Vés al contingut

Desembocadura

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Fotografia aèria mostrant la desembocadura del Guadalquivir al costat de Sanlúcar de Barrameda
Fotografia aèria de l'Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre, i més precisament a la Gola Nord de les Goles de l'Ebre.

La desembocadura, que a vegades rep el nom de gola[1] (als rius Ebre, Ter, etc) i a d'altres sòl de riu[2] (riu de la Sénia), és el punt més baix d'un riu, bé sigui abocant al mar, a un llac o a un altre corrent d'aigua de la qual n'és afluent. Les desembocadures són generalment llocs d'alta diversitat biològica, especialment quan aboquen al mar, per tractar-se del lloc on l'aigua dolça i la salada es combinen per formar gradients d'aigües més o menys salobres, i on els nutrients i sediments transportats pel riu es dilueixen i precipiten. Una desembocadura sovint es prolonga sota l'aigua mitjançant una zona de sedimentació o mitjançant un canyó submarí. En contacte amb el mar poden formar estuaris, deltes, ries, fiords, i graus, aquests últims associats a llacunes litorals o albuferes.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Desembocadura
  1. «gola». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. "sòl de riu", sota "sòl", al Diccionari Alcover-Moll o Català-Valencià-Balear.