Cynthia Daignault
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1978  (45/46 anys)Baltimore (Maryland) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Stanford |
| Activitat | |
| Ocupació | pintora |
Cynthia Daignault (1978) és una pintora que viu i treballa a Brooklyn. Les seues obres solen ser descrites com rigoroses i intenses.[1][2] Daignault també és escriptora,[3] música[4] i curadora.[5]
Biografia[modifica]
Daignault nasqué i va créixer a Baltimore, Maryland.[6][7] Assistí a la Universitat de Stanford i es graduà amb distincions i honors i un Bachelor of Arts.[7] En compte de fer un Màster de Belles Arts com molts pintors estatunidencs solen fer, Daignault elegí treballar amb artistes ja establits, incloent Kara Walker[8] i seguí un model de mentoria més tradicional.[1]
Daignault té un gran respecte per la tradició de la pintura, així i tota la seua obra presenta evidència de tindre un sentit modern, segons el Modern Art Museum of Fort Worth.[9] El seu procés a l'hora de pintar depèn menys del realisme visual exacte que en les idees i els sentiments.[1] Daignault treballa amb la llum i el temps i té la pretensió d'obtenir un significat universal. Sent que els objectes pintats són com «poesia de paraules concretes»[1] i ha sigut anomenada «una poeta d'una pintora» per the New Yorker.[10] Sovint, les seues obres existeixen en la divisió entre l'abstracció i la figuració.[11]
Les pintures de Daignault solen estar fetes en sèries. L'obra I love you more than one more day (2013) consisteix en 365 llenços petits a l'oli.[12] Aquesta peça fou descrita com una obra lírica i que existeix a la «vora de la transcendència».[13]
Daignault es dedicà durant uns anys a pintar sola als boscos.[14] Ha dit que l'experiència reforçà la seua resolució com a artista i que pintar és la "seua pràctica de vida".[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Valli, Marc; Dessanay, Margherita. A Brush with the Real: Figurative Painting Today. London: Laurence King Publishing Ltd, 2014, p. 5, 142–147. ISBN 9781780672830.
- ↑ Spence, Rachel «Taste for the Anti-Frieze». Financial Times, 11-10-2012 [Consulta: 12 març 2015].
- ↑ Ha, Paul, Cynthia Daignault and Michelle Reyes Landers, eds. Sean Landers: 1990–1995, Improbable History. Zürich: JRP|Ringier Kunstverlag AG, Contemporary Art Museum St. Louis, 2011.
- ↑ Johnson, Ken «An Ode to a Borough's Creativity». New York Times, 02-10-2014.
- ↑ Istomina, Tatiana «Eric's Trip at Lisa Cooley's Gallery». Arte Fuse Magazine, 26-07-2014. Arxivat de l'original el 2 d’agost 2014 [Consulta: 12 març 2015]. Arxivat 2 August 2014[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ «Artist of the Week: Cynthia Daignault». LVL3 Media, 06-02-2014. [Consulta: 12 març 2015].
- ↑ 7,0 7,1 «Cynthia Daignault». Lisa Cooley Gallery. Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 12 març 2015].
- ↑ Rosenberg, Karen «The Antidote to Sweet». New York Times, 14-06-2014.
- ↑ «Cynthia Daignault». Modern Art Museum of Fort Worth, 18-03-2014. Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 12 març 2015].
- ↑ «Goings on About Town». The New Yorker, 20-09-2013, pàg. 8. Arxivat de l'original el 2 d’abril 2015 [Consulta: 7 d’octubre 2019].
- ↑ Wilson, Michael «White Columns». Artforum International, 50, 2, 21-09-2011, pàg. 317. ISSN: 1086-7058 [Consulta: 12 març 2015].
- ↑ Yerman, Marcia «Crossing Brooklyn: Art From Bushwick, Bed-Stuy, and Beyond». Huffington Post, 31-10-2014 [Consulta: 12 març 2015].
- ↑ Halle, Howard «Time Out New York». The New Yorker, 09-09-2013 [Consulta: 12 març 2015]. Arxivat 2015-04-02 a Wayback Machine.
- ↑ «From Your Desks». From Your Desks. [Consulta: 10 setembre 2014].