Cynanchum acutum
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 19181578 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Gentianales |
| Família | Apocynaceae |
| Tribu | Asclepiadeae |
| Gènere | Cynanchum |
| Espècie | Cynanchum acutum L., 1753 |
Cynanchum acutum, el matacà —entre altres nombrosos noms comuns—, és una espècie de planta enfiladissa del gènere Cynanchum de la família Apocynaceae.
Descripció[modifica]
És una herba perennifòlia trepadora de fins de 4 m d'altura amb tiges peloses i volubles. Les fulles, de 2-8 per 1-6 cm, són oposades, triangulars, basalment cordades o lobades, amb lòbul basal de 0,5-3 cm, senceres, peloses i amb un pecíol d'1-2,5 cm. Les inflorescències són cims axil·lars, amb 15-30 flors, amb peduncles de 12-20 mm, pelosos. Les bràctees, d'uns 1-2 per 0,2-0,4 mm són linears, promptament caduques. Les flors tenen pedicels de 4-8,5 mm. El calze presenta 5 lòbuls d'1-2,5 per 0,4-1,5 mm, triangular-lanceolats, escassament pelosos. La corol·la té 5 pètals de 5-7 per 2-3 mm, triangular-lanceolats, erectes, glabres o amb pèls escampats en la seva cara adaxial, blanc-rosats; la corona, doblement pentàmera, és de color rosat o purpúries, amb apèndixs estaminals de 4,5-7 mm, parcialment adnats als filaments estaminals i acabats en un apèndix agut, amb altres interestaminals de 2,5-4 mm, fusionats. Els fruits són fol·licles, de 8-20 per 7-9 mm, fusiformes, pènduls, inermes (però una mica tomentosos quan immadurs), marrons en la maduració, amb llavors de 6-7 per 2,5-4 mm, piriformes, aplanades, alades, marrons, de superfície crispada, i amb vilà apical d'uns 3 mm, sedós, de color blanc.[1]
Hàbitat i distribució[modifica]
És una espècie nativa del Mediterrani fins als Urals[2] el subcontinent indi.[3] En la península ibèrica, està repartida en tot el territori, sobretot al Nord i la costa del Mediterrani, i és molt estranya a l'Oest[4][1]
Abunda en llocs humits i arenals, hortes, pujols i litorals. Floreix de juny fins a setembre, del nivell de la mar fins a 900 m d'altitud.[5]
Usos i propietats[modifica]
El làtex conté cinancol, mescla de cinancocerina i cinanchina; es qualla en una massa brunenca que té propietats purgants.[6]
Taxonomia[modifica]
Cynanchum acutum va ser descrita per Carl von Linné i publicat en Species Plantarum 1: 212. 1753.[7]
- Etimologia
Cynanchum: nom genèric que prové del llatí cynánchum, -i, derivat del grec κύναγχον, kýnanchon que, segons Dioscòrides, és un altre nom per al ἀπόκυνον, apókynon del qual les fulles «pastades amb ensunya (substància greixosa) i donades a menjar als gossos, a les panteres, als llops, a les guilles, els maten»; del Grec κυνο-, kyno- "gos" i el verb ἄγχω, ánkhō "escanyar, ofegar", és a dir Matacà, que és un dels noms vernaculars de l'espècie C. acutum en català, espècie corrent a Catalunya i la península ibèrica.[1]
- Tàxons infraespecífics acceptats
- Cynanchum acutum subsp. sibiricum (Willd.) Rech.f. - sense.: Cyathella cathayensis (Tsiang & H.T.Zhang) C.I.Wu & D.z.li,
- Sinonímia
- Cynanchum excelsum Desf.
- Cynanchum fissum Pomel
- Cynanchum hastatum Lam.
- Cynanchum maritimum Salisb.
- Cynanchum monspeliacum L.
- Solenostemma acutum (L.) Wehmer
- Vincetoxicum acutum (L.) Kuntze
- Vincetoxicum excelsum (Desf.) Kuntze[8]
- Citologia
Nombre de cromosomes: 2n = 18.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Cynanchum acutum en Flora Ibérica, RJB/CSIC, Madrid.
- ↑ Cynanchum, acutum en The Euro+Med PlantBase - the information resource for Euro-Mediterranean plant diversity
- ↑ «Cynanchum acutum en USDA-GRIN Taxonomy for Plants». Arxivat de l'original el 2013-10-21. [Consulta: 27 febrer 2022].
- ↑ Cynanchum acutum en Anthos, Sistema de información sobre las plantas de España, Real Jardín Botánico, Madrid (requiere búsqueda).
- ↑ Cynanchum acutum en Flora Vascular
- ↑ Font quer, P., Plantas medicinales - El Discórides renovado, Editorial Labor, Barcelona, 1980, p. 736.
- ↑ «Cynanchum acutum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 21 agost 2014].
- ↑ Cynanchum acutum en The Plant List
Bibliografia[modifica]
- Flora of China Editorial Committee. 1995. Flora of China (Gentianaceae through Boraginaceae). 16: 1-479. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Pequín & St. Louis.
- Leger, P. V. 1913. Recherches sud la structure anatomique du tégument séminal des Apocynacées et des Asclépiadacées. 1–76.
- Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.