Dígrafs en català

El català té una dotzena llarga de dígrafs. Els que es poden separar entre dues síl·labes diferents són «rr», «ss» i «ix», aquest últim només en posició intervocàlica. La resta són inseparables.

Dígraf	Fonema	Exemples	Observacions
dj	africada postalveolar sonora [dʒ] o africada postalveolar sorda [tʃ]	adjunt, adjectiu, cambodjà	Depenent del dialecte
gu	fonema oclusiu velar sonor [ɡ]	guerra, guineu	Només davant e i i
ig	consonant prepalatal africada	bateig, Puigmal, maig	A final de paraula
ix	fricativa postalveolar sorda [ʃ]	coixí	Entre vocals. En algunes zones del domini lingüístic la i es vocalitza, en aquests dialectes, per tant, no forma un dígraf
ll	aproximant lateral palatal sonora [ʎ]	llavor, ball	Excepte en els casos de ieisme o iodització
ny	nasal palatal [ɲ]	canya, manyoc
qu	consonant oclusiva velar sorda [k]	Miquel, química	Només davant e i i
rr	vibrant alveolar sonora [r]	parra	Entre vocals
ss	sibilant alveolar sorda [s]	massa	Entre vocals
tg	africada postalveolar sonora [dʒ]	metge	Només davant e i i
tj	africada postalveolar sonora [dʒ]	platja	Davant a, o i u.
tx	consonant palatal africada	despatx
tz	consonant sibilant africada [dz]	butza