. El fet contraeconòmic és l'estudi i pràctica de la contraeconomia, que inclou el mercat lliure, el mercat "negre", l'"economia subterrània", tots els actes de desobediència civil i social, tots els actes d'associació prohibida (sexual, racial, interreligiosa), i qualsevol altra cosa que l'estat, en qualsevol temps i lloc, opta per prohibir, controlar, regular, gravar o tarifar. La contraeconomia exclou tota acció aprovada per l'estat (mercat "blanc") i el mercat "roig" (violència i robatori no aprovats per l'estat). | » |
| — Samuel Konkin | ||
Segons Konkin, la contraeconomia també permet l'immediat autoalliberament dels controls estatals, en qualsevol nivell pràctic, per mitjà de l'aplicació de la lògica empresarial racional per a decidir quines lleis trencar discretament, i quan. El principi fonamental és afrontar riscs a la recerca de beneficis, encara que benefici pot referir-se a qualsevol augment en la percepció de valor, en comptes de guanys estrictament monetaris (a conseqüència de la teoria subjectiva del valor).
Ús alternatiu[modifica]
El terme contraeconomia també s'utilitza en un context separat, però es podria dir que és compatible amb el principal, per a referir-se a abordar la justícia social i la sostenibilitat en un context de mercat, encara que, en general, contra l'establiment economicopolític no seria explícitament il·legal. En aquest segon sentit, la contraeconomia seria descrita com a diners al servei de la gent, en comptes del contrari.[5]
Segons els que usen aquest terme,[6] la contraeconomia inclou el comerç just, la transparència informativa de les empreses cap als seus clients, assumir els costs i responsabilitat ambiental, treballadors amb una relació directa amb l'empresa, relacionar-se amb proveïdors amb les mateixes pràctiques o el desenrotllament d'economies locals en la mesura que siga possible.
Referències[modifica]
- ↑ «Agorism.info». Arxivat de l'original el 2011-03-01. [Consulta: 3 gener 2009].
- ↑ Alongside Night, per J. Neil Schulman
- ↑ New Llibertarien Va manifestar Arxivat 2012-02-23 a Wayback Machine.
- ↑ «Counter-Economics: what it is, how it works». Arxivat de l'original el 2009-03-25. [Consulta: 3 gener 2009].
- ↑ Just Things - The Fair Trade Journal of Applied Counter-Economics
- ↑ «Just Things». Arxivat de l'original el 2009-01-06. [Consulta: 3 gener 2009].
Enllaços externs[modifica]
- Agorism.info Arxivat 2010-11-12 a Wayback Machine.