Vés al contingut

Dígrafs en català

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El català té una dotzena llarga de dígrafs. Els que es poden separar entre dues síl·labes diferents són «rr», «ss» i «ix», aquest últim només en posició intervocàlica. La resta són inseparables.[1]

Dígraf Fonema Exemples Observacions
dj africada postalveolar sonora [dʒ] o africada postalveolar sorda [tʃ] adjunt, adjectiu, cambodjà Depenent del dialecte
gu fonema oclusiu velar sonor [ɡ] guerra, guineu Només davant e i i
ig consonant prepalatal africada bateig, Puigmal, maig A final de paraula
ix fricativa postalveolar sorda [ʃ] coixí Entre vocals. En algunes zones del domini lingüístic la i es vocalitza, en aquests dialectes, per tant, no forma un dígraf
ll aproximant lateral palatal sonora [ʎ] llavor, ball Excepte en els casos de ieisme o iodització
ny nasal palatal [ɲ] canya, manyoc
qu consonant oclusiva velar sorda [k] Miquel, química Només davant e i i
rr vibrant alveolar sonora [r] parra Entre vocals
ss sibilant alveolar sorda [s] massa Entre vocals
tg africada postalveolar sonora [dʒ] metge Només davant e i i
tj africada postalveolar sonora [dʒ] platja Davant a, o i u.
tx consonant palatal africada despatx
tz consonant sibilant africada [dz] butza

Referències[modifica]