Dirk Struik

Dirk Struik

Biografia
Naixement	(nl) Dirk Jan Struik 30 setembre 1894 Rotterdam (Països Baixos)
Mort	21 octubre 2000 (106 anys) Belmont (Massachusetts)
Sepultura	Cementiri del Mount Auburn, Story Chapel Colum, Lot: Col 4, Site: H, Space: 39 42° 22′ 29″ N, 71° 08′ 40″ O
Dades personals
Formació	Universitat de Göttingen (1925–1926) Universitat de Roma La Sapienza (1924–1925) Universitat de Leiden (1912–1917)
Tesi acadèmica	Grundzüge der Mehrdimensionalen Differentialgeometrie: In Direkter Darstellung  (1922 )
Director de tesi	Willem van der Woude i Jan Arnoldus Schouten
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques, història de les matemàtiques, geometria diferencial i marxisme
Ocupació	matemàtic, historiador, historiador de les matemàtiques, catedràtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat d'Utrecht, professor visitant (1963–1964) Institut de Tecnologia de Massachusetts (1926–1960) Universitat d'Utrecht (1923–1924) Universitat Tècnica de Delft (1917–1924)
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Internacional d'Història de la Ciència Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos
Professors	Paul Ehrenfest
Obra
Estudiant doctoral	Joseph Dauben, Eric Reissner, Nathan Coburn (en) , Judith Grabiner, Domina Eberle Spencer, Helen Pearl Beard, Donald Lawrence Hibbard (en) , L. Charles (Leroy) Hutchinson (en) , Abraham Schwartz (en) , Martha Hathaway Plass (en) , Helen Pearl Beard, René Joseph Marcou (en) i Louis Alpert (en)
Localització dels arxius	Institut Internacional d'Història Social Biblioteques de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts
Família
Cònjuge	Ruth Ramler
Fills	Gwendolyn Struik, Ruth Struik
Pares	Hendrik Jan Struik i Aartje (Anna) Schilperoort
Germans	Anton Struik
Premis (1989)  Premi Kenneth O. May

Dirk Struik (Rotterdam, 30 de setembre de 1894 - Belmont, 21 d'octubre de 2000) va ser un matemàtic i historiador de les matemàtiques neerlandès, resident als Estats Units.

Vida i Obra

Struik era fill d'un mestre d'escola aficionat a les matemàtiques i a la història. Després de finalitzar els seus estudis secundaris a la Hogere Burgerschool de Rotterdam el 1911 es va matricular a la universitat de Leiden on va rebre la influència de Paul Ehrenfest. Es va graduar el 1916 i l'any següent va ser nomenat professor de l'institut de secundària d'Alkmaar. Al cap de poc temps, Jan Schouten li va proposar de ser el seu assistent a la universitat Tècnica de Delft, cosa que va acceptar per fer recerca en el camps dels tensors. Durant aquests anys d'estudi va desenvolupar les seves creences socialistes i la seva admiració per la revolució soviètica.

El 1922 va defensar la seva tesi doctoral a la universitat de Leiden i l'any següent es va casar amb la també doctora en matemàtiques txeca Ruth Ramler. El cursos 1924 a 1926 va obtenir una beca Rockefeller i la parella va estar estudiant a les universitats de Roma i Göttingen. Una reunió amb Norbert Wiener en aquesta última, va fer que l'invités a ser professor al MIT (Boston, Massachusetts). També va rebre una invitació d'Otto Schmidt per anar a la universitat de Moscou, però la delicada salut de la seva muller, Ruth, els va convencer per anar a Boston, on es va desarrollar tota la seva carrera acadèmica fins que va ser obligat a jubilar-se el 1960.

