Discussió:Mató

El contingut de la pàgina no s'admet en altres llengües.
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Hauríeu de posar 'brossat' com a sinònim de 'mató':

DICCIONARI ALCOVER MOLL

BROSSAT m. Substància espessa que es forma bullint el sobrant de la llet de la qual s'ha extret el formatge, i que se separa amb una llossa de la part que resta líquida, anomenada serigot (Cerdanya, Pallars, Tremp, Pla d'Urgell, Solsona, Camp de Tarr., Priorat, Ribera d'Ebre, Mall., Men.); cast. requesón. «L'amo de So'n Pentinat | només munyia una oveia | i per cada dia feia | més de cent sous d'es brossat» (cançó pop. mall.). No may ne fareu d'aquella vos nates | Broçat ni quallada, Proc. Olives 1202. Evitar de dir... mató per brossat, Fenollar Regles 110. Brossat tendre: el que es fa no deixant bullir gaire la llet (Mall.). Brossat vell: el procedent de llet que han deixat bullir massa (Mall.).

   Fon.: bɾusát (Cerdanya, Camp de Tarr., Sóller, Men.); bɾosát (occ., Mall. fora Sóller).
   Intens.: brossadet, brossadot, brossadàs.
   Sinòn.: mató, recuit.
   Etim.: derivat de brossar, art. 1.

el comentari anterior sense signar és fet per 83.60.98.137 (discussió • contribucions) 15:09, 6 juny 2011 (CEST).[respon]


Però ja tenim Brossat i també Recuit. Diria que no són exactament el mateix.--Carles (enraonem) 15:08, 6 juny 2011 (CEST)[respon]
No, el brossat no és el mateix que el mató. El mató es fa quallant la llet i en canvi el brossat es fa del xerigot que deixa anar el mató, el qual es torna a quallar i en surt el brossat, amb menys greix i més proteïnes. El recuit és semblant al mató, a aquest se li torna a afegir el xerigot que ha deixat anar i es barreja fins que surt una pasta cremosa que s'en diu recuit.--Lohen11 (disc.) 15:26, 6 juny 2011 (CEST)[respon]

Tot això que dieu, potser és veritat en algunes zones de Catalunya, però hi ha àrees com a Mallorca, Terres de l'Ebre, València i d'altres en què aquestes diferències no hi són i a tot se li diu 'brossat', que deu ser el nom antic general a tot el domini lingüístic, si tenim en compte que Bernat Fenollar a les seves "Regles d'evitar mots pagesívols i grossers" del segle XV ja recomanava dir 'brossat' en lloc de 'mató'. En tot cas, el diccionari de de l'IEC dóna 'brossat' com a sinònim de 'mató'. Per tant, caldria modificar l'article i dir que 'brossat' és sinònim de 'mató' i que en algunes zones 'pot ser una cosa diferent del mató'.

DICCIONARI IEC:

brossat

m. [LC] [HO] Mató 1 .


Les tres coses són el mateix, en castellà els tres són requesón i en italià ricotta. Jo proposo fusionar els tres articles i reanomenar-ne un a formatges de xerigot que engloba les variants comarcals de brossat, recuit i mató. Podeu veure aquest estudi que conclou que són el mateix i que s'ha dit a vegades erroniament «formatge fresc». -- Vinals (xerrem) 10:01, 8 juny 2011 (CEST)[respon]

Sí, les tres coses són el mateix. De fet, en la definició de 'mató' de l'Enciclopèdia es diu que abans el mató es feia a partir del xerigot:

mató [requesón (castellà), curd (anglès)]



[alim] Formatge tendre de llet de vaca quallada amb herbacol o quall animal.

Abans era obtingut per coagulació de la fracció proteica, encara soluble, del xerigot de la llet de cabra o d'ovella —que hom bullia amb herbacol—, resultant de l'elaboració de formatge.

No són el mateix. Per tant han de tenir articles separats. D'acord en que hi ha confusió i desordre segons l'indret. Es tracta de definir clarament què és cada cosa i com la denominen a cada lloc, però no fusionar-ho perquè no són el mateix. Ni tant sols en aspecte. Quan pugui penjaré fotos.--Lohen11 (disc.) 10:17, 8 juny 2011 (CEST)[respon]

Si llegeixes l'article que ha penjat Vinals comprovaràs que tot és la mateixa cosa, amb variants segons l'indret (en una regió un terme té unes característiques, en una altra una de diferent...), però sempre amb un procés semblant d'elaboració. Totes aquestes diferències es podrien esmentar en un article únic. Per exemple, a Mallorca es pren 'brossat' (en castellà 'requesón'), però el mot 'mató' és desconegut.

Jo el que vec és que els tres signifiquen majoritàriament el mateix però que d'alguns se'n fan derivats o que d'alguns a vegades no és sinònim si no una cosa pròpia com el que s'ha dit d'un producte més similar a la quajada. A mi em sembla més comprensible englobar-ho tot dins de formatges de xerigot i explicar les diferències, quan les hi ha, aquí. Però majoritàriament no n'hi ha.
Ens podem pendre un temps per la millora dels articles, però si no crec que el millor seria fusionar. -- Vinals (xerrem) 10:42, 8 juny 2011 (CEST)[respon]
Crec que seria un error. Parlo amb propietat perquè em dedico a això (intentaré demostrar-ho perquè ja sé que la meva opinió no val). D'acord en que són similars, tots els derivats làctics ho són. Però el procés d'el·laboració i el resultat final és completament diferent. És un problema de nomenclatura. S'ha de definir clarament el procés i veure quin nom té a diferents llocs i que moltes vegades porta a confusió. Abans de proposar la fusió, deixeu temps a que tot es vagi posant al seu lloc.--Lohen11 (disc.) 11:14, 8 juny 2011 (CEST)[respon]

Bé, crec que és evident que si que val, si no ja hauriem passat a la fusió. La meva postura inicial mentre veia la vostra discussió era que eren diferents, buscant informació sembla que és el mateix, però si em dones una contrargumentació coherent i proposes una coherència d'articles, doncs crec que ja està. Però, posem que la teva hipòtesi es la bona i que la nostra és la dolenta. Crear l'article de formatges de xerigot per, contextualitzar-ho tot també et pot servir per a que poguem entendre les diferencies. Bé, és una proposta només. -- Vinals (xerrem) 11:50, 8 juny 2011 (CEST)[respon]

Crec que el mató que es fa Catalunya actualment no utilitza el xerigot, però tal com diu l'Enciclopèdia catalana, abans sí. Els qui penseu que el brossat és una cosa diferent del mató, deu és perquè us referiu a l'ús del xerigot? Tanmateix, la denominació 'brossat' és sinònima de 'mató' (en castellà, requesón) en el català occidental, balears i part del català central, introduïda al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. Crec que fer dues entrades diferents és poc pràctic atès que és el mateix producte realitzat d'una manera diferent en alguns llocs, i a més, el mató, antigament també es feia amb xerigot. Quant al recuit, no conec ben bé el procés, però sembla que l'estudi d'Ermengol és força clar.el comentari anterior sense signar és fet per 83.60.90.171 (discussió • contribucions) 14:17, 10 juny 2011 (CEST).[respon]