L'Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar el 18 de desembre com a Dia Internacional de la Persona Migrant. Va ser proclamat el 4 de desembre de 2000 per la Assemblea General de les Nacions Unides en la Resolució 55/93: «tenint en compte el nombre elevat i creixent de migrants que hi ha al món, encoratjada pel creixent interès de la comunitat internacional en protegir efectivament i plena els drets humans de tots els migrants, i destacant la necessitat de seguir tractant d'assegurar el respecte dels drets humans i les llibertats fonamentals de tots els migrants».[1] Al llarg de la història de la humanitat, les migracions han estat una expressió valenta de la determinació individual de superar l'adversitat i buscar una vida millor.[2][3]
Fòrum Mundial sobre la Migració i el Desenvolupament[modifica]
Segons el Centre Llatinoamericà i Caribeny de Demografia, 25 milions de persones nascudes a països llatinoamericans i caribenys resideixen fora dels seus països d'origen (CELADE / CEPAL, 2006).[4]Estats Units va rebre, durant la dècada del 1990, 7 milions d'immigrants procedents d'Amèrica Llatina i el Carib, convertint-se en el principal país receptor. Durant la primera dècada de l'any 2000, el flux migratori de la regió va virar cap a Europa, principalment cap a l'Estat espanyol, que va aglutinar la tercera part del total d'immigrants. Pel que fa a la immigració interregional, es calcula que la població migrant supera els 4 milions de persones. Els països que reben més persones de l'exterior són Argentina, Veneçuela, Costa Rica i la República Dominicana (CEPAL, 2013).
Equador
Bangladesh