Durant els primers anys a Boston es va anar interessant cada cop més per la història de les matemàtiques, convençut de que l'aproximació marxista a aquesta disciplina podia ser molt fruitosa. El 1936 va participar en el llançament de la revista marxista Science & Society (que encara es publica actualment). Durant la Segona Guerra Mundial anava els caps de setmana a Washington DC per col·laborar en diferents comités de guerra i d'enllaç amb els Països Baixos i la Unió Soviètica. Malgrat tot, el 1951, durant el maccarthisme, va ser acusat de subversió per un fiscal de districte ambiciós i va ser investigat pel HUAC, negant-se a respondre les seves preguntes. El resultat va ser que va ser suspès de docència al MIT (però no de salari) i que no s'hi va poder tornar a incorporar fins al 1956 quan tots els càrrecs van ser desestimats sense arribar mai a judici.

El MIT li va denegar la sol·licitud de ser professor emèrit després de la seva jubilació forçada. Alguns contactes que va fer en altres universitats americanes van ser infructuosos. Els anys següents va ser professor visitant d'algunes universitats de Puerto Rico, Costa Rica, Mèxic o Utrecht. El 1993 va morir la seva muller als 99 anys i ell va morir l'any 2000 amb 106 anys.

La seva obra en història de les matemàtiques és modèlica: el 1948 va publicar A Concise History of Mathematics, reeditada nombroses vegades i traduïda a molts idiomes, on per primera vegada es relacionava el desenvolupament de la disciplina amb el context social; un llibre molt més accessible que les altres histories escrites només per a professionals i en el que es propaga tant una visió sobre les matemàtiques com una visió sobre la història general. El mateix any també va publicar Yankee Science in the Making en el qual abordava per primera vegada una aproximació a la història de la ciència en els Estats Units. També es va interessar per la història de la ciència al seu país d'origen i el 1958 va publicar en neerlandès La terra de Stevin i Huygens i va editar les obres escollides de Simon Stevin.

Bibliografia

• Alberts, Gerard «On connecting socialism and mathematics: Dirk Struik, Jan Burgers, and Jan Tinbergen» (en anglés). Historia Mathematica, Vol. 21, Num. 3, 1994, pàg. 280-305. DOI: 10.1006/hmat.1994.1026. ISSN: 0315-0860.
• Alberts, Gerard; Beckers, Danny «Dirk Jan Struik (1894–2000)» (en neerlandés). Studium, Vol. 6, Num. 3/4, 2013, pàg. 271-275. DOI: 10.18352/studium.9290. ISSN: 1876-9055.
• Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1. 
• Cohen, R.S.; Stachel, J.J.; Wartofsky, M.W.. For Dirk Struik: Scientific, Historical and Political Essays (en anglès). D. Reidel Publishing Co., 1974. ISBN 978-90-277-0379-8. 
• Jackson, Allyn «Dirk Struik Celebrates his 100th» (en anglés). Notices of the American Mathematical Society, Vol. 42, Num. 1, 1995, pàg. 43-45. ISSN: 0002-9920.
• Nerantzis, Thrasos. Philosophy, Mathematics and Dialectic Materialism (en anglès). Vrije University, 2010. ISBN 9781446130445. 
• Rowe, David E. «Dirk Jan Struik and his contributions to the history of mathematics» (en anglés). Historia Mathematica, Vol. 21, Num. 3, 1994, pàg. 245-273. DOI: 10.1006/hmat.1994.1023. ISSN: 0315-0860.
• Struik, Dirk «The Struik Case of 1951» (en anglés). Monthly Review, Vol. 44, Num. 8, 1993, pàg. 31-48. DOI: 10.14452/MR-044-08-1993-01_4. ISSN: 0027-0520.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Dirk Struik» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Hasselblatt, Boris. «Dirk Jan Struik». Tufts University. Department of Mathematics. Arxivat de l'original el 28 de novembre 2020. [Consulta: 20 novembre 2020]. (anglès)
• «Mathematician Professor Dirk Struik dies at 106». MIT News, 2000. [Consulta: 20 novembre 2020]. (anglès)