Desire
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Frank Borzage |
| Protagonistes | Marlene Dietrich Gary Cooper |
| Director artístic | Hans Dreier Robert Usher |
| Producció | Frank Borzage Ernst Lubitsch Henry Herzbrun |
| Dissenyador de producció | Robert Usher  |
| Guió | Edwin Justus Mayer, Waldemar Young i Samuel Hoffenstein adaptant l'obra Die Schönen Tage von Aranjuez de Hans Székely i Robert A. Stemmle |
| Música | Friedrich Hollaender |
| Fotografia | Charles Lang Victor Milner |
| Muntatge | William Shea |
| Vestuari | Travis Banton |
| Productora | Paramount Pictures |
| Distribuïdor | Paramount Pictures |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1936 |
| Durada | 95 min |
| Idioma original | anglès Espanyol |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | Comèdia romàntica |
| Lloc de la narració | França |
         | |
Desire és una pel·lícula estatunidenca de Frank Borzage estrenada el 1936.
Argument[modifica]
Madeleine de Beaupré, bella lladre internacional, aconsegueix robar a França un collaret de perles fabulós i fuig cap a Espanya. A la carretera, es creua amb un enginyer de Detroit de vacances, Tom Bradley, i el troba una mica més enllà, en passar la frontera. Tement ser escorcollada, esmuny el collaret a la butxaca de l'ingenu turista. Després d'haver passat tots dos sense problemes a Espanya, Madeleine intenta conquistar Tom per tal de recuperar el seu botí, fingint una avaria del cotxe…
Repartiment[modifica]
- Marlene Dietrich: Madeleine de Beaupré
- Gary Cooper: Tom Bradley
- John Halliday: Carlos Margoli
- William Frawley: M.. Gibson
- Ernest Cossart: Aristide Duvalle
- Akim Tamiroff: Avilia
- Alan Mowbray: Dr. Maurice Pauquet
- Zeffie Tilbury: Tia Olga
Al voltant de la pel·lícula[modifica]
- És la primera pel·lícula estatunidenca de Marlene Dietrich. Retroba un to fresc i alegre després de set pel·lícules sufocants del seu mentor Josef von Sternberg
- El director es burla de les regles de la censura de Hollywood. Després d'un petó insistent, trobem els dos amants, al matí, és clar cadascun al seu llit i a la seva cambra, però el desordre dels llençols i l'estat d'esgotament dels dos protagonistes ens fa suposar que la nit ha estat boja.
