Curació del sord-mut de Decàpolis
La curació del sord-mut de Decàpolis és un dels miracles de Jesús narrat a l'evangeli segons Marc (Marc 7:31-37) i correspon al segon període del seu ministeri. És l'únic fragment que apareix a Marc i no a d'altres evangelis canònics.
Narració[modifica]
Jesús es trobà amb un home sord que gairebé no podia parlar. Escupí a la seva mà i tocà les orelles de l'home, manant-les que s'obrissin. A l'instant, l'altre va començar a parlar perfectament i a sentir tot el que es deia, davant la meravella dels allà reunits.
Interpretació[modifica]
Aquest és un dels miracles de guariment, els més nombrosos practicats per Jesús. Com en altres ocasions, és a través de la seva paraula que desapareix la malaltia, en aquest cas una discapacitat sensorial, però a diferència d'altres miracles, acompanya l'ordre d'un gest de tractament (tocar les orelles amb la saliva). És el quart passatge dels evangelis on un sord recupera la capacitat de sentir.[1]
Malgrat que la guarició va acompanyada de certs gestos que es poden definir com a màgics, Jesús defuig l'espectacularitat[2] i demana al públic que no expliqui el que ha passat (petició desatesa).
Referències[modifica]
- ↑ Fillion, L. Cl. Los Milagros de Jesucristo (en castellà). CIRCULO LATINO, 2005. ISBN 978-84-96129-34-4 [Consulta: 23 març 2013].
- ↑ Fontbona, Jaume, Els miracles: què ens diuen de Jesús?, Emaús, 2007
