Vés al contingut

Corvus (gènere)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuCorvus Modifica el valor a Wikidata

Graula (Corvus frugilegus)
Dades
Longitud27 in i 17,5 in Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaCorvidae
GènereCorvus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758

Corvus és un gènere que inclou diversos ocells de color negre, alguns dels quals són sovint anomenats genèricament corbs. És el gènere amb més espècies de la família dels còrvids (Corvidae), a l'ordre dels passeriformes. Està format per una sèrie d'aus entre les quals es troben els membres més grossos de l'ordre.

Altres denominacions com la del corb marí no pertanyen a aquest gènere.

Morfologia[modifica]

  • Són els majors passeriformes, i fan 33 – 66 cm de llargària.
  • Són bàsicament negres malgrat que hi ha espècies amb zones blanques, grises o brunes.
  • Escàs dimorfisme sexual.[1]

El gènere Corvus als Països Catalans[modifica]

  • Corb comú (Corvus corax): De color negre amb matisos blaus, de bec molt fort i amb la part superior corbada. És necròfag però també caça animals vius de tota classe petits mamífers, ous, cargols o cucs. també menja fruits i grans. Nia en superfícies altes roques o arbres. En el folklore és objecte de moltes llegendes i considerat de mal averany.
  • Cornella negra (Corvus corone): És una mica més petita que el corb i se'n distingeix, entre altres trets, per tenir la cua recta en comptes d'acabada en punta. La cornella emmantellada (Corvus cornix), que habita Europa Oriental i el nord de les Illes Britàniques,[2][3] és una espècie semblant. Durant molt temps aquestes dues cornelles es van considerar conespecífiques.
  • Gralla (Corvus monedula): Ocell grisós i gregari, de la mida d'un colom. Modernament aquesta espècie s'ha inclòs en el gènere Coloeus.

Taxonomia[modifica]

Segons el IOC World Bird List versió 13,1, 2023,[4] el gènere Corvus està format per 47 espècies vives:

Altres classificacions, com ara el Handbook of the Birds of the World and BirdLife International Checklist of the Birds of the World, versió 8.1, de gener de 2024[5] inclouen les espècies del gènere Coloeus a Corvus.[a]

Comportament[modifica]

Corb de l'Índia (Corvus splendens), Bangalore, índia

Dormidors comunitaris[modifica]

Els corbs es reuneixen en grans dormidors comunitaris d'entre 200 i desenes de milers d'individus durant els mesos no reproductius, especialment a l'hivern. Aquestes concentracions solen produir-se prop de grans fonts d'aliment, com ara abocadors i centres comercials.[6]

Jocs[modifica]

S'han registrat innombrables incidents de còrvids jugant. Molts conductistes veuen el joc com una qualitat essencial en els animals intel·ligents.[7]

Crides[modifica]

Crida de Corvus brachyrhynchos

Crida de Corvus brachyrhynchos (Cornella nord-americana)

Problemes de reproducció? Vegeu l'ajuda

Els corbs i els altres membres del gènere fan una gran varietat de crides o vocalitzacions.[8] També s'ha observat que els corbs responen a crides d'altres espècies; presumiblement, aquest comportament s'aprèn perquè varia regionalment.[9] Les vocalitzacions dels corbs són complexes i poc enteses. Algunes de les moltes vocalitzacions que fan els corbs solen fer ressò d'anada i tornada entre els ocells. Aquestes vocalitzacions varien segons les espècies, i dins de cada espècie varien regionalment. En moltes espècies, s'ha observat que el patró i el nombre de les nombroses vocalitzacions canvien en resposta als esdeveniments de l'entorn (per exemple, l'arribada o la sortida de corbs).[10]

Notes[modifica]

  1. Al manual hi apareixen amb els noms en anglès Darian Jackdaw i Eurasian Jackdaw

Referències[modifica]

  1. David T.Holyoak: Enciclopedia Natura de los Animales. Volum 4. Editorial Orbis S.A. Barcelona, 1986, pàgina 443. ISBN 84-7634-548-8(castellà)
  2. SAUER, F. Aves terrestres Barcelona, 1984. Ed. Blume (Original alemany Landvögel Múnic, 1982) (castellà)
  3. RODRÍGUEZ, F. Cuadernos de campo: Córvidos. Barcelona, 1978. Ed. Marín (castellà)
  4. Gill, F.; Donsker, D.; Rasmussen, P. (Eds). 2023. IOC World Bird List (v13.1). doi: 10.14344/IOC.ML.13.1.
  5. «Taxonomy» (en anglès). BirdLife International, 2024. [Consulta: 6 juny 2024].
  6. Caccamise, D., Reed, L. and Stouffer, P. (1997). Roosting Behavior and Group Territoriality in American Crows. The Auk, 114(4), 628-637.
  7. Bekoff, Mark & Byers, John (1998). Animal Play: Evolutionary, Comparative and Ecological Perspectives.
  8. Chamberlain, Dwight R; Cornwell, George W «Selected Vocalizations of the Common Crow». The Auk, vol. 88, 3, 1971, pàg. 613–634. JSTOR: 4083753.
  9. «Can Crows Talk Like Parrots, can Crows Mimic Human Voice – Science Facts» (en anglès americà). Arxivat de l'original el 3 February 2023. [Consulta: 3 febrer 2023].
  10. birdy. «Can crows talk like parrots? (Facts + Video)» (en anglès americà). birdsology, 06-05-2022. [Consulta: 13 maig 2023].