Edifici Gas Natural
Edifici Gas Natural | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Dades | |||||||
Tipus | Edifici de gran altura | ||||||
Arquitecte | Enric Miralles i Moya Benedetta Tagliabue | ||||||
Construcció | 2005 | ||||||
Obertura | 2008 | ||||||
Construcció | 1999-2006 | ||||||
Característiques | |||||||
Estil arquitectònic | Darreres tendències | ||||||
Pisos per sobre el terra | 20 | ||||||
Localització geogràfica | |||||||
Barcelona | |||||||
Localització | C. Doctor Aiguader, 38-54 | ||||||
| |||||||
IPA | |||||||
Identificador | IPAC: 42738 | ||||||
|
L'Edifici Gas Natural, també anomenat Torre Marenostrum, és una obra de les darreres tendències de Barcelona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
Edifici situat al barri de la Barceloneta, al carrer del Doctor Aiguader, paral·lel a la Ronda del Litoral, emplaçat en una petita plaça anomenada Plaça del Gas. Al costat trobem el Parc de la Barceloneta on estava situada l'antiga fàbrica de les Aigües i en conserva la torre modernista; creuant la Ronda Litoral trobem el Parc de la Ciutadella. És pròxim també a altres torres més altes com la Torre Mapfre o l'Hotel Arts.[1]
L'edifici s'usa com a oficines i és la seu central de Naturgy. Al 1999 va tenir lloc el concurs d'arquitectes el qual va guanyar el disseny d'Enric Miralles i Benedetta Tagliabue (EMBT Arquitectes Associats). Va ser inaugurat el 24 de gener de 2008.[1]
L'edifici presenta dues parts unides: d'una banda, la torre que a la vegada es bifurca en dos volums diferents (el més alt de 20 plantes 85 metres). I, per l'altra, l'edifici horitzontal que segueix la mateixa direcció i alçada que els edificis pròxims situats a la Ronda Litoral. Entre els dos elements, se situa un pas que travessa el complex. Finalment, un altre volum de cinc plantes uneix les dues parts.[1]
El revestiment de l'edifici és de vidre, material que unifica tots els volums. El vidre és reflectant format per peces de diferents mides, de diferents tons de color i amb un tractament especial que fa que deformi subtilment les imatges amb una intenció mimètica de l'entorn.[1]
L'edifici intenta conjugar-se amb les construccions de l'entorn de petita escala però també ser una referència destacada dels edificis que configuren l'horitzó barceloní. D'aquesta manera la verticalitat de la torre d'oficines es contraposa a l'entrada i al volum horitzontal que arrelen l'edifici al terra.[1]
Història[modifica]
Pel que fa a la recepció de l'obra i als premis obtinguts, el MoMA va adquirir la maqueta de l'edifici i va quedar finalista del WAF World Architecture Festival l'any 2008 i els premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme del mateix any.[1]
Referències[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edifici Gas Natural |