ESAN (Sindicat Nacional dels policies del País Basc)
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | sindicat policia | ||||
Ideologia política | nacionalisme basc basquisme | ||||
Història | |||||
Creació | 2006 | ||||
Activitat | |||||
Membres | 4.000 | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Format per | |||||
Altres | |||||
Número de telèfon | +34695787037 | ||||
Lloc web | esan.eus | ||||
Euskal Polizien Sindikatu Abertzale Nazionala (ESAN), (Sindicat Nacional dels policies del País Basc en castellà), és un sindicat professional o corporatiu integrat per treballadors de l'Ertzaintza, inclosos i exercint funcions en el si de l'Euskal Polizia establerta per la Llei de Policia d'Euskadi (Ertzaintza, Policia Foral de Navarra i Policies Locals). En l'actualitat, es tracta del sindicat majoritari a nivell electoral i d'afiliació dins de l'Euskal Polizia.
Història[modifica]
En Sindicat ESAN es funda a Guernica, el 26 d'abril de 2006, i es tria la ciutat basca com a símbol dels bascos i de la seva democràcia originària. D'aquesta forma, el sindicat ESAN es crea inicialment com Ertzaintzaren Sindikatu Abertzale Nazionala.[1]
L'organització tria la indicada data ja que, el dilluns 26 d'abril de 1937, va tenir lloc un dels atacs bèl·lics més cruels i recordats de la guerra civil espanyola: el bombardeig de Guernica. Un atac aeri sobre la població civil d'aquesta localitat basca, que seria posteriorment immortalitzat per Pablo Picasso en la seva obra Guernica. Una destrucció, amb un objectiu simbòlic clar, l'atac a un dels llocs fonamentals de l'imaginari basc.
D'aquesta forma, ESAN es crea per a buscar una alternativa a un sindicalisme que entenien caduc i obsolet en aquell moment dins de l'àmbit de l'Ertzaintza.
Evolució i assoliments[modifica]
En les eleccions de l'Ertzaintza de 2006, ESAN irromp per primera vegada en el panorama sindical de l'Ertzaintza amb un suport de 502 vots. Durant aquest període amb Javier Balza Aguilera com a Conseller d'Interior (EAJ-PNB) del Govern Basc, ESAN és agent actiu d'interlocució amb els diferents partits polítics per a aconseguir integrar dins de la Llei General de la Seguretat Social a l'Ertzaintza com un cas particular de jubilació anticipada per raó del grup o activitat professional.
L'any 2009 hi ha un canvi de Govern en la Comunitat Autònoma Basca, sent nomenat Conseller d'Interior Rodolfo Ares Taboada del PSE-EE. En les eleccions sindicals de 2010, ESAN es consolida com a tercera força sindical de l'Ertzaintza amb el suport de 789 vots. Durant aquest període, després de llargues i dures negociacions, l'any 2012 ESAN signa un dels grans acords reguladors de les condicions de treball del personal de l'Ertzaintza, la coneguda com a regulació del Decret de Servei Actiu Modulat per edat (que regula les condicions de treball del personal major de 55 anys atès el desgast lògic per edat i anys treballats) i un acord per a incorporar la Carrera Professional en l'Ertzaintza (tots aquests acords secundats pel sindicat ERNE).
En 2013, se succeeix un nou relleu en el Govern Basc, assumint la conselleria de Seguretat Estefanía Beltrán d'Heredia (EAJ-PNB), qui lluny d'aconseguir cap nou acord, no assumeix la incorporació de la Carrera Professional en l'Ertzaintza acordada amb l'anterior Conseller. S'obre un període de gran conflictivitat entre el Govern i els Sindicats de l'Ertzaintza, arribant a quedar anul·lades les eleccions sindicals de 2014 on ESAN s'havia afermat com una força important dins del col·lectiu aconseguint 1462 vots.
En aquesta època es mantenen reunions amb diferents partits polítics al País Basc i Madrid, ja que s'estava negociant entre ells la modificació de la Llei de Policia del País Basc. Des de ESAN es bolquen tots els esforços per a aconseguir incloure en ella tant la regulació del Servei Actiu Modulat per edat o SAM com el reconeixement de la Carrera Professional per a tot el col·lectiu de l'Euskal Polizia d'Euskadi. D'aquesta forma, més de 10000 treballadors i treballadores de l'Euskal Polizia surten beneficiats de l'acord. Finalment, el 27 de juny de 2019, s'aprova en la cambra parlamentària basca la cinquena modificació de la Llei de Policia del País Basc, en la qual s'incloïen aquests avanços durant anys reclamats pels sindicats de l'Ertzaintza.
En els comicis sindicals celebrats al febrer de l'any 2021, ESAN obté 2011 vots en l'Ertzaintza i més d'un 30% del vot emès. El sindicat té presència en el Cos de Miñones de Araba, en el de Miqueletes de Guipúscoa i, finalment, en el de Forals de Bizkaia. Tots ells cossos de policia històrics adscrits, avui dia, a l'Ertzaintza però dependents de les Diputacions Forals corresponents.
A partir d'aquesta data, ESAN irromp amb força en nombrosos Ajuntaments d'Euskadi com a alternativa sindical de referència per a la Policia obtenint representació en Policies Locals (Udaltzaingoak en basc) i fins i tot guanyant les eleccions en municipis com Bilbao,[2] Donostia,[3] Vitòria-Gasteiz, Amurrio, Arrigorriaga, Barakaldo, Durango, Erandio, Errenteria, Getxo, Pasaia, Plentzia, Portugalete, Santurtzi, Sestao, Mutriku, Zornotza i Zumaia. D'aquesta forma, ESAN es consolida i passa a convertir-se en la primera força sindical de tota l'Euskal Polizia.
Secretaria General [modifica]
- Eneko Urkijo Artaraz. Secretari General de ESAN Sindikatua entre els anys 2006 i 2021.
- Roberto Palma Gorostiza. Secretari General de ESAN Sindikatua des de l'any 2021.
Referències[modifica]
- ↑ «YOUTUBE ESAN Sindikatua: GERNIKAN, 2006AN SORTUA acto 10 aniversario del Sindicato ESAN». [Consulta: 9 novembre 2023].
- ↑ «Diario EL CORREO: ELA mantiene la hegemonía pese a perder el 36% de sus apoyos en el Ayuntamiento de Bilbao. El sindicato policial ESAN se estrena en el Consistorio a lo grande.». [Consulta: 27 abril 2023].
- ↑ «Diario NOTICIAS DE GIPUZKOA: Esan concurre por primera vez a las elecciones sindicales del Ayuntamiento de Donostia». [Consulta: 8 novembre 2022